divendres 27 de gener de 2012
divendres 21 d’octubre de 2011
Els avis s’empipen i la ex-regidora en vol treure redits.
Hi ha una estranya afecció a fer ramats dels grups de persones. Una vulgarització de conceptes com identitat, multiculturalismes, culturismes, fets diferencials, etc., ha portat a que cada dia m’hagi d’empassar que “les dones” no acceptaran, o bé que “els homosexuals” estan disposats, o fins i tot que “els polítics” o que “els immigrants” o els “grocs” o....
Com si això foren classes que identifiquessin a grups concrets i uniformes de persones !. Maleït el moment en què el personal ha deixat d’entendre, usar i potenciar el concepte de ciutadania. Això de les identitats ja em comença a carregar la meva identitat. Què és això dels avis empipats?
Aquesta estúpida idea d’ajuntar a tots els que tenen en comú només l’edat, o només el sexe, o només les preferències pictòriques o gastronòmiques o sexuals ens porta a que la senyora Assumpta Rodrigo (carta en El 9 Nou, 21 d’octubre de 2011) afirmi sense cap mena de rubor que s’ha de “manifestar el reconeixement de tots envers la gent gran. Gent que amb el seu esforç i treball han contribuït al progrés de poble i de la societat en general”.
Va, home va!. Aquesta home petitet de Vic que vol foragitar tots els negres i moros i homosexuals de Catalunya, també es farà gran. Això (ser gran) el farà mereixedor del nostre reconeixement?.
Tots els avis (tots el que tenen més d’una determinada edat), només per això, comparteixen la mateixa opinió respecte de com han contribuït al progrés del poble els seus coetanis ? No hi ha cap avi que pensi que algun altre avi més aviat va frenar i entorpir el progrés del poble ?
La festa dels avis que tants ajuntaments organitzen, com es defineix?. Són els avis que s’organitzen la seva festa i l’ajuntament, si cal, aporta diners per a subvencionar-la?. O bé, l’ajuntament, és a dir tots i cada un dels contribuents del municipi, paga tota la despesa ? És equitatiu que l’ajuntament pagui un àpat extraordinari (el darrer any a L’Esquirol la festa es va enduu 6.000 euros) a avis que gaudeixen d’una renda, guanyada amb el seu esforç i dedicació al progrés del poble, evidentment !, que supera en set vegades la dels seus veïns ?
Va, home va ! La festa dels avis és en molts pobles el “tites tites” d’en Jordi Pujol !. L’obi on s’alimenten els vots i les complicitats polítiques.
La ex-regidora encara s’atreveix a recriminar-me (per la part que em toca) “manca de sensibilitat envers els més grans, per la manca de consideració amb què ha actuat amb un col·lectiu que mereix respecte i afecte”. Llegeixo això de la manca de sensibilitat i m’adono que ahir, en un ple, el regidor Ventura Bagaria , d’ERC, també em va recriminar el mateix, que no tenia sensibilitat per Sant Martí Sescorts. Li vaig demanar com es mesurava i va callar... “no tinc res més a dir”. La senyora ex-regidora, podria explicar en una altra carta al director del 9 la seva participació en la confecció dels pressupostos municipals dels darrers 12 anys (els que ha estat al govern municipal) i detallar-nos, per al nostre aprenentatge, cada una de les partides en les que s’evidencia la seva sensibilitat, cada una de les innovacions normatives, pràctiques o millores que han deixat petja de la seva sensibilitat i que han contribuït al progrés del poble i la societat en general.
(A cop calent, el divendres 21 d’octubre de 2011).
Com si això foren classes que identifiquessin a grups concrets i uniformes de persones !. Maleït el moment en què el personal ha deixat d’entendre, usar i potenciar el concepte de ciutadania. Això de les identitats ja em comença a carregar la meva identitat. Què és això dels avis empipats?
Aquesta estúpida idea d’ajuntar a tots els que tenen en comú només l’edat, o només el sexe, o només les preferències pictòriques o gastronòmiques o sexuals ens porta a que la senyora Assumpta Rodrigo (carta en El 9 Nou, 21 d’octubre de 2011) afirmi sense cap mena de rubor que s’ha de “manifestar el reconeixement de tots envers la gent gran. Gent que amb el seu esforç i treball han contribuït al progrés de poble i de la societat en general”.
Va, home va!. Aquesta home petitet de Vic que vol foragitar tots els negres i moros i homosexuals de Catalunya, també es farà gran. Això (ser gran) el farà mereixedor del nostre reconeixement?.
Tots els avis (tots el que tenen més d’una determinada edat), només per això, comparteixen la mateixa opinió respecte de com han contribuït al progrés del poble els seus coetanis ? No hi ha cap avi que pensi que algun altre avi més aviat va frenar i entorpir el progrés del poble ?
La festa dels avis que tants ajuntaments organitzen, com es defineix?. Són els avis que s’organitzen la seva festa i l’ajuntament, si cal, aporta diners per a subvencionar-la?. O bé, l’ajuntament, és a dir tots i cada un dels contribuents del municipi, paga tota la despesa ? És equitatiu que l’ajuntament pagui un àpat extraordinari (el darrer any a L’Esquirol la festa es va enduu 6.000 euros) a avis que gaudeixen d’una renda, guanyada amb el seu esforç i dedicació al progrés del poble, evidentment !, que supera en set vegades la dels seus veïns ?
Va, home va ! La festa dels avis és en molts pobles el “tites tites” d’en Jordi Pujol !. L’obi on s’alimenten els vots i les complicitats polítiques.
La ex-regidora encara s’atreveix a recriminar-me (per la part que em toca) “manca de sensibilitat envers els més grans, per la manca de consideració amb què ha actuat amb un col·lectiu que mereix respecte i afecte”. Llegeixo això de la manca de sensibilitat i m’adono que ahir, en un ple, el regidor Ventura Bagaria , d’ERC, també em va recriminar el mateix, que no tenia sensibilitat per Sant Martí Sescorts. Li vaig demanar com es mesurava i va callar... “no tinc res més a dir”. La senyora ex-regidora, podria explicar en una altra carta al director del 9 la seva participació en la confecció dels pressupostos municipals dels darrers 12 anys (els que ha estat al govern municipal) i detallar-nos, per al nostre aprenentatge, cada una de les partides en les que s’evidencia la seva sensibilitat, cada una de les innovacions normatives, pràctiques o millores que han deixat petja de la seva sensibilitat i que han contribuït al progrés del poble i la societat en general.
(A cop calent, el divendres 21 d’octubre de 2011).
Publicat a El 9 Nou, 24 d'octubre de 2011.
diumenge 19 de juny de 2011
Diuen al fòrum.... que a L'Esquirol....
Puc assegurar que Cabrerès i Progrés explicarà públicament l’acord amb l’Agrupació Units per Decidir per a la formació d’un govern que garanteixi l’estabilitat municipal els propers quatre anys.
Des del dia 11 de juny en que es va substanciar l’acord fins encara avui, el fòrum dels pobles de la web osona.com ha anat publicant una munió de sol·licituds (i / o exigències) d’explicació del mal anomenat pacte. A mi pacte em sona molt pretensiós, prefereixo parlar d’acord, em sembla més humà i més proper.
El dia 13 de juny la LAURA es refereix al “pacte contranatura” perquè ens comprometria “amb conservadors i amb interessos personals claríssims”. I només s’explicaria perquè Cabrerès i progrés hauria renunciat als “principis d’esquerra”.
En una línia semblant, en PAU reprodueix un text, el mateix dia, de la NÚRIA. I el dia 14 en TONI ens vol fer veure que hauríem pactat amb els representants de “grans propietaris immobiliaris”.
Doncs, ...
La natura, que jo sàpiga, no fa pactes, ni arriba a acords. Segons alguns científics, a la natura regeix la llei del més fort, de la selecció de les espècies. Jo, personalment, prefereixo la crítica de Kropotkin expressada en el seu llibre “L’ajuda mútua” on planteja, com a naturista, la importància de la cooperació com a factor clau en l’evolució, si és el cas, en paral·lel a la competència.
Quan a la qualificació de les persones en categories (conservadors, d’esquerres... ) sóc de la opinió que, d’entrada, per a la gestió municipal, de L’Esquirol, no són prou significatives com per a determinar-ne la capacitat o no, la legitimitat o no (que, en qualsevol cas la dona el sufragi universal). D’altra banda, el discurs ideològic que podríem construir per intentar posar-nos d’acord respecte de qui és o deixa de ser conservador o d’esquerres, supera a bastament l’espai d’aquesta intervenció.
I pel que fa als interessos que cadascú pugui tenir (també en tinc jo d’interessos personals claríssims, i espero que en tinguin la resta de regidors) no hi ha res a dir llevat que, en sí mateixos, siguin contraris o incompatibles amb l’exercici del dret a la representació política que tenen, avui encara, tots els ciutadans de L’Esquirol.
En un extraordinari exemple de democràcia (permeteu-me l’acudit, jo la qualificaria d’orgànica) alguns dels que demanant explicació de l’acord ja han avençat la seva qualificació negativa, obvien sense que els pugin els colors a la cara, els resultats electorals. Sembla ser que no importen tres-cents vots (20%) de tres-cents ciutadans si han servit per elegir a persones determinades... a les que he “qualificat” i “classificat” prèviament.
La nit del 22 de maig jo vaig entendre que, en termes generals, una tercera part dels ciutadans preferia que CiU governés, una tercera part preferia que ho fes CiP i una tercera part preferia que ho fes AUD i una minoria (tant respectable a nivell de cada un dels seus votants com les altres llistes) preferia que ho fes IC-ERC.
Per això CiP va proposar un govern d’unitat. Com que CiU i AUD ens varen mostrar la seva posició contrària a aquesta possibilitat, varem decidir que no deixaríem (en un acte de purisme infantil) que l’ajuntament resultés ingovernable durant els quatre anys. Tothom pot valorar al seu plaer aquesta decisió. I l'explicació de la negativa dels altres grups correspon, només, als altres grups.
Varem parlar, i sobre tot escoltar, primer amb les persones representants dels votants de CiU. Després varem parlar i escoltar a les persones representants d’AUD.
A la taula, doncs, érem persones que intercanviàvem idees i propostes sobre com entenem la gestió municipal. Un criteri fonamental que, jo personalment, vaig suggerir (i van compartir) als meus companys va ser el de no pressuposar res més enllà del què es parlava i de no fer cas, per res, als cants de sirena que poguessin venir i intentar condicionar (sense arguments) aquelles converses.
Dono per fet que, sempre, la resta de persones van estar en aquelles converses amb la mateixa predisposició que jo.
Equivocats o no, l’exposició i la concordança (respecte de la concepció de què ha de ser l’ajuntament, de com ha de funcionar, de com hem d’afrontar els propers quatre anys) de les propostes d’AUD amb les nostres (mireu-vos els programes sobre els que, en principi, han votat els electors), d’una banda i la perspectiva de cohesió i disposició i capacitat davant del treball que ens espera de les persones que formaríem els equips de les regidories, ens varem decidir, finalment, (divendres cap al tard) a formar govern amb les persones representants d’AUD.
Des del dia 11 de juny en que es va substanciar l’acord fins encara avui, el fòrum dels pobles de la web osona.com ha anat publicant una munió de sol·licituds (i / o exigències) d’explicació del mal anomenat pacte. A mi pacte em sona molt pretensiós, prefereixo parlar d’acord, em sembla més humà i més proper.
El dia 13 de juny la LAURA es refereix al “pacte contranatura” perquè ens comprometria “amb conservadors i amb interessos personals claríssims”. I només s’explicaria perquè Cabrerès i progrés hauria renunciat als “principis d’esquerra”.
En una línia semblant, en PAU reprodueix un text, el mateix dia, de la NÚRIA. I el dia 14 en TONI ens vol fer veure que hauríem pactat amb els representants de “grans propietaris immobiliaris”.
Doncs, ...
La natura, que jo sàpiga, no fa pactes, ni arriba a acords. Segons alguns científics, a la natura regeix la llei del més fort, de la selecció de les espècies. Jo, personalment, prefereixo la crítica de Kropotkin expressada en el seu llibre “L’ajuda mútua” on planteja, com a naturista, la importància de la cooperació com a factor clau en l’evolució, si és el cas, en paral·lel a la competència.
Quan a la qualificació de les persones en categories (conservadors, d’esquerres... ) sóc de la opinió que, d’entrada, per a la gestió municipal, de L’Esquirol, no són prou significatives com per a determinar-ne la capacitat o no, la legitimitat o no (que, en qualsevol cas la dona el sufragi universal). D’altra banda, el discurs ideològic que podríem construir per intentar posar-nos d’acord respecte de qui és o deixa de ser conservador o d’esquerres, supera a bastament l’espai d’aquesta intervenció.
I pel que fa als interessos que cadascú pugui tenir (també en tinc jo d’interessos personals claríssims, i espero que en tinguin la resta de regidors) no hi ha res a dir llevat que, en sí mateixos, siguin contraris o incompatibles amb l’exercici del dret a la representació política que tenen, avui encara, tots els ciutadans de L’Esquirol.
En un extraordinari exemple de democràcia (permeteu-me l’acudit, jo la qualificaria d’orgànica) alguns dels que demanant explicació de l’acord ja han avençat la seva qualificació negativa, obvien sense que els pugin els colors a la cara, els resultats electorals. Sembla ser que no importen tres-cents vots (20%) de tres-cents ciutadans si han servit per elegir a persones determinades... a les que he “qualificat” i “classificat” prèviament.
La nit del 22 de maig jo vaig entendre que, en termes generals, una tercera part dels ciutadans preferia que CiU governés, una tercera part preferia que ho fes CiP i una tercera part preferia que ho fes AUD i una minoria (tant respectable a nivell de cada un dels seus votants com les altres llistes) preferia que ho fes IC-ERC.
Per això CiP va proposar un govern d’unitat. Com que CiU i AUD ens varen mostrar la seva posició contrària a aquesta possibilitat, varem decidir que no deixaríem (en un acte de purisme infantil) que l’ajuntament resultés ingovernable durant els quatre anys. Tothom pot valorar al seu plaer aquesta decisió. I l'explicació de la negativa dels altres grups correspon, només, als altres grups.
Varem parlar, i sobre tot escoltar, primer amb les persones representants dels votants de CiU. Després varem parlar i escoltar a les persones representants d’AUD.
A la taula, doncs, érem persones que intercanviàvem idees i propostes sobre com entenem la gestió municipal. Un criteri fonamental que, jo personalment, vaig suggerir (i van compartir) als meus companys va ser el de no pressuposar res més enllà del què es parlava i de no fer cas, per res, als cants de sirena que poguessin venir i intentar condicionar (sense arguments) aquelles converses.
Dono per fet que, sempre, la resta de persones van estar en aquelles converses amb la mateixa predisposició que jo.
Equivocats o no, l’exposició i la concordança (respecte de la concepció de què ha de ser l’ajuntament, de com ha de funcionar, de com hem d’afrontar els propers quatre anys) de les propostes d’AUD amb les nostres (mireu-vos els programes sobre els que, en principi, han votat els electors), d’una banda i la perspectiva de cohesió i disposició i capacitat davant del treball que ens espera de les persones que formaríem els equips de les regidories, ens varem decidir, finalment, (divendres cap al tard) a formar govern amb les persones representants d’AUD.
dimecres 8 de juny de 2011
En Puig s'alimenta per repartir
Els polícies catalans tornen a actuar sota les ordres divines. En felip s'alimenta del cos i de la sang de Crist. Les ordres que dicti a partir d'ara, doncs, portaran l'estigma de la consagració.
Els indignats de la plaça Catalunya ja poden dir que consagrades que són les hòsties dels mossos d'esquadra, la polícia catalana a les ordres de la dreta més conservadora que ens podia tocar.
Quina enyorança d'aquells grisos... !
dilluns 24 de gener de 2011
A la recerca d'un alcaldable.
Cabrerès i Progrés busca alcaldable a L’Esquirol o comarca.
(Publicat a El 9 Nou el 24 de gener de 2011)
En la reunió quadriennal del grup municipal Cabrerès i Progrés, de L’Esquirol (també conegut en la cartografia oficial com Santa Maria de Corcó) el grapat de ciutadans, molts d’ells d’orígens diversos, de la plana i, fins i tot, alguns de les ciutats del litoral, han acordat inserir un anunci publicitari en les pàgines d’ofertes de treball.
Donades les dificultats habituals per a convèncer algun ciutadà per tal que aspiri a l’alcaldia des d’un grup diferent als d’aquells que fa més de vint anys que manen, amb noms ben diversos, és cert, (alguns a ERC havien estat sota altres paraigües electorals o els que des de Cantonigrós han anat de CiU a la independència i d’aquesta a CiU, això sí votant sempre amb CiU); front a aquesta absència de voluntaris a ser, doncs, candidats, CiP ( que a vegades sembla que vulgui dir ‘Campi qui Pugui’) envia als mitjans de comunicació comarcal el següent anunci per a les pàgines laborals:
Es busca persona major d’edat, de nacionalitat, de moment encara espanyola (pot ser per imperatiu legal), no sembla que tingués massa possibilitat un estranger, llevat que fos molt ric i no és el cas, preferiblement home (les dones encara no tenen èxit electoral a L’Esquirol. Costa canviar concepcions ancestrals!) que vulgui encapçalar la llista de Cabrerès i Progrés (grup municipal que l’esquerra se li suposa, com a la mili se suposava el valor) per a la propera convocatòria a eleccions municipals.
Requisits: tot i no ser indispensable, preferentment amb residencia al municipi. Molta paciència, assumpció de la gran , molt gran!, possibilitat d’estar quatre anys a l’oposició fent l’enze i tenir una estona cada setmana per intentar entendre com pot ser que l’ajuntament d’un poble tant petit, els.... els tingui tant grossos. Ser capaç de rebre informació sobre com es construeixen els rellotges a Suïssa i quan costa importar-los si es pregunta al senyor alcalde o als regidors de CiU quina hora és. Tenir alguna habilitat per poder passejar per Cantonigrós sense que la descentralització municipal esdevingui una boira massa espessa, tant al carrer com al cap del candidat. Però, sobre tot, i potser el més important, no perdre mai el gust de riure.
S’ofereix: si s’obté la confiança de la majoria d’electors (una majoria suficient davant del tripartit que fa anys i panys guanya), una bona consideració social, una feinada a gestionar el dèficit (al cap i a la fi, com en qualsevol administració) i la satisfacció d’inaugurar per la propera festa major el pavelló (que s’acabarà de pagar en 15 o 20 anys). Horari flexible, viatges a la Generalitat i a la Diputació pagats. Un mes de vacances. Un sou de 34.000 euros bruts anuals (a revisar cada any, en funció de la majoria obtinguda), alta a la seguretat social amb la màxima cotització, panera per Nadal i carnet familiar per a la piscina municipal gratuït.
En la reunió quadriennal del grup municipal Cabrerès i Progrés, de L’Esquirol (també conegut en la cartografia oficial com Santa Maria de Corcó) el grapat de ciutadans, molts d’ells d’orígens diversos, de la plana i, fins i tot, alguns de les ciutats del litoral, han acordat inserir un anunci publicitari en les pàgines d’ofertes de treball.
Donades les dificultats habituals per a convèncer algun ciutadà per tal que aspiri a l’alcaldia des d’un grup diferent als d’aquells que fa més de vint anys que manen, amb noms ben diversos, és cert, (alguns a ERC havien estat sota altres paraigües electorals o els que des de Cantonigrós han anat de CiU a la independència i d’aquesta a CiU, això sí votant sempre amb CiU); front a aquesta absència de voluntaris a ser, doncs, candidats, CiP ( que a vegades sembla que vulgui dir ‘Campi qui Pugui’) envia als mitjans de comunicació comarcal el següent anunci per a les pàgines laborals:
Es busca persona major d’edat, de nacionalitat, de moment encara espanyola (pot ser per imperatiu legal), no sembla que tingués massa possibilitat un estranger, llevat que fos molt ric i no és el cas, preferiblement home (les dones encara no tenen èxit electoral a L’Esquirol. Costa canviar concepcions ancestrals!) que vulgui encapçalar la llista de Cabrerès i Progrés (grup municipal que l’esquerra se li suposa, com a la mili se suposava el valor) per a la propera convocatòria a eleccions municipals.
Requisits: tot i no ser indispensable, preferentment amb residencia al municipi. Molta paciència, assumpció de la gran , molt gran!, possibilitat d’estar quatre anys a l’oposició fent l’enze i tenir una estona cada setmana per intentar entendre com pot ser que l’ajuntament d’un poble tant petit, els.... els tingui tant grossos. Ser capaç de rebre informació sobre com es construeixen els rellotges a Suïssa i quan costa importar-los si es pregunta al senyor alcalde o als regidors de CiU quina hora és. Tenir alguna habilitat per poder passejar per Cantonigrós sense que la descentralització municipal esdevingui una boira massa espessa, tant al carrer com al cap del candidat. Però, sobre tot, i potser el més important, no perdre mai el gust de riure.
S’ofereix: si s’obté la confiança de la majoria d’electors (una majoria suficient davant del tripartit que fa anys i panys guanya), una bona consideració social, una feinada a gestionar el dèficit (al cap i a la fi, com en qualsevol administració) i la satisfacció d’inaugurar per la propera festa major el pavelló (que s’acabarà de pagar en 15 o 20 anys). Horari flexible, viatges a la Generalitat i a la Diputació pagats. Un mes de vacances. Un sou de 34.000 euros bruts anuals (a revisar cada any, en funció de la majoria obtinguda), alta a la seguretat social amb la màxima cotització, panera per Nadal i carnet familiar per a la piscina municipal gratuït.
dimarts 23 de novembre de 2010
Estimat Jordi, alcalde
Al meu amic alcalde de Sant Pere de Torelló
Fa uns anys, bastants, un caporal de la guàrdia civil de Torelló va venir a casa (sota el campanar, a cal carter) i em va preguntar on era en una hora determinada del diumenge. Jo havia estat tot el dia a casa. Els meus pares n’eren testimonis. El dilluns vares venir, gairebé a l’hora de plegar, ja, a l’Institut. Els guàrdies civils t’haurien recollit a Sant Pere i a Torelló t’haurien preguntat per la mateixa hora, on eres o què feies. En aquella hora determinada sembla que s’hauria esmicolat la porta de vidre de la caserna de la guàrdia civil de Torelló (segurament quan passava un cotxe massa esverat !).
Fa uns anys, bastants, un caporal de la guàrdia civil de Torelló va venir a casa (sota el campanar, a cal carter) i em va preguntar on era en una hora determinada del diumenge. Jo havia estat tot el dia a casa. Els meus pares n’eren testimonis. El dilluns vares venir, gairebé a l’hora de plegar, ja, a l’Institut. Els guàrdies civils t’haurien recollit a Sant Pere i a Torelló t’haurien preguntat per la mateixa hora, on eres o què feies. En aquella hora determinada sembla que s’hauria esmicolat la porta de vidre de la caserna de la guàrdia civil de Torelló (segurament quan passava un cotxe massa esverat !).
Ara no fa gaire, a osona.com, t’he vist en una fotografia, assegut al Palau de la música, aplaudint (un xic forçat, crec jo) a l’orador d’esquerra (t’has fixa’t que ja no es diuen republicans?) i he passat llista mentalment a les innombrables fotografies que hem anat teixint al llarg de la nostra vida paral·lela, tu de protagonista i jo d’observador corcó (ara hi visc a L’Esquirol).He recordat els teus anys a l’Institut (jo encara hi pasturo), trenant el teu discurs anticomunista (qui havia de dir que els hereus del PSUC et posarien cotxe oficial ?) que aleshores dirigies contra el que, amb el temps, compartiria reunions de delegats territorials (ell per agricultura) a la Catalunya Central, ara socialista.
Quan l’escalfor per moure’s tant en defensa de la terra (m d t) anava minvant i l’edat et començà a demanar estabilitat, vares compartir espais i enyorances amb els joves d’esquerra (aleshores encara republicana). Vas coincidir amb l’orador que ara aplaudeixes al palau ?. Després dels alts i baixos (el pi, el colom, la vedette de les tertúlies...) d’aquella esquerra et feren témer que no consolidaries mai un espai per implementar els teus... ideals (o celtes o ducados...).
Des d’una saludable proposta independent, municipal, amb en Saura vares aconseguir canviar els cromos d’un notable nombre de vots de l’entesa pel progrés municipal per guanyar-te una cadira a la iniciativa verda.
Fa un parell d’anys, gairebé investit número dos a les llistes dels ecologistes per a les eleccions que ara patim, (a Pasqüetes a La Vola) em vares dir (ja et temies el temporal ?) que si no sortia ningú... potser et caldria tornar-te a presentar per alcalde. Però en Saura s’ha fet policia i gran i a tu la senyera (no li donis voltes, és un drap, una tela, en fan moltes a Xina...), quan ha fet tan vent, t’ha tapat els ulls i t’has allunya’t dels que et volien de segon.
No entenc què t’ha passat ! Tinc la sensació que aquesta munió de partits independentistes que estan en campanya electoral t’han deixa’t en calçotets. Tu, i algun altre, els vas estovar el matalàs, els has planxat els llençols i ara han canviat de mainadera.
Quan te’n has adonat i t’has acostat a fer els goigs de la mare de deu d'esquerra (pal de paller de la independència, em diuen que has dit) ja havien tancat les llistes. I per acabar-ho d’adobar no és gaire probable que et puguin posar gasolina al cotxe oficial passat el 28 de novembre.
Així, doncs, Jordi... em sap greu que els escolans que tu vares guarnir hagin esdevingut cardenals i t’hagin excomunicat. Però, d’altra banda, encara espero que al cap i a la fi resulti bo, uns anys més, per als ciutadans de Sant Pere.
Quan l’escalfor per moure’s tant en defensa de la terra (m d t) anava minvant i l’edat et començà a demanar estabilitat, vares compartir espais i enyorances amb els joves d’esquerra (aleshores encara republicana). Vas coincidir amb l’orador que ara aplaudeixes al palau ?. Després dels alts i baixos (el pi, el colom, la vedette de les tertúlies...) d’aquella esquerra et feren témer que no consolidaries mai un espai per implementar els teus... ideals (o celtes o ducados...).
Des d’una saludable proposta independent, municipal, amb en Saura vares aconseguir canviar els cromos d’un notable nombre de vots de l’entesa pel progrés municipal per guanyar-te una cadira a la iniciativa verda.
Fa un parell d’anys, gairebé investit número dos a les llistes dels ecologistes per a les eleccions que ara patim, (a Pasqüetes a La Vola) em vares dir (ja et temies el temporal ?) que si no sortia ningú... potser et caldria tornar-te a presentar per alcalde. Però en Saura s’ha fet policia i gran i a tu la senyera (no li donis voltes, és un drap, una tela, en fan moltes a Xina...), quan ha fet tan vent, t’ha tapat els ulls i t’has allunya’t dels que et volien de segon.
No entenc què t’ha passat ! Tinc la sensació que aquesta munió de partits independentistes que estan en campanya electoral t’han deixa’t en calçotets. Tu, i algun altre, els vas estovar el matalàs, els has planxat els llençols i ara han canviat de mainadera.
Quan te’n has adonat i t’has acostat a fer els goigs de la mare de deu d'esquerra (pal de paller de la independència, em diuen que has dit) ja havien tancat les llistes. I per acabar-ho d’adobar no és gaire probable que et puguin posar gasolina al cotxe oficial passat el 28 de novembre.
Així, doncs, Jordi... em sap greu que els escolans que tu vares guarnir hagin esdevingut cardenals i t’hagin excomunicat. Però, d’altra banda, encara espero que al cap i a la fi resulti bo, uns anys més, per als ciutadans de Sant Pere.
dilluns 27 de setembre de 2010
Sindicats i futur.
Establir, marcar, definir, condicionar... l’agenda política vol dir crear un espai mediàtic (sobretot) i emocional en el qual s’imposa inevitablement un argument (únic) sobre el que hauria de girar qualsevol anàlisi de la situació o d’una situació concreta. I es força a limitar els arguments a un espai intel·lectual determinat.
Els líders sindicals (i l’aparell) de CCOO i UGT han aconseguit (amb la col·laboració evident del món mediàtic en què vivim) que resulti únic tema de debat, des de fa molts dies, la convocatòria (i resposta a ella) de vaga general pel dimecres 29 de setembre.
I jo ... Els líders sindicals, els aparells dels sindicats CCOO i UGT diuen que tenen uns determinats arguments que justifiquen la convocatòria de vaga general. Arguments el contingut dels quals comparteixo puntualment. Aquests, evidentment, són públics i publicats i els pot conèixer tothom.
Però els aparells sindicals de CCOO i GUT tenen altres arguments que no s’han publicitat, ni explicat, ni... evidentment ! Aquests són, doncs, de lliure interpretació (i hom pot afirmar que són invenció de qui els esmenta).
Quants anys fa que CCOO i UGT (els seus líders) apareixen junts, actuen junts, negocien junts, firmen junts, pacten junts, cedeixen junts.. ?; malgrat que a nivell local, en determinats conflictes o negociacions de convenis, els militants i delegats sindicals d’un i altre sindicat no combreguen en els pactes, ni en les negociacions i molt menys en els acords finals.
Hi ha alguna diferència ideològica, política, entre un i altre sindicat ? Ha desaparegut aquella diferència entre un sindicat socialdemòcrata (a l’estil alemany: gestor) com la UGT i un sindicat més reivindicatiu, revolucionari com podien ser les originals comissions obreres (que no el sindicat CCOO) ?
Respecte dels arguments publicats que justifiquen la vaga, més enllà d’haver-se concretat en un text legal, no són la conseqüència lògica d’una política neoliberal que molts governs socialdemòcrates han anat fent els darrers anys ?
Aquests sindicats, “són els que han signat amb l’administració moltes de les coses de les que em queixo” (com diu la Maria Àngels Casals a El 9 Nou: 27-09-2010). En un comunicat de USTEC-STES IAC (24-09-2010) podeu llegir com s’acusa a CCOO i UGT “del col·laboracionisme practicat per les dues centrals sindicals”; argument, és cert, que no ha evitat que coincidissin en les seves reivindicacions i queixes contra el conseller d’ensenyament durant els darrers mesos. CCOO i UGT estant, encara avui, firmant acords amb les caixes d’estalvis que s’han unit, pels quals hi haurà jubilacions anticipades, en lloc de lluitar per tal que es mantinguin els llocs de treball i el millor servei pels usuaris?
Malgrat resulti poc correcte políticament, des d’una perspectiva d’esquerres, cal dir que els sindicats van mudar la seva identitat a partir dels Pactes de la Moncloa i varen esdevenir importants gestories administratives que gestionen (legítimament) els conflictes individuals de determinats treballadors (amb feina fixa, en grans empreses manufactureres i funcionaris, especialment) i, políticament, representen, més enllà de la legitimitat real que tinguin, a la classe treballadora en la gestió del capitalisme.
A la comarca d’Osona hem vist com es tancaven (o / i es deslocalitzaven) empreses importants deixant al carrer a una munió de treballadors, aquests dos darrers anys. I una vaga general a la comarca ?
Ningú ha explicat com es recuperaran els diners dels ciutadans que han estat “cedits” a les entitats financeres europees per treure-les de la seva crisi. No queda clar de cap manera que una retallada en determinades despeses socials garanteixi o faciliti una recuperació econòmica a curt o mitjà termini. Però encara és menys clar que el mateix concepte de recuperació econòmica serveixi per explicar les expectatives de tots els ciutadans. La recuperació econòmica que jo espero no té res a veure amb la recuperació econòmica que garantirà encara més control sobre l’economia i la política de les grans empreses. No hi ha cap perspectiva que algú qüestioni seriosament la propietat privada, que des d’alguna organització (partits o sindicats) es proposi seriosament modificar els sistemes impositius a favor de les classes populars. Davant dels increments desmesurats (sobre tot comparant-ho amb la disminució real del poder de compra dels salaris, a Europa en general i a Catalunya en particular) dels beneficis empresarials, una vaga limitada en el temps, un dia, té algun significat ?
No faré vaga el dia 29 perquè soc un individualista empedreït i perquè no m’agrada que m’escriguin a la meva agenda.
Us recomano la lectura dels articles de Vicenç Navarro que no avalen pas el meu discurs:
http://www.vnavarro.org/
Els líders sindicals (i l’aparell) de CCOO i UGT han aconseguit (amb la col·laboració evident del món mediàtic en què vivim) que resulti únic tema de debat, des de fa molts dies, la convocatòria (i resposta a ella) de vaga general pel dimecres 29 de setembre.
I jo ... Els líders sindicals, els aparells dels sindicats CCOO i UGT diuen que tenen uns determinats arguments que justifiquen la convocatòria de vaga general. Arguments el contingut dels quals comparteixo puntualment. Aquests, evidentment, són públics i publicats i els pot conèixer tothom.
Però els aparells sindicals de CCOO i GUT tenen altres arguments que no s’han publicitat, ni explicat, ni... evidentment ! Aquests són, doncs, de lliure interpretació (i hom pot afirmar que són invenció de qui els esmenta).
Quants anys fa que CCOO i UGT (els seus líders) apareixen junts, actuen junts, negocien junts, firmen junts, pacten junts, cedeixen junts.. ?; malgrat que a nivell local, en determinats conflictes o negociacions de convenis, els militants i delegats sindicals d’un i altre sindicat no combreguen en els pactes, ni en les negociacions i molt menys en els acords finals.
Hi ha alguna diferència ideològica, política, entre un i altre sindicat ? Ha desaparegut aquella diferència entre un sindicat socialdemòcrata (a l’estil alemany: gestor) com la UGT i un sindicat més reivindicatiu, revolucionari com podien ser les originals comissions obreres (que no el sindicat CCOO) ?
Respecte dels arguments publicats que justifiquen la vaga, més enllà d’haver-se concretat en un text legal, no són la conseqüència lògica d’una política neoliberal que molts governs socialdemòcrates han anat fent els darrers anys ?
Aquests sindicats, “són els que han signat amb l’administració moltes de les coses de les que em queixo” (com diu la Maria Àngels Casals a El 9 Nou: 27-09-2010). En un comunicat de USTEC-STES IAC (24-09-2010) podeu llegir com s’acusa a CCOO i UGT “del col·laboracionisme practicat per les dues centrals sindicals”; argument, és cert, que no ha evitat que coincidissin en les seves reivindicacions i queixes contra el conseller d’ensenyament durant els darrers mesos. CCOO i UGT estant, encara avui, firmant acords amb les caixes d’estalvis que s’han unit, pels quals hi haurà jubilacions anticipades, en lloc de lluitar per tal que es mantinguin els llocs de treball i el millor servei pels usuaris?
Malgrat resulti poc correcte políticament, des d’una perspectiva d’esquerres, cal dir que els sindicats van mudar la seva identitat a partir dels Pactes de la Moncloa i varen esdevenir importants gestories administratives que gestionen (legítimament) els conflictes individuals de determinats treballadors (amb feina fixa, en grans empreses manufactureres i funcionaris, especialment) i, políticament, representen, més enllà de la legitimitat real que tinguin, a la classe treballadora en la gestió del capitalisme.
A la comarca d’Osona hem vist com es tancaven (o / i es deslocalitzaven) empreses importants deixant al carrer a una munió de treballadors, aquests dos darrers anys. I una vaga general a la comarca ?
Ningú ha explicat com es recuperaran els diners dels ciutadans que han estat “cedits” a les entitats financeres europees per treure-les de la seva crisi. No queda clar de cap manera que una retallada en determinades despeses socials garanteixi o faciliti una recuperació econòmica a curt o mitjà termini. Però encara és menys clar que el mateix concepte de recuperació econòmica serveixi per explicar les expectatives de tots els ciutadans. La recuperació econòmica que jo espero no té res a veure amb la recuperació econòmica que garantirà encara més control sobre l’economia i la política de les grans empreses. No hi ha cap perspectiva que algú qüestioni seriosament la propietat privada, que des d’alguna organització (partits o sindicats) es proposi seriosament modificar els sistemes impositius a favor de les classes populars. Davant dels increments desmesurats (sobre tot comparant-ho amb la disminució real del poder de compra dels salaris, a Europa en general i a Catalunya en particular) dels beneficis empresarials, una vaga limitada en el temps, un dia, té algun significat ?
No faré vaga el dia 29 perquè soc un individualista empedreït i perquè no m’agrada que m’escriguin a la meva agenda.
Us recomano la lectura dels articles de Vicenç Navarro que no avalen pas el meu discurs:
http://www.vnavarro.org/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Seguidors
