divendres, 26 de setembre del 2008

L'etern retorn

Quan era molt jovenet sentia a dir que una de les coses més dolentes dels comunistes (que eren com el diable !), especialment a la Unió soviètica consistia en la destrucció de la família. Allà els nens no pertanyien a un pare i una mare... eren de l'Estat.... Quan ja vaig ser més gran, i treballant a una gran empresa de Barcelona, vaig descobrir que hi havia molts treballadors que no veien (si no era quan ja dormien, al llit) els seus fills en tota la setmana. Entre les hores de feina i les hores d'arribar a la feina i de tornar a casa... els nens ja eren a dormir. Però, aixó sí, el capitalisme no els prenia els fills als seus treballadors.
Els neoliberals, els liberals, sempre han estat defensant que l'Estat no ha d'immiscuir-se en els afers econòmics de les empreses, del món mercantil, del món dels negocis... que a veure si acabarem essent tots comunistes. Però, renoi... ara hi ha una crisi (la seva crisi, malgrat ens la facin pagar a tots) i tothom espera que el senyor Estat... Quan la crisi afecta els bancs i les grans asseguradores parlem de una crisi que afecta... i quan la crisi la sofreixen milers i milers de éssers humans que no saben ni què menjar... com n'hem de dir ?, quin estat invertirà els milions que ara tants governs i bancs centrals....
Maleïst siguin !
Em sembla que va ser Octavio Paz que va dir: S'ha acabat el comunisme, el marxisme.... però les preguntes a les que pretenia donar resposta.. encara estant per respondre.

Intervenció en el Ple de l'ajuntament. 25/09/2008

L'equip de govern de l'ajuntament de L'Esquirol proposa deixar sense efecte un acord d'un ple anterior (que se'ls havia escapat, per ignorancia) que hauria d'haver portat a la constitució d'una comissió per a preparar (i posteriorment sotmetre a aprovació del ple) la redacció d'un Reglament de Participació Ciutadana.
Cabrerès i Progrés, vista l'actitud de l'alcaldia respecte de la possible participació, tant dels membres de l'oposició com dels ciutadans, en general, en els afers de la vida municipal havíem presentat una proposta de reprvació de l'alcalde. En el A. P. 61 del ple del 25 de setembre, doncs, s'havia de votar aquesta reprovació. Jo vaig intervenir per explicar-ne el fonament i justificació en els següents termes:
A.P. 61.- Proposta de reprovació de l’actitud de l’alcalde de L’Esquirol.

El grup municipal Cabrerès i Progrés proposa al Ple de l’ajuntament de l’Esquirol reprovar el seu alcalde, senyor Josep Mas i Falgueras , en base a la següent argumentació i consistent en l’aprovació del text que segueix:

El Ple de l’ajuntament de L’Esquirol, del dia 25 de setembre de 2008, reprova al senyor alcalde per la incoherència entre les seves afirmacions en el ple del dia 19 de juny respecte de la proposta de crear una comissió de seguiment de la web de l’ajuntament i els fets constatats que contradiuen aquells arguments, i que detallem en la següent argumentació.


Senyor alcalde, senyors regidors,
soc de natural massa impetuós i això m’ha portat més d’un disgust i a haver d’afrontar situacions que no s’haurien produït si haguera meditat més tranquil·lament les meves decisions. Possiblement intentar, com faig ara, justificar la proposta de reprovació de l’alcalde en sigui una d’aquestes. Bé és cert que la resolució del punt anterior més aviat confirma les meves hipòtesis, com també és cert que ratificades o no, serveixen, de fet, per ben poc.
Si me’n puc estar , aquest és l’últim cop que em dirigeixo al ple en termes que no siguin de pur tràmit. A partir d’avui faré com la majoria de regidors: consentiré, m’abstindré si es tracta d’alguna gestió que afecti interessos personals o familiars, potser alguna vegada votaré en contra, al cap i a la fi estic a l’oposició i cap més vegada haureu de suportar els meus pesats monòlegs.
És per això, per aquesta mena de comiat, que us demano un xic de comprensió i tolerància per l’extensió del meu discurs d’avui. Preneu-lo, doncs, com un comiat.
Malgrat la meva edat, encara tinc més d’un cop algunes espurnes d’esperança en l’espècie humana i això fa que m’arrisqui, un cop i un altre, a participar en els jocs que la nostra societat s’ha volgut donar. Mai he tingut cap fe extraordinària en això que diuen democràcia, més aviat he intentat explicar com ha esdevingut un instrument de dominació.
Si que crec en el dret innat que té qualsevol ésser humà a participar, a esdevenir protagonista, en els assumptes que afectin la seva vida. És per això que la meva implicació en la vida pública no es limita i és molt anterior a la meva activitat municipal. I si bé crec que la delegació de la pròpia responsabilitat en partits polítics, diputats i governants, més enllà del meu carrer, és una pura claudicació que em convertiria en súbdit modern, fins fa pocs dies encara creia que en l’àmbit municipal hi cabia o hi havia un marge aprofitable de democràcia directa o deliberativa.
A l’any 2006 el senyor alcalde també ho creia, ja que deia que “la democràcia necessita col·laboració i participació” en El 9 Nou del 17 de març.
Ingenu de mi, per això proposàvem l’elaboració d’un Reglament de participació ciutadana. Reglament que, entre altres coses, podia permetre que representants de les 20 i escaig associacions que apareixen a la web de l’ajuntament, poguessin compartir criteris i opinions per a col·laborar amb els regidors corresponents, un cop o dos a l’any, en la distribució, per exemple, de les partides pressupostàries destinades a entitats i associacions. O que, un grup de ciutadans poguessin opinar, un temps abans que es presentés al ple, sobre els pressupostos de cada any; o que un número determinat de ciutadans poguessin proposar, més enllà del que delimiti la llei municipal un tema per a l’ordre del dia d’un ple ordinari. O que es regulés la participació dels veïns en el torn obert de paraules en els plens ordinaris.
Ha quedat clar que m’equivocava i que, desgraciadament, una altra vegada els fets confirmen que només es transforma la societat violentament. Perquè també és violència l’aprofitament repetit i constant, quan no la promoció i estímul, del desencís de la majoria de ciutadans. I només des de la mateixa perspectiva s’albira, potser, alguna resposta.
Alguns membres d’aquest consistori, si hi posessin atenció i ho volguessin entendre, d’aquí a uns anys podran comprovar com no sols no han facilitat la implicació de ciutadans i ciutadanes en els afers municipals, sinó que hauran estat partícips i protagonistes de la cremada, en el sentit més literal del terme, d’un pilot de joves i de no tant joves que algun cop han intentat implicar la seva vida personal en la gestió municipal. Podríem fer una llarga llista d’ex regidors d’aquest ajuntament que s’han apartat, com gats escaldats, d’aquesta institució. La tribú ha pogut més que el parlament.
La disposició a participar depèn molt de la percepció per part dels ciutadans de la importància que s’atorgui a la seva veu. Si les institucions prescindeixen de la seva participació, és normal que no participi. Aquell que sap que no l’escolten, finalment no s’esforça ja en parlar. Durant l’any 2008 el meu grup només ha votat contra la quarantena i escaig de proposicions de l’equip de govern, dos cops. L’equip de govern ha rebutjat, fins i tot de males maneres, les dues úniques propostes que ha fet Cabrerès i Progrés. Cap d’aquestes dues propostes comporta afectació pressupostària, i sí que totes dues intentaven obrir les portes de l’ajuntament a tota la ciutadania.
La proposta d’avui no té cap més finalitat, malgrat altres lectures esbiaixades, que intentar una mica de reflexió als membres de l’equip de govern. I, d’altra banda, tornar a preguntar quina por o què els porta a rebutjar reglamentar la participació dels ciutadans que ho vulguin en els assumptes municipals ?
Els votants d’ERC, senyor Castells Famada i senyor Ventura Bagaria, els varen delegar absolutament la seva sobirania individual de tal manera que cap d’ells, o cap entitat en la que participin, té cap interès en poder, per exemple, conèixer, debatre, opinar... sobre els pressupostos municipals abans no se sotmetin a aprovació del ple ? Quina sigla, la E d’esquerra o la R de republicans, no els deixa recolzar aquella proposta ?
El senyor Codina, després de dir al senyor alcalde que “estic i estem cansats de l’engany continuat.... amb falses expectatives i excuses... ha arribat el moment de dir PROU... “ etc. no creu que hauria d’haver recolzat una proposta que volia acostar la veu dels veïns a les decisions polítiques del consistori ? En un, ara improbable, reglament de participació també hi cabia programar formules per a la negociació oberta de la configuració de la entitat municipal descentralitzada que vostè diu pretendre obtenir per al nucli de Cantonigrós.
No seran aquestes situacions un model claríssim d’aquesta política que el senyor alcalde diu que no vol fer ?
El senyor alcalde diu que no vol fer política. És una frase buida i el senyor alcalde hi hauria de reflexionar. Establir prioritats de despesa, en la gestió pública és fer política. Resulta maquiavèl·lica la contraposició entre no fer política i fer coses pel poble com l’exposa el senyor alcalde, en la mateixa entrevista a la premsa comarcal. La seguretat social a Espanya es va instaurar sota governs de Franco. Milers de ciutadans beuen aigua subministrada des dels pantans de Franco. Les primeres autopistes, a Europa, es varen construir sota el govern nacionalsocialista. Quan afirma que vol fer coses pel poble, després de dir que no fa política, hem d’entendre que suposa que els que fem política no volem coses pel poble ?

Contra la proposta de crear una comissió per al seguiment de la web de l’ajuntament formada per tots els grups municipals, el senyor alcalde va adduir, entre altres raons, voler evitar la politització de la web.
Ara bé, el senyor alcalde hauria d’explicar que (i com) no és polititzar la web la següent situació:
- en el ple del dia 22 de juliol es varen aprovar i discutir diferents temes i/o qüestions. La web de l’ajuntament només recull l’aprovació de propostes, evidentment afavorides per l’equip de govern que han de constar, és cert que legalment, com a anuncis. Ara bé, no consta cap més noticia d’aquell ple. No consta l’aprovació, per exemple, de l’acceptació de dos recursos de reposició de dos veïns; no consta que un vei va preguntar sobre la possible (o no) incompatibilitat de l’enginyer municipal per a la redacció del projecte de Ca la Salut o que CiP va presentar, per escrit i exigint que constés en acta, una dura queixa contra el senyor alcalde per no haver donat compliment a una resolució aprovada per un ple anterior... És a dir, la web de l’ajuntament, doncs, només mostra la cara neta de la gestió municipal. Es nega la evidencia que aquesta cara, hi ha matins, abans de pentinar-se, no fa tant goig; però també és la cara de l’ajuntament !
Tanmateix, el senyor alcalde, en el mateix article esmentat abans (17 de març de 2006) escrivia: “Un tercer projecte és el nou web de l’ajuntament. Volem explicar el que fem, els nostres projectes i facilitar els tràmits administratius i la intercomunicació. (...) Només des del coneixement detallat del que es fa, es pot generar un debat racional i assenyat i alhora fomentar la participació amb suggeriments i propostes concretes que ens arribin dels ciutadans”.
Admeto que la pàgina web està considerablement ben configurada i que ha millorat considerablement des de fa uns quants anys. Però segueix mostrant només una cara; i a l’ajuntament, com al municipi, i afortunadament, hi ha moltes més cares.
- per altra banda, l’equip de govern ha distribuït “El butlletí de Sta. M. de Corcó – L’Esquirol”, que ve signat per “Ajuntament de l’Esquirol”. Si el butlletí és municipal, és a dir, de tot l’ajuntament, com és que CiP no va ser informat abans i no se li va oferir participar en la seva edició?
- Si és un butlletí de l’equip de govern només, qui n’ha pagat el disseny, l’edició i la distribució? Quant ha costat? Quantes hores de funcionaris de l’ajuntament?
- Si és municipal, com és que és un fulletó propagandístic, electoralista, sense la més mínima autocrítica? Com és que no s’hi diu res de les relacions entre el grup Independents de Cantonigrós i Convergència i Unió?, com és que no diu res de les desavinences, segons apareix a la premsa, entre CiU i Independents de Cantonigrós respecte de l’Entitat Municipal Descentralitzada ?
Com és que no es diu res dels costos per a l’ajuntament del contenciós de la planta de purins?, com és que no es diu res del retard i les causes, en les obres de l’edifici plurifuncional?, com és que no es diu res del canvi substancial que representa la dedicació exclusiva del senyor alcalde a les tasques municipals, sense que haguera constat en el programa electoral...?, com és que no es diu res de quants contenciosos administratius afronta el consistori?, o no es diu res del tema de Pinsos Casadesús, quan un bon nombre de veïns s’han manifestat de diverses maneres al respecte? Com és que no dóna cap explicació dels elevats augments de les taxes de recollida d’escombraries i de subministrament d’aigua, quan diversos veïns van manifestar el seu malestar per un augment tan significatiu i reiterat els darrers anys? Com és que, després d’haver reunit un bon grup de veïns pel tema de Can Gall, el butlletí diu que “volem engrescar molta gent en el projecte per eixamplar nous horitzons vitals...” i que “..volem aconseguir la implicació de tothom per recuperar part de la vida social que hem perdut...”?; com és que no s’hi diu que un tribunal obliga a l’ajuntament a revisar un ple de 2004?; com és que no s’hi diu res d’un ple extraordinari sobre el tema del clavegueram?, i molt menys sobre allò que al respecte s’hagi fet després? Com és que no hi apareix cap article explicant i argumentant els pressupostos per al 2008, ni cap quadre o taula resum dels mateixos?...
No deia el senyor alcalde que “només des del coneixement detallat es pot generar un debat racional i fomentar la participació” ? (El 9 Nou de 17 de març de 2006).
No es diu res perquè respon a una concepció de la política populista, paternalista, que promociona i estimula la desafecció política. El ciutadà cada cop coneix menys que es cou a l’ajuntament i en conseqüència cada cop hi té menys interès: calla, paga i aplaudeix o remuga.
Això no és fer política ? És en referència a aquesta política que proposem una moció de reprovació al senyor alcalde, més ben dit, a la política que sí fa el senyor alcalde.


L’Esquirol, 25 de setembre de 2008
Josep Castells Casellas

Seguidors