dilluns, 27 de setembre del 2010

Sindicats i futur.


Establir, marcar, definir, condicionar... l’agenda política vol dir crear un espai mediàtic (sobretot) i emocional en el qual s’imposa inevitablement un argument (únic) sobre el que hauria de girar qualsevol anàlisi de la situació o d’una situació concreta. I es força a limitar els arguments a un espai intel·lectual determinat.
Els líders sindicals (i l’aparell) de CCOO i UGT han aconseguit (amb la col·laboració evident del món mediàtic en què vivim) que resulti únic tema de debat, des de fa molts dies, la convocatòria (i resposta a ella) de vaga general pel dimecres 29 de setembre.
I jo ... Els líders sindicals, els aparells dels sindicats CCOO i UGT diuen que tenen uns determinats arguments que justifiquen la convocatòria de vaga general. Arguments el contingut dels quals comparteixo puntualment. Aquests, evidentment, són públics i publicats i els pot conèixer tothom.
Però els aparells sindicals de CCOO i GUT tenen altres arguments que no s’han publicitat, ni explicat, ni... evidentment ! Aquests són, doncs, de lliure interpretació (i hom pot afirmar que són invenció de qui els esmenta).
Quants anys fa que CCOO i UGT (els seus líders) apareixen junts, actuen junts, negocien junts, firmen junts, pacten junts, cedeixen junts.. ?; malgrat que a nivell local, en determinats conflictes o negociacions de convenis, els militants i delegats sindicals d’un i altre sindicat no combreguen en els pactes, ni en les negociacions i molt menys en els acords finals.
Hi ha alguna diferència ideològica, política, entre un i altre sindicat ? Ha desaparegut aquella diferència entre un sindicat socialdemòcrata (a l’estil alemany: gestor) com la UGT i un sindicat més reivindicatiu, revolucionari com podien ser les originals comissions obreres (que no el sindicat CCOO) ?
Respecte dels arguments publicats que justifiquen la vaga, més enllà d’haver-se concretat en un text legal, no són la conseqüència lògica d’una política neoliberal que molts governs socialdemòcrates han anat fent els darrers anys ?
Aquests sindicats, “són els que han signat amb l’administració moltes de les coses de les que em queixo” (com diu la Maria Àngels Casals a El 9 Nou: 27-09-2010). En un comunicat de USTEC-STES IAC (24-09-2010) podeu llegir com s’acusa a CCOO i UGT “del col·laboracionisme practicat per les dues centrals sindicals”; argument, és cert, que no ha evitat que coincidissin en les seves reivindicacions i queixes contra el conseller d’ensenyament durant els darrers mesos. CCOO i UGT estant, encara avui, firmant acords amb les caixes d’estalvis que s’han unit, pels quals hi haurà jubilacions anticipades, en lloc de lluitar per tal que es mantinguin els llocs de treball i el millor servei pels usuaris?
Malgrat resulti poc correcte políticament, des d’una perspectiva d’esquerres, cal dir que els sindicats van mudar la seva identitat a partir dels Pactes de la Moncloa i varen esdevenir importants gestories administratives que gestionen (legítimament) els conflictes individuals de determinats treballadors (amb feina fixa, en grans empreses manufactureres i funcionaris, especialment) i, políticament, representen, més enllà de la legitimitat real que tinguin, a la classe treballadora en la gestió del capitalisme.
A la comarca d’Osona hem vist com es tancaven (o / i es deslocalitzaven) empreses importants deixant al carrer a una munió de treballadors, aquests dos darrers anys. I una vaga general a la comarca ?

Ningú ha explicat com es recuperaran els diners dels ciutadans que han estat “cedits” a les entitats financeres europees per treure-les de la seva crisi. No queda clar de cap manera que una retallada en determinades despeses socials garanteixi o faciliti una recuperació econòmica a curt o mitjà termini. Però encara és menys clar que el mateix concepte de recuperació econòmica serveixi per explicar les expectatives de tots els ciutadans. La recuperació econòmica que jo espero no té res a veure amb la recuperació econòmica que garantirà encara més control sobre l’economia i la política de les grans empreses. No hi ha cap perspectiva que algú qüestioni seriosament la propietat privada, que des d’alguna organització (partits o sindicats) es proposi seriosament modificar els sistemes impositius a favor de les classes populars. Davant dels increments desmesurats (sobre tot comparant-ho amb la disminució real del poder de compra dels salaris, a Europa en general i a Catalunya en particular) dels beneficis empresarials, una vaga limitada en el temps, un dia, té algun significat ?
No faré vaga el dia 29 perquè soc un individualista empedreït i perquè no m’agrada que m’escriguin a la meva agenda.

Us recomano la lectura dels articles de Vicenç Navarro que no avalen pas el meu discurs:
http://www.vnavarro.org/

Seguidors