divendres, 26 d’octubre del 2012

Govern minoritari o govern utilitari ?

Discutir sobre el fet que per a l'ús d'instal·lacions o espais municipals s'hagi d'establir una taxa, un criteri; i que quant i com es cobra o no, no pot dependre de la bona voluntat i apreciació comercial d'un o uns ciutadans, sinó que ho ha d'establir, decidir i fixar el ple de l'ajuntament, em sembla, com vaig intentar explicar en l'article anterior (sembla que sense gaire éxit) un debat superat ja fa més d'un segle. Evidentment, respecto profundament a CiU i a qui comparteixi el seu criteri, quan manifesta una opinió contrària. Cap problema.
Governar només tres regidors, en sí mateix, sense més consideracions, no és diferent de governanr amb 10 o amb 11. 
La lògica democràtica (ben poc assenyada avui en dia, per cert !) diu que hauria de governar la llista més votada, llevat que les altres aconsegueixin una majoria suficient.
He mantingut que no em sentia legitimat governant només amb tres regidors. Després de les converses, diferents dies després del juliol, amb els regidors de Convergència i Unió, avui em considero tant legitimat, almenys, com ho poden estar els regidors de Convergència i Unió quan governin.
La responsabilitat que pugui tenir Cabrerès i Progrés en l'existència d'un govern minoritari és, com a mínim, la mateixa que té Convergència i Unió ( i si voleu la mateixa que té AUD). I correspon a Convergència i Unió explicar perquè no conforma una majoria necessària: negociant més flexiblement la proposta de Cabrerès i Progrés o menjant-se les diferències personals amb AUD i formalitzant una moció de censura al govern minoritari actual.

divendres, 19 d’octubre del 2012



Un ple extraordinari, extraordinari !!!!

Dijous, 18 d’octubre, ple extraordinari a l’ajuntament de L’Esquirol. Extraordinari, per què? Legalment per què és un ple convocat fora dels dies establerts formalment per a la celebració dels plens ordinaris (un cada dos mesos, la primera quinzena del mes). Però el segon extraordinari, amb admiracions, correspon als estímuls emotius i intel·lectuals que vaig experimentar en el debat que s’hi va produir.
Convergència i Unió i ERC varen votar en contra de la proposta d’aprovació inicial de modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2013. Per tant, la proposta del govern va resultar rebutjada.
La discussió principal va tenir per objecte la proposta que feia el govern de creació d’una taxa per a l’ús dels espais esportius municipals. Des de l’oposició es va centrar el debat en el camp de futbol municipal de Cantonigrós i la Unió Esportiva de Cantonigrós.
Argument de l’equip de govern: si el camp de futbol es cedeix, a canvi d’un preu (com hem descobert casualment), a grups i persones alienes a qualsevol entitat del municipi, és exigible que el ple n’aprovi una taxa. Aquest acte administratiu cobreix jurídicament i justifica aquell cobrament i constata la titularitat de l’espai i instal·lacions municipals davant de tercers interessats.
Convergència i Unió diu no entendre perquè s’ha de posar una taxa. Els membres de la Unió Esportiva de Cantonigrós han de poder cobrar un “lloguer” ja que hi han,  i hi esmercen moltes hores per al manteniment, pinten les ratlles del camp quan hi ha partit, tenen cura de la gespa... etc. etc.
Des del govern es diu un i altre cop que la creació de la taxa no implica, per si mateix, cap modificació respecte de les aportacions que l’ajuntament faci a l’entitat esportiva de Cantonigrós. I es recorda que l’ajuntament també participa en el manteniment i funcionament d’aquestes instal·lacions.
En aquest debat s’hi amaga, doncs, una altra qüestió. L’ajuntament hauria comunicat a la U E Cantonigrós, quan varem assabentar-nos que cobraven, pel seu compte, per la cessió del camp, que la meitat d’aquest import es descomptaria, per a l’exercici de 2012, de l’aportació de l’ajuntament a l’entitat. La lectura del regidor d’AUD, ex regidor d’esports, és que l’ajuntament els ha tret aquest import del que estableix el pressupost. La lectura del regidor de participació és que, donat que en l’elaboració dels pressupostos de 2012, l’ajuntament no comptava amb la informació que la UE Cantonigrós (per tant l’ajuntament) tenia uns ingressos per a cessió de les instal·lacions, la realitat és al revés. L’ajuntament ha de comptar com ingressos l’import total que s’hagi cobrat per cedir les instal·lacions esportives municipals. I la UE Cantonigrós ha rebut, de fet, exactament l’import que s’havia pressupostat. És més que probable, com diu l’ex-regidor d’esports, que segurament la UE Cantonigrós havia previst (pel seu compte) uns ingressos que no constaven en els pressupostos municipals.
Què em fa considerar tant extraordinari aquest ple ?
1)     El posicionament de l’exregidor d’esports (que és de Cantonigrós) que resultà ahir en el ple absolutament contrari, respecte de com s’haurien de tractar temes com el que és objecte d’aquest debat, al que , al meu entendre, havia mantingut el temps que va formar part de l’equip de govern. Alguns detalls del funcionament i activitats del que té a veure amb l’ús de les instal·lacions del camp de futbol de Cantonigrós les conec per explicacions seves en reunions de la Junta de Govern. Aleshores la seva exigència de control al respecte era considerablement rigorosa, i compartida per mi. En el ple de dijous, legítimament, es va convertir en un defensor extraordinari dels interessos de la U. E. de Cantonigrós.
2)     Convergència i Unió utilitzà arguments tant populars (per a mi, populistes) que em vaig sentir com en una mena de màquina del temps. Es tractava, gairebé fa riure!, de defensar  la funció de legalitzar, registrar, ordenar i redistribuir els recursos de l’ajuntament (dels veïns del municipi) d’una forma moderna, d’acord amb un estat de dret, social i democràtic. Pel cas, crear una institució tant simple com una taxa. com proposava el govern municipal. Davant d’això, en una posició que sembla anterior a la època de constitució dels estats moderns, Convergència i Unió defensà aferrissadament l’estatus quo vigent. Donat que hi ha uns ciutadans que dediquen voluntàriament un esforç.. etc. etc., no creem més traves administratives.. que cobrin per la cessió dels espais municipals, que al cap i a la fi... si els controleu tant vindran a donar-vos la clau i aleshores serà l’ajuntament qui se n’haurà de fer càrrec.... etc. etc. És la defensa dels regnes de taifa. Regnes de taifa, en plural, perquè n’hi altres més que el que és objecte d’aquest debat. És l’esforç per mantenir espais de poder aïllats del control democràtic del ple de l’ajuntament, el representant legal de la voluntat dels veïns.
El ple d’ahir em va semblar extraordinari per això, perquè crec que em vaig trobar en un debat que es va produir ja fa més d’un segle.

dijous, 11 d’octubre del 2012



Apunts per a una història política del municipi de Santa Maria de Corcó: Identitats. (II).

Deia (11-05) que “vivim encara amb les petjades lentes de la història de cada municipi, de fa anys i anys, marcades en el llom del nostre comportament”. Hi ha institucions que, des de les seves visions cosmogòniques que, contra la raó, pretenen eludir les angoixes vitals, creen identitats molt fortes, més enllà dels rituals tribals que les sustentin. Mireu si no com una monja, amb hàbits inclosos, pot enllumenar les esquerres catalanes.
En el mar de crítiques que AUD (“...per aportar una visió innovadora i moderna (!) de la gestió municipal”, com diu Àlex Montanyà el 20-07) dirigeix a l’alcalde, n’hi ha una especialment extraordinària, des del meu punt de vista. Per qui la redacta, pel temps en que es redacta, en un temps de reivindicació d’identitats, i perquè mostra una determinada concepció de la política, que jo no comparteixo. L’autor del butlletí d’AUD es vanta que “finalment es va poder rectificar a temps i es va convidar el mossèn, que va acompanyar la comitiva i va beneir les instal·lacions, i alhora es va poder acomplir el desig dels veïns”. L’alcalde, molt més tolerant que jo, va cedir a la pressió i estalviar un espectacle als convidats. Jo, més arrauxat, haguera anat per l’altra vorera.
Més enllà de la veracitat en la concreció i detall dels fets previs, que em resulta indiferent, em sembla digne de reflexió el següent:
Es dona per evident que beneir (en ple segle XXI !) des d’una determinada concepció religiosa l’edifici del pavelló acompleix el desig dels veïns. Cap necessitat d’explicar quins veïns, quants veïns, perquè un rictus i no un altre...
La reivindicació a favor de la intervenció, en un acte social de la “institució eclesiàstica del poble” ens mostra com algunes identitats representen més una identificació (en negatiu, respecte dels ‘altres’) que no pas una identificació positiva d’afirmació. No s’omplen  pas més, precisament, els actes d’aquesta institució eclesiàstica del poble que els esdeveniments esportius de l’AE Corcó, per exemple.
Es mostra ( “acomplir el desig dels veïns”), d’una banda, un capacitat de conèixer el desig dels veïns extraordinària, que comparteix amb els populismes la idea que els escollits (encara que sigui a les urnes) saben quins són els desitjos del poble. Els polítics, si són honrats i honestos, no estan al servei del poble, de qualsevol poble. Hom té una concepció de la organització social i política. Si troba qui la comparteix i la sotmet a consideració dels ciutadans, i la hi aproven, pot gestionar. Al contrari, adaptar el meu programa electoral (la meva concepció de la política) a allò que vol el poble és el que fan els partits polítics, tots engrescats en trobar l’eix central, on satisfacin més número de votants, malgrat això representi renunciar a la república (els comunistes els anys 70, l’esquerra de Catalunya quan perdia la r), al socialisme o marxisme (els socialistes de Felipe González), a la nacionalització de la banca, a l’abolició de la propietat privada....
En aquests moments d’identitats, només serem homes lliures, que no territoris lliures, Jordi!, quan no hi hagi identitats subliminals que es pretenen consubstancials al poble català, al desig dels veïns.

Publicat a El 9 Nou, 11 d'octubre de 2012 sota el títol de Santa Maria de Corcó i les identitats

Seguidors