Més apunts per a una història política del municipi de L'Esquirol.
Porto sis anys i escaig com a regidor de l’ajuntament de L’Esquirol.
En els meus quatre anys a l’oposició (2007-2011) mai el regidor d’Hisenda ens
va cridar (malgrat me’n queixés més duna vegada) per parlar de l’esborrany o de
la proposta que feien dels pressupostos anuals. El coneixement que teníem de
quina proposta hauríem de considerar aprovar o no es produïa dos dies abans del
ple en que calia votar aquells pressupostos.
Enguany he exercit de regidor d’hisenda i a finals de 2012
vaig fer arribar a tots els regidors un primer esborrany de pressupostos que
havíem preparat des del govern municipal. També varem convocar una audiència
pública per a tractar d’aquesta proposta. Proposta que havien rebut també totes
les entitats i associacions municipals. Abans no varem convocar el ple,
ordinari, del 12 de març jo sol o acompanyat amb els altres membres del govern
municipal, ens hem reunit amb Convergència quatre vespres, unes 8 hores almenys
de reunió. Arrel d’aquestes reunions, perquè tenien raó en els errors o oblits
que havia tingut, varem anar modificant la proposta. Mai vaig tenir la sensació
que acabéssim una reunió amb cap mena de disconformitat, sobre els
pressupostos, amb el cap de llista de CiU, ni amb cap dels seus regidors.
Amb AUD, amb qui les reunions hauran tingut un temps global
menor de dedicació, en tres reunions hem anat modificant partides, moltes,
d’acord amb les propostes que ens feien els regidors d’AUD . Malgrat que en
l’argumentació per part d’AUD per a proposar-nos (si no exigir-nos) les
rectificacions o modificacions jo hi trobo una evident justificació de les
nostres diferències (fonamentals en la concepció de què ha de ser la
redistribució dels recursos municipals), donada la seva importància real
quantitativa, no varem posar en cap cas cap impediment a deixar aquelles
partides tal com proposà AUD. En totes les trobades queda evidentment un molt
considerable malestar en els regidors d’AUD, jo crec que personal en alguns
casos, per la situació en què es troben. Suposo que ells dirien “la situació en
que els hem posat”. He dit, ben clar, modificació de partides concretes, mai
una discussió de fons, mai un debat global de continguts, de perspectiva... Suposo
que el seu cap de llista, algun dia, assumirà que la situació en què es troba
té més a veure amb la sostenibilitat i volatilitat social de la seva llista que
no pas amb la incompatibilitat personal (evident) dels seus regidors amb els de
Cabrerès i Progrés. Però, també és cert que quan això passi ja no tindrà més
valor que el que li vulguin donar els historiadors.
Amb IC-ERC s’ha produït una situació absolutament
sorprenent. El regidor no ha fet ni un gest tímid per a poder parlar, negociar,
discutir... sobre la nostra proposta i en canvi en el ple va aprofitar per fer
un discurs al·lucinant sobre la seva indignació per la nostra (del govern
municipal) insensibilitat o poca sensibilitat envers el nucli de Sant Martí.
Com que això de la nostra poca sensibilitat... ja ho ha emprat en altres plens
i com que ERC viu considerablement de les interpretacions que sobre la
sensibilitat faci cadascú... El regidor havia quedat en trucar per parlar dels
pressupostos. El varem trucar en més d’una ocasió. Finalment va quedar amb mi
un dia a les tres de la tarda. Va dir-me que no havia llegit cap dels
esborranys que havia rebut. Li vaig donar la darrera versió. Va dir que se
l’estudiaria. Mai més, fins el ple, va obrir la boca.
Vistes com queden les coses la meva impressió per al ple era
que AUD ens castigaria o ens faria pagar el nostre criteri de prescindir d’ells
en el govern abstenint-se en la votació. Això es podria justificar com un no
impedir l’aprovació dels pressupostos per a no perjudicar al poble i al mateix
temps deixava clara la postura contra Cabrerès. També és cert que saben de la
nostra voluntat de complir amb el canvi d’alcaldia, si no hi haguera una nova
majoria, i això els portarà a tancar aquests pressupostos. I així, en el torn
de paraules, quan ja s’havia aprovat el pressupost, AUD va deixar ben clar que
no coincidia amb tot el pressupost.
Convergència i Unió mai ha acceptat la postura rigorosa de
CiP amb els temes judicials i de reclamacions patrimonials. I entenc que
personalment representi una llosa considerable. D’altra banda l’anunci per part
nostre de complir, si no hi hagués una altra majoria, amb el compromís de cedir
l’alcaldia a AUD també els neguitejà. Però no sé si mai varen arribar a entendre
que, això també, era una mà estesa a una possible nova majoria, amb ells, si
eren capaços de superar algunes qüestions, al meu entendre, massa personals.
L‘equip de govern hem treballat amb un text per a proposar, un cop aprovessin
els pressupostos, una nova majoria a Convergència i Unió. Però ha arribat el 12
de març i el cap de llista de CiU no assisteix al ple, els tres regidors de CiU
voten en contra dels pressupostos, en una clara negació del treball
desenvolupat, també per part seva, durant hores i hores en quatre dies de
reunions. Incomprensible. Aquella possibilitat de tornar-nos a veure per parlar
de possibles majories s’ha esvaït.
Potser haurem d’admetre que Convergència i Unió mai ha
volgut pactar amb CiP (i ho entenc) i només ens han volgut utilitzar, un i
altre i no sé si uns i altres, per a la seva particular batussa, per a la seva
reconstrucció d’interessos. Ara ja no cal intermediari i sembla que van
col·locant la representació directa d’aquells interessos. La dreta assumeix que
no ha d’avergonyir-se de la seva identitat i no amagarà el rostre. Són el que
són, sense ambiguïtats.
La guerra a l’interior de Convergència i Unió ha viscut una
nova batalla, hi haurà renovació, preparen la candidatura de 2015 amb un nou
cap de llista, vell convergent de fet sinó de dret. Uns i altres tornaran a
usar l’expressió “pel bé del poble ?”. El cap de llista defenestrat ens donarà, alguna explicació ?