dilluns, 28 d’abril del 2014

Quina creu, la Creu de Sant Jordi ¡
He vist al telenotícies de TV3 als secretaris de Comissions Obreres i de la Unió General de Treballadors, de Catalunya, que acceptaven i rebien, de mans del president Mas, de Convergència i Unió, la distinció per a la seva entitat de la Creu de Sant Jordi de 2014. He mirat el decret del govern que institueix aquests reconeixements i hi he llegit que són per “distingir les persones naturals o jurídiques que, per llurs mèrits, s’hagin destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o més generalment en el pla cívic i cultural”.
Redéu !, com em costa entendre el reconeixement que fa un govern ultraliberal a uns sindicats (de classe ?) , però no a altres. Encara més després de veure com aquest govern porta més de trens anys sense augmentar el sou (quan no retallant) als seus funcionaris (que sí als seus càrrecs polítics), que ha reduït considerablement la plantilla global en l’àmbit de la sanitat, l’educació i la seguretat (manifestacions constants de mestres i professors, metges i personal sanitari i bombers). Amb quina virtut el govern fagocita allò que hauria de témer.
El govern haurà considerat que els sindicats “reconeguts” han destacat pels serveis prestats a Catalunya al haver-se comportat com a part del sistema en l’espai de confrontació que s’estableix en la situació actual. Aquells sindicats que parlaven, només fa quatre dies ( o vint anys), d’autogestió, de les contradiccions del capitalisme que l’haurien de portar a la seva desaparició, de l’abolició del treball i del compromís de les classes obreres en la construcció del paradís del proletariat, avui són premiats per governs ultraliberals. Perquè, de fet, actuen com a canalitzadors, ordenadament, de la ira que provoca tant desnonament i tant atur interessat ? Perquè segueixen parlant de la distribució de les hores de treball més que no pas de l'abolició de la propietat o de la distribució de la riquesa? Perquè organitzen, periòdicament i controladament, manifestacions que serveixin per al desfogament d’aquella ira? Perquè convoquen vagues, especialment en els sectors on estan més assegurats el llocs de treball, amb durada determinada prèviament, que podrà descomptar el capitalisme tranquil·lament en els seus comptes de resultats ? Perquè condemnen, sense embuts, qualsevol descontrol d’aquesta justa ira quan sembla que es transforma en violència ? I així, destaquen en “la defensa de la identitat” de Catalunya que, diu el govern, és aquesta de posar-hi l’altra galta a la violència sense precedents dels poderosos de la terra: un poble pacífic, de pactes i diàlegs, es veu.
Qualsevol dia esborraran dels llibres la guerra dels segadors (1640), la revolta dels barretines (1687), la revolta de les lleves (1870) i la revolta per les lleves (1909) i la setmana tràgica, als anarquistes dels anys trenta, a les associacions de veïns dels anys 70 .... i només hi quedaran aquells que hagin meritat medalles d’or i creus de sant jordi.
(Publicat a El 9 Nou, 28 d'abril de 2014).

Seguidors