He publicat el meu primer ebook

Acabo de deixar penjat a http://www.lulu.com/content/e-book/de-la-transició-a/7696361 el meu primer ebook, al qual podeu accedir facilment. En aquest ebook he recollit els articles que he anat publicant, des de 1976, a la premsa comarcal, sobretot, en alguna revista llibertària.... Més enllà del meu encert o no pel que fa als seus continguts, la recopilació dels textos pot acostar al lector a una visió subjectiva de la història política dels darrers 30 anys.
He comprovat que en la recerca en aquesta pàgina cal clicar "Buscar en todos los idiomas" si heu triat que busqui Libros i "castells casellas", per exemple.
De totes maneres per accedir més directament al meu text:
- lulu.com/es
- carpeta "comprar"
a) on diu "Buscar" escriure 'pep castells' i on diu "Todos los productos" escollir "Libros"
b) cliqueu sobre requadre blau, on diu"..buscando en todos los idiomas"
c) cliqueu a Buy eBook:€ 3,88
en la propera pantalla podeu descarregar el llibre immediatament o podeu afegir-lo al cabaç d'anar a comprar....

Reflexió...ara...avui...per...?

Aviat farà dos anys que vaig escriure el text que tot seguit reprodueixo. Després de dos anys... no ha estat ni de bon tros, ni el text ni els fets que el provocaren, cap mena d’estímul per al debat, per a la discussió intel·lectual...

I,tot i havent-hi hagut més fets... no hi ha hagut altres textos ni discussió.
Seguim.... on estàvem ?

Avui el títol hauria de ser Cap discussió al si deCiP.
L’Esquirol, agost de 2009.



Discussió oberta al si de Cabrerès i Progrés.
En el ple del 27 de desembre de 2007 vaig esmentar l’edat mitjana quan em vaig queixar del fet que l’ajuntament lliuri una panera nadalenca a tots els regidors. També, em sembla, vaig fer servir l’expressió miserable respecte de la conducta que imputo als responsables de la decisió de repartir aquesta panera. Per si cal, que sembla que sí, intentaré raonar l’ús d’ambdues expressions. I, més enllà d’intentar aclarir perquè del seu ús, també per encetar, si em voleu seguir, una mica de discussió política entre nosaltres.
Jo entenc que una de les principals aportacions que podem fer a la col·lectivitat és la reivindicació de la política. La política en el seu sentit més clàssic, com exercici de la democràcia que vol dir de la implicació de tots (tots !) en els afers que ens son comuns. Aquest exercici, en aquest sentit, ha anat canviant al llarg de la història. Des de la democràcia grega (que, en els termes que avui fem servir, seria només una teoria de la democràcia) fins a la democràcia representativa d’avui (que, si no ho canviem, només s’exerceix periòdicament, en temps d’eleccions i, a més, per unes elits professionalitzades que cada cop compten menys amb els suposats ciutadans) s’ha passat (en l’edat mitjana i fins gairebé el segle XVIII) per uns períodes en que els executors de les decisions que afectarien a la comunitat, eren sempre senyors feudals o, més tard, rendistes. En les primeres èpoques de la democràcia europea només tenien dret a la participació aquells que disposaven d’una determinada renda, entre altres coses perquè se suposava que només ells eren capaços de comprendre i aprehendre la complexitat dels afers públics. Al nostre ajuntament hi ha alguns regidors (el que va contestar al tema de la panera dient que “era només un detall” per la seva dedicació lliure, voluntària i abnegada...) que segueixen, conscientment o inconscient, vivint aquesta concepció de l’ajuntament. No estan pas disposats a establir-se una dedicació i un sou adequat a aquesta i, per això, sotmetre’s a una responsabilitat. Els seus negocis o assumptes particulars els permeten una flexibilitat temporal i un marge de mobilitat que assumeixen sense ruboritzar-se que la seva dedicació a l’ajuntament s’ha d’acceptar com una actitud altruista (de fet, paternalista, dels que pel seu poder econòmic i posició social poden). És en aquest sentit que crec fermament que predomina, en els que realment són els factòtums de l’actual ajuntament, aquest criteri medieval. Una posició ben particular, i digne de consideració un cop estigui més avençada la legislatura, és la del senyor alcalde. L’acceptació d’una dedicació i sou està clar que respon, en el seu cas, a una situació laboral personal concreta més que no pas a un criteri, en si mateix, diferenciat dels regidors abans esmentats. El seu recurs permanent a reduir-ho tot a una qüestió “tècnica” o “jurídica” segueix essent una manera de reivindicar una complexitat pels afers públics a la que no poden accedir tots els mortals.
Quan a que em sembli miserable l’actitud dels governants que s’atorguen “regals” o “privilegis” (que justifiquen amb la seva dedicació als assumptes dels ciutadans):
Si jo accepto, el primer dia que exerceixi un càrrec públic (regidor) un regal o un privilegi que em concedeix ..... (qui ?), i entenc que me’l concedeix l’alcalde o l’equip de govern i jo sé que ningú els ha autoritzat a disposar de diners dels ciutadans (entre ells jo) estic, de fet, acceptant la primera irregularitat (poseu-hi els adjectius que us agradin més) i, en conseqüència, fent-me còmplice de les petites misèries que es puguin anar produint. Però, si això es produeix quan ja he comunicat una vegada, que no estic disposat a acceptar aquesta mena de privilegis (per escrit i amb registre d’entrada a l’ajuntament), haig d’entendre que qui insisteix ni tan sols va considerar la meva decisió o, pitjor, la va menysprear. La seva és una actitud miserable, que segons el diccionari de la llengua catalana del IEC es correspon a un gasiu moral, a una actitud mesquina que, crec fermament, és la que mostren els regidors que, sense cap mena de remordiment, creuen fermament que el poble els deu una detall per la seva dedicació. Ja és fort que això ho poguessin dir el mateix dia en que tenien damunt la taula centenars de signatures de ciutadans protestant i avisant que no pagarien per la taxa d’escombraries !.
Per a mi tant importants són les actituds morals individuals (o com a representants: delegats, només apoderats) com les grans decisions respecte de la construcció material de l’entorn en que s’hagi de moure el col·lectiu que representem (en aquest cas el municipi).

A la sortida del ple algun company va manifestar els seus dubtes respecte del comportament (sou molt durs en les preguntes, això de la panera és una ridiculesa que sempre podran fer-ho servir com a pallassada, etc. etc.) estratègic en el desenvolupament del ple per part dels tres regidors que representem CIP. Seria bo que els companys que heu assistit als plens ens féssiu comentaris al respecte i ens diguéssiu o proposéssiu formes d’intervenció, maneres de modular els registres de la veu, el to... Mai en sabrem prou !.

L’Esquirol, 30 de desembre de 2007.
Pep Castells Casellas

Escrit d'en Jotes, un bon amic de FaPaC

divendres, 12 / juny / 2009

Catalunya és una gran escola de gent adormida...
En un país normal amb un espai cívic evolucionat i amb expectatives de futur, la notícia hauria estat un escàndol majúscul i fins i tot hauria estat suficient com per a fer trontollar i fins i tot causar la dimissió dels responsables de la seva administració educativa.Però, és clar, estem parlant de Catalunya i aquest, com molts s'entesten a aconseguir, començant pels qui conformen el seu govern, mai no serà un país normal.Després de la brillant proposta d'establir un nou indicador per a descobrir el grau de coneixements adquirits en materia de llengua (castellana i catalana) i de matemàtiques, d'acord amb el que en principi s'havia convingut com a competències bàsiques o mínim comú exigible; ara hem sabut que el resultat d'aquestes proves ens proporciona la notícia de què un 25 % del nostre alumnat, en acabar la primària, no assoleix aquestes bàsiques competències.Això, per mi no és cap novetat, era fàcilment intuïble i ja ho podiem saber a partir dels resultats de les proves de competències que majoritàriament aquests mateixos infants varen passar fa un parell d'anys quan acabaven el cicle mitjà de primària.Tanmateix, i al mateix moment que el Sr. Ernest Maragall, ens presentava aquests resultats l'home ho ha deixat anar sense cap mena d'esverament i per contra no s'ha sentit cap escarafall ni cap sorollada a la nostra societat. Continuem adormits, sabem que un de cada quatre nens passarà a l'Educació Secundària Obligatòria sense cap garantia d'èxit i tanmateix el deixarem seguir, els mantindrem en la inòpia, sense que ara com ara hàgim vist cap programa o cap mesura destinada a preparar el nostres instituts per parar el cop amb eines i actituds adequades. Tenim un sistema educatiu que, com més va, més fa aigües i en comptes de remoure cel, terra i pressupostos per a començar a arranjar aquesta realitat, continuem abstrets en el cofoïsme i en la propaganda barroera i denigrant, amb notícies sobre les grandeses del consens partidista, -que no social-, a l'entorn de la Llei d'Educació de Catalunya i sobre l'extensió, selectiva i nombrosament ridícula, de la implantació de les TIC i d'un parc d'ordinadors portàtils que seran costejats bàsicament per les famílies.Per no parlar del Batxillerat: que si es pot passar d'un curs a l'altre amb quatre assignatures suspeses, que sí, que es pot cursar en tres anys, i... tot d'un plegat; que no, que no, que ara els jutges diuen que no perquè uns capellans dedicats a l'empresa educativa ho han impugnat, però tornem-hi: que sí, que sí, que ara la Junta Estatal de directors ha dit que sí, i, entre tant sí o no, aquí hem perdut l'oremus gracies als capellans i els jutges, i ara resulta que ja som a juny i que ja ve l'estiu i unes bones vacances, i que la realitat ens explica que ni tan sols els instituts saben que han de fer amb l'alumnat de batxillerat de cara al curs vinent. Un batxillerat diurn, ben diurn sobretot, ignorant qualsevol excusa que justifiqui el manteniment de l'opció de tarda més enllà d'un institut per comarca, -un a Martorell per tot el Baix Llobregat- per als nois i noies que no tenen més remei que mantenir-se treballant per ajudar a tirar endavant la família ara que són més les mares i els pares que es troben ocupats cercant feina...Però res, aquí no passa res i ni tan sols la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, qui se suposa defensa una escola i un sistema públic d'educació sense exclosions per a ningú, ha gosat de fer i de llançar als mitjans cap crit d'atenció.Qui dia passa any empeny i a força de generacions d'estudiants perdudes el país se'n ressenteix. La consciència crítica és cada cop més minoritària a mesura que s'estén la ignorància i, en un tres i no res, no patiu, el problema haurà desaparegut: no hi haura prou persones capaces per a reconeixer aquesta situació com un problema, no el sabran interpretar, no l'entendran...Endavant i seguim dormint, disculpeu aquells a qui hagi despertat, no passa res, sempre ens podem girar cap a l'altra banda i seguir dormint.

Un llibre molt bonic de Gioconda Belli

Us recomano el llibre de Gioconda Belli "El infinito en la palma de la mano".

És una extraordinària narració sobre la sortida del paradís terrenal, una aproximació als conceptes de coneixement i llibertat i sobre la relació de l'especie humana amb la divinitat.

M'ha agradat molt.

Jo ho tinc subratllat... de Giovanni Sartori

"..perquè, si s'obliga a la gent a participar per força, això és mobilització des de dalt i no participació...Insisteixo: participació és posar-se en marxa per un mateix, no que uns altres et posin en marxa ni que et mobilitzin des de dalt.

..hi ha una igualtat d'oportunitats... en una primera acepció, les oportunitats venen donades per un accés igual. En una segona, venen donades per punts de sortida iguals. En el primer cas es demana el mateix reconeixement per als mateixos mèrits i les mateixes capacitats. Per tant aquesta igualtat promou una meritocràcia: carreres iguals per a capacitats iguals, igualtat d'oportunitats per a arribar a ser desiguals. En el segon cas es demana que s'igualin les condicions de sortida. Així, mentre que la igualtat d'accés eliminia obstacles, la igualtat de punts de sortida exigeix fabricar aquests punts.

.. la meva tesi ha estat que l' "esquerra" és (era o hauria de ser) la política que apel·la a la ètica i que rebutja la injusticia. En les seves intencions de fons i en la seva autenticitat, l'esquerra és altruisme, és fer el bé als altres, mentre que la dreta és egoisme, és atenir-se al bé de cadascú.

(..) Diguem-ho així: si el poder corromp una mica a tothom, a qui més corromp és a l'esquerra quan arriba al poder.

(De "La democracia en 30 lecciones", de Giovanni Sartori;edició a càrrec de Lorenza Foschini. Taurus editorial.)

Carta oberta al senyor alcalde de L'Esquirol

En la web que a sota us escric hi trobareu els articles de El 9 Nou de Cabrerés i Progrés (20 d'abril) i la resposta de l'alcalde de L'Esquirol (30 d'abril), com també la meva llarga resposta que tot seguit us poso en aquest bloc:

http://web.mac.com/gutigutierrez/Cabreresiprogres/9_Nou.html

Llarga i detallada resposta a la resposta del senyor alcalde (El 9 Nou de 30 d’abril) a l’article del grup de Cabrerès i Progrés d’ El 9 Nou de 20 d’abril.

Senyor alcalde,

Els títols: A una proposta d’obertura (nosaltres dèiem parli’ls en el títol del nostre article) respon amb una afirmació que, subtilment, ens jutge i ens condemna. Es veu, pretén dir el senyor alcalde, que per a nosaltres tot s’hi val.
La sorpresa: diu que ha llegit amb sorpresa.. i sembla ser que es deu a dues qüestions, el to agressiu i les dades que no són sempre certes.
L’agressivitat és una actuació que pretén violentar psíquicament o físicament a un altre. Està lluny de les nostres concepcions esperar res de la violència, sigui física o mental. Qui fa servir paraules agressives (per imputar-nos a nosaltres) és vostè que parla de la destrucció de l’adversari. Per deixar ben clares d’una vegada les coses: sí que crec que vostè no és el millor alcalde possible, sí que crec que en l’assumpció del seu càrrec ha deixat que es confonguin interessos (ben legítims, certament) personals amb l’interès públic. Afirmació que en absolut en qüestiona la legalitat.
Si vostè haguera llegit els butlletins que CiP ha anat editant al llarg d’aquesta legislatura comprovaria el grau de respecte que sempre mantenim cap a les persones i la delicadesa (que no exclou pas ni el rigor ni la contundència) en tractar cada un dels temes. Dic si haguera llegit perquè vostè ens va dir un dia que no llegia mai els butlletins de l’oposició (sembla que donava per suposat que serien ofensius). Hem explicat, des de la nostra perspectiva, evidentment, els fets esdevinguts en les sessions dels plens, entre altres raons perquè no es feia des de l’ajuntament mateix. Sàpiga que algun (només algun, certament) veí, que no ens és afí, ens ha agraït la informació sobre les sessions dels plens que li fem arribar.
Que treballi o no amb entusiasme no aporta res a la qualitat o no de la seva gestió, i queda, en qualsevol cas, en l’àmbit íntim dels seus respectables sentiments. Respecte d’alguns dels membres del seu equip de govern, si existeix aquest entusiasme ho dissimulen molt bé. Estic segur que volen, també, treballar pel progrés del municipi. Una altra qüestió rau en esbrinar si ho aconsegueixen o tot el contrari. Només faltaria !.

El seu equip de govern no “ha mostrat sempre una voluntat de transparència total..”. Fa pocs dies jo mateix he felicitat al senyor alcalde, i/o als regidors i/o tècnics que hagin fet que a la web de l’ajuntament hi apareguin, finalment !, les actes dels plens del 2008. Espero que sigui capaç d’admetre que la nostra queixa respecte a que no hi fossin, alguna cosa haurà fet per tal que ara sí hi siguin. Suposo que admetrà que vostè i el seu equip no varen permetre que es fes una comissió per a redactar un Reglament de participació ciutadana, que varen rebutjar una proposta de CiP per a formar una comissió de regidors per a gestionar la pàgina web de l’ajuntament, suposo que vostè admetrà que el seu equip de govern no ens va dir res als regidors de l’oposició quan es va editar un butlletí municipal per tal que poguéssim participar-hi, suposo que admetrà que només quan ho va demanar CiP en un ple extraordinari es va parlar amb tots els veïns del tema del clavegueram i suposo que és una evidència que no se’ls ha dit res més, suposo que vostè sabrà que quan he demanat una còpia de l’execució dels pressupostos de 2008 he hagut d’esperar més d’un mes.....
Ja em crec que no tenen res a amagar. Però és seva la frase, en un ple en què parlàvem de coloms, de purins..., dient que “si sabíeu..., si sabéssiu.....”. Això vol dir, senyor alcalde, que hi ha coses que no sabem i que no sap la majoria dels ciutadans. És un criteri tant legítim com un altre el nostre de creure que cal dir-ho tot, tot!, als veïns; també allò que vostè diu que podria ser usat en contra dels interessos de l’ajuntament. D’altra manera, amb aquestes raons d’estat (d’ajuntament) l’autoritat, el poder, sempre disposa d’una part de la informació en forma restrictiva. Deixi que siguin tots els veïns qui decideixi sobre la honestedat o no d’aquells que demanden o reclamen a/o contra l’ajuntament.
Això de que ens convida als regidors de CiP a desplaçar-nos fins a les oficines de l’ajuntament no deu ser ironia, espero. Vostè sap que des del primer dia que varem ser elegits hem estat cada dijous de quarts de set fins a les vuit a les oficines de l’ajuntament, (i que per això alguns veïns ens han demanat de portar els seus problemes a un ple) que alguna vegada (el 2007) ens hem reunit amb vostè, que ho hem fet amb els tècnics, i que ho fem més vegades, a petició seva, amb el senyor regidor d’ensenyament.
Els punts concrets: quan detalla tant exactament i perfecta la normativa urbanística respecte de la sol·licitud de llicències municipals per part d’un regidor, acaba donant-nos la raó. Si tot era tant clar i evident, si és irrellevant la persona, etc. per demanar aquestes llicències, per què es demanen com a regidor? Per què no les va demanar el ciutadà interessat o el seu pare o el seu cosí ?
Jo crec que l’argument justificatiu l’ha descobert vostè a posteriori i per tant, la nostra afirmació que vostè atorgava un privilegi a un regidor no canvia substancialment.
Els polítics no tenen més llibertat d’expressió que la resta d’humans, ni tenen una llibertat d’expressió diferenciada, espero. No cal agafar-se a detalls tan fins i així eludir el centre de la qüestió.
Quant a la primera fase del pavelló. Segur que té raó i que ens hem equivocat en la quantitat inicial. Això canvia el fet que hi ha hagut els augments que nosaltres diem i que s’ha pagat una factura que no constava en la licitació?
Mai hem dit que no fora legal i que no ho hagueren justificat els tècnics... però, senyor alcalde, això canvia que els costos de la primera fase, de moment, han anat a buscar les estrelles (per dir-ho poèticament)?. Això fa que no sigui cert que es va aprovar una augment,de la segona fase, del 67 % ?.
La subcontractació: només quan CiP va insistir per segona o tercera vegada l’ajuntament va reclamar a l’empresa concessionària la comunicació sobre la subcontractació. Relacionar-ho amb la data de publicació del nostre article porta a la confusió o, si vol, és fugir d’estudi. Té raó quan a la llei aplicable, també ens ho va explicar a nosaltres el senyor secretari. Però això tampoc canvia el fet que l’ajuntament no tenia, fins el 26 de març de 2009, una comunicació formal de l’existència de la subcontractació, que sí havia d’existir.

La factura d’un estudi de creació d’un mercat gastronòmic: senyor alcalde, ara ja sabem tots de què es tracta. Nosaltres només dèiem que en el ple vostè no recordava o no sabia què era una factura de més de 7.000 euros i que feia menys de tres mesos que n’havia autoritzat el pagament. Potser és ingenuïtat, però ens va sorprendre que no recordés a què es devia una despesa de tal magnitud i concepte que vostè havia autoritzat. El fet que una cosa estigui o no finançada per una altra administració no deixa de referir-se a diners de tots els contribuents. Ens permetrà que opinem també sobre despeses finançades o subvencionades per altres administracions.
Pel que fa a la celebració dels plens a Sant Martí i a Cantonigrós. L’argument legal que fa servir en el seu article, senyor alcalde, el va descobrir, com nosaltres, el dia del ple darrer quan li varem reclamar el compliment d’un acord de ple adoptat per la majoria de l’equip de govern. Simplement no s’han fet mai aquests plens per què vostès no han volgut o, potser, perquè ni tant sols s’havien adonat que havien aprovat aquesta proposta seva. Al cap i a la fi la seva proposta de fer-los només en casos determinats va néixer per anular la de CiP que els proposava rotatius.
Els pressuposts: Admeti que la gran majoria d’ajuntaments tenen ja aprovats els pressupostos de 2009 (molts ajuntaments abans d’acabar l’any 2008). Les seves explicacions només són fugides endavant. Afirmar que a més de la burocràcia que implica el Fons Estatal d’inversió Local ha endarrerit l’aprovació dels pressupostos generals de 2009 resulta provocador. Deixi’m que faci només ironia, també. Aquesta burocràcia, d’existir, va aparèixer a finals de desembre!. Uns pressupostos que, de fet, haurien d’estar llestos per aprovar a finals de desembre, almenys haurien d’estar en esborrany allà pel mes de novembre!
El dia 24 d’octubre de 2008 vam presentar per escrit una sol·licitud d’informació sobre l’execució del pressupost de l’any 2008. A més de mostrar la nostra predisposició a col·laborar amb l’equip de govern per a l’elaboració dels pressupostos de 2009, demanàvem com afectaria la crisis econòmica i financera als pressupostos de 2009, especialment davant de com estava l’execució del pressupost de 2008 a finals de setembre. La resposta no ens va arribar fins el 10 de desembre i ni es considera la nostra oferta de col·laboració. Estem a maig de 2009 i seguim sense haver vist una esborrany o proposta de pressupostos pel 2009, per tal que tinguem prou temps per a estudiar-los i poder presentar la nostra conformitat o les nostres diferències.
Certament les decisions i, sobretot, les prioritats les estableix l’equip de govern. Cap discussió. Però entendrà que nosaltres qüestionem que les prioritats, els darrers anys, pel que fa a inversions, a L’Esquirol s’hagin establert amb criteris socials. I més enllà de la prioritat existeix una decisió de magnituds i compartirà amb nosaltres que la despesa que haurà representat l’obra del pavelló resulta una mica exagerada respecte a la capacitat econòmica del nostre ajuntament. Però, encara més serà difícil de justificar-ne la definició de les seves funcions. Avui sembla clar que hauria estat més prioritari un camp de futbol (amb les seves instal·lacions adients); de fet deu ser l’únic esport (amb l’excursionisme) organitzat a L’Esquirol i el futbol (o l’excursionisme) no es pot fer en l’edifici plurifuncional. Una altra qüestió està en que vostè participi o no en una campanya de presentar-nos com a enemics del poble perquè no compartim la seva emoció per aquesta obra: (Vostè mateix ens ha dit que l’acabament de la zona esportiva va ser la raó o justificació que entrés a l’ajuntament, a petició del seu predecessor). Quan qüestionem decisions de l’alcaldia ni estem contra el poble ni estem contra la persona física, individual, que sustenta el càrrec. Tinc perfectament destriada la personalitat d’un ciutadà amb nom i cognoms de la de l’alcalde president de l’ajuntament de L’Esquirol.
Em permetrà que davant del repartiment de les propostes d’inversió durant l’any 2008 (i que seguirà el 2009) cregui que hi pesa més l’interès polític de mantenir l’equilibri de l’equip de govern que no pas l’estricte interès municipal que, al meu entendre, no ha de respondre sempre a una repartiment matemàtic de les inversions: la part de L’Esquirol, la part de Sant Martí i la part de Cantonigrós. Crec que en el nostre cas aquest repartiment matemàtic, més o menys proporcional, pot portar-nos en algunes ocasions a veritables injustícies.

I per acabar, senyor alcalde, ens hauria d’agrair que algun cop li diem que ens querellarem o que tempta la prevaricació. Això li permet aparèixer com a víctima d’una conspiració d’aquests desagraïts de l’oposició. Això, i en el to del seu article es veu que en va aprenent molt, li permetrà fer carrera política; al cap i a la fi tant en Jordi Pujol com en Carod Rovira han estat models de considerar que les crítiques a les seves actuacions eren crítiques a Catalunya. Vostè va intentant fer-nos aparèixer com a enemics del poble quan només (i en determinades ocasions només: li recordo que hem votat el 99,99 per cent de les propostes de l’equip de govern a favor) exercim, sense medis i sense la seva complicitat, de representants d’una minoria majoritària dels ciutadans de L’Esquirol.
L’ajuntament de L’Esquirol ha convocat per segona vegada el premi de treballs de recerca de batxillerat que es va constituir a proposta nostre, enguany ha subvencionat parcialment el transport escolar dels alumnes d’ensenyaments no obligatoris (varem col·laborar amb el regidor d’ensenyament en la redacció de les bases), varem col·laborar directament en la convocatòria a les entitats per tal que el regidor d’urbanisme els expliqués la situació del projecte de Can Gall....

El felicito per l’article, és una bona mostra de la política (que vostè no vol fer, segons diu, però fa. Al cap i a la fi l’home és per se polític) que avui domina des de l’esquerra fins a la dreta més retrograda: carregar als ciutadans de tecnicismes (això ho han justificat els tècnics, la gran burocràcia, els tècnics ho aconsellen, d’això nosaltres no hi entenem però els tècnics han dit....) i rebatre als dissidents amb tones de suposada informació. Tristament es tracta del triomf de l’economicisme i el tecnicisme contra/sobre la política, que al mateix temps l’aniquila i la desacredita. En això, tampoc, L’Esquirol no és diferent de la majoria dels organismes i institucions “democràtics”. I això, cada dia més, aparta els ciutadans de la gestió dels interessos col·lectius.

Com ha pogut comprovar El 9 Nou tampoc és neutre respecte de la confrontació: el nostre article va sortir publicat un dilluns i la seva resposta un dijous/divendres, davant d’un llarg cap de setmana (la difusió és, almenys, el doble que la de l’edició del dilluns).


Sense cap mena d’acritud,
El sis de maig de dos mil nou.

El dia 1 de maig ha mort la mare, als 90 anys complerts el darrer agost.