Ja només falta que ens donin.. feina.

L’empresa Axilone, multinacional del sector del metall, ha hagut d’escollir entre beneficiar-se d’una legislació laboral molt feble (a la India o a Mèxic o al sud-est asiàtic) amb una mà d’obra poc qualificada o estalviar-se els impostos corresponents municipals i comptar amb una mà d’obra, en principi, millor qualificada. Ha escollit una mà d’obra més qualificada acompanyada d’uns estalvis econòmics de 790.000 euros. No nego que la decisió hagi de resultar difícil de prendre. Set mesos, diu la noticia que els ha costat posar-se d’acord, ells i el senyor alcalde.

L’alcalde de Sant Pere ha aconseguit que, diuen, es prevegi la creació de prop d’un centenar de llocs de treball, però sobretot, segons les notícia, que “moltes de les incorporacions es cobriran amb veïns”. Primer els de casa. L’alcalde els hauria ofert unes bonificacions de les que la noticia no en diu la justificació legal prevista en els pressupostos municipals.

L’ajuntament ha hagut de preocupar-se per “buscar un terreny per ubicar-hi la nova planta”, és a dir, ha exercit d’empresa immobiliària, els bonificarà la llicència d’obres en un 90%, els descomptarà un 50% en l’ impost d’activitats econòmiques, els bonificarà el consum d’aigua i el consum de calefacció municipal. A més, subvencionarà la formació dels treballadors aturats per facilitar la seva incorporació a la plantilla. Aquestes condicions no resulten una competència política (i fiscal), deslleial, amb qualsevol dels municipis de la comarca ?  Quantes empreses podran, ara, collar els ajuntaments que les acullen amb l’amenaça d’anar-se’n a Sant Pere ?  Si no hi ha impostos... qui manté les obres públiques ?, i els serveis municipals ?..... Com ens fan les companyies de telefonia mòbil, Axilone ha de complir un període de permanència ?

Felicitats per a aquells que amb tot això obtinguin un lloc de treball.

No puc evitar comprovar com ens tenen agafats pels... misteris de la santíssima trinitat, els capitalistes. Qui s’atreviria, en la crisi que estem sofrint, a qüestionar la preocupació per la classe obrera (la seva) que ha mostrat l’alcalde de Sant Pere de Torelló ?. Qui farà bandera, ara, amb la crisi que patim, dels drets universals, si els que ens voten són només els de casa ?  Qui no tindria vergonya, ara, amb la crisi que suportem, de reivindicar el dret a la igualtat d’oportunitats entre tots els éssers humans ?  Qui serà el miserable que, davant d’aquesta gran noticia pel poble de Sant Pere, voldrà teoritzar sobre el divideix-los i els guanyaràs ?

A mi ja em tremolen les neurones i ja em considero culpable per no haver sentit una gran satisfacció en llegir la notícia i per només sentir-me trist i pessimista comprovant com ens han derrotat, els maleïts capitalistes i els seus gestors. I comprovar com ens haurem d’arrossegar si no som capaços de tallar ... cadenes.

Publicat a El 9 Nou, 3 de maig de 2013.

Més apunts per a una història política del municipi de L'Esquirol.

Porto sis anys i escaig com a regidor de l’ajuntament de L’Esquirol. En els meus quatre anys a l’oposició (2007-2011) mai el regidor d’Hisenda ens va cridar (malgrat me’n queixés més duna vegada) per parlar de l’esborrany o de la proposta que feien dels pressupostos anuals. El coneixement que teníem de quina proposta hauríem de considerar aprovar o no es produïa dos dies abans del ple en que calia votar aquells pressupostos.

Enguany he exercit de regidor d’hisenda i a finals de 2012 vaig fer arribar a tots els regidors un primer esborrany de pressupostos que havíem preparat des del govern municipal. També varem convocar una audiència pública per a tractar d’aquesta proposta. Proposta que havien rebut també totes les entitats i associacions municipals. Abans no varem convocar el ple, ordinari, del 12 de març jo sol o acompanyat amb els altres membres del govern municipal, ens hem reunit amb Convergència quatre vespres, unes 8 hores almenys de reunió. Arrel d’aquestes reunions, perquè tenien raó en els errors o oblits que havia tingut, varem anar modificant la proposta. Mai vaig tenir la sensació que acabéssim una reunió amb cap mena de disconformitat, sobre els pressupostos, amb el cap de llista de CiU, ni amb cap dels seus regidors.

Amb AUD, amb qui les reunions hauran tingut un temps global menor de dedicació, en tres reunions hem anat modificant partides, moltes, d’acord amb les propostes que ens feien els regidors d’AUD . Malgrat que en l’argumentació per part d’AUD per a proposar-nos (si no exigir-nos) les rectificacions o modificacions jo hi trobo una evident justificació de les nostres diferències (fonamentals en la concepció de què ha de ser la redistribució dels recursos municipals), donada la seva importància real quantitativa, no varem posar en cap cas cap impediment a deixar aquelles partides tal com proposà AUD. En totes les trobades queda evidentment un molt considerable malestar en els regidors d’AUD, jo crec que personal en alguns casos, per la situació en què es troben. Suposo que ells dirien “la situació en que els hem posat”. He dit, ben clar, modificació de partides concretes, mai una discussió de fons, mai un debat global de continguts, de perspectiva... Suposo que el seu cap de llista, algun dia, assumirà que la situació en què es troba té més a veure amb la sostenibilitat i volatilitat social de la seva llista que no pas amb la incompatibilitat personal (evident) dels seus regidors amb els de Cabrerès i Progrés. Però, també és cert que quan això passi ja no tindrà més valor que el que li vulguin donar els historiadors.

Amb IC-ERC s’ha produït una situació absolutament sorprenent. El regidor no ha fet ni un gest tímid per a poder parlar, negociar, discutir... sobre la nostra proposta i en canvi en el ple va aprofitar per fer un discurs al·lucinant sobre la seva indignació per la nostra (del govern municipal) insensibilitat o poca sensibilitat envers el nucli de Sant Martí. Com que això de la nostra poca sensibilitat... ja ho ha emprat en altres plens i com que ERC viu considerablement de les interpretacions que sobre la sensibilitat faci cadascú... El regidor havia quedat en trucar per parlar dels pressupostos. El varem trucar en més d’una ocasió. Finalment va quedar amb mi un dia a les tres de la tarda. Va dir-me que no havia llegit cap dels esborranys que havia rebut. Li vaig donar la darrera versió. Va dir que se l’estudiaria. Mai més, fins el ple, va obrir la boca.

Vistes com queden les coses la meva impressió per al ple era que AUD ens castigaria o ens faria pagar el nostre criteri de prescindir d’ells en el govern abstenint-se en la votació. Això es podria justificar com un no impedir l’aprovació dels pressupostos per a no perjudicar al poble i al mateix temps deixava clara la postura contra Cabrerès. També és cert que saben de la nostra voluntat de complir amb el canvi d’alcaldia, si no hi haguera una nova majoria, i això els portarà a tancar aquests pressupostos. I així, en el torn de paraules, quan ja s’havia aprovat el pressupost, AUD va deixar ben clar que no coincidia amb tot el pressupost.

Convergència i Unió mai ha acceptat la postura rigorosa de CiP amb els temes judicials i de reclamacions patrimonials. I entenc que personalment representi una llosa considerable. D’altra banda l’anunci per part nostre de complir, si no hi hagués una altra majoria, amb el compromís de cedir l’alcaldia a AUD també els neguitejà. Però no sé si mai varen arribar a entendre que, això també, era una mà estesa a una possible nova majoria, amb ells, si eren capaços de superar algunes qüestions, al meu entendre, massa personals. L‘equip de govern hem treballat amb un text per a proposar, un cop aprovessin els pressupostos, una nova majoria a Convergència i Unió. Però ha arribat el 12 de març i el cap de llista de CiU no assisteix al ple, els tres regidors de CiU voten en contra dels pressupostos, en una clara negació del treball desenvolupat, també per part seva, durant hores i hores en quatre dies de reunions. Incomprensible. Aquella possibilitat de tornar-nos a veure per parlar de possibles majories s’ha esvaït.

Potser haurem d’admetre que Convergència i Unió mai ha volgut pactar amb CiP (i ho entenc) i només ens han volgut utilitzar, un i altre i no sé si uns i altres, per a la seva particular batussa, per a la seva reconstrucció d’interessos. Ara ja no cal intermediari i sembla que van col·locant la representació directa d’aquells interessos. La dreta assumeix que no ha d’avergonyir-se de la seva identitat i no amagarà el rostre. Són el que són, sense ambiguïtats.

La guerra a l’interior de Convergència i Unió ha viscut una nova batalla, hi haurà renovació, preparen la candidatura de 2015 amb un nou cap de llista, vell convergent de fet sinó de dret. Uns i altres tornaran a usar l’expressió “pel bé del poble ?”. El cap de llista defenestrat ens donarà, alguna explicació ?

És l’opi del poble.

Som víctimes d’una nova religió que es pretén pagana. La del culte a la llei, a una llei que justifica els crims més execrables. Aquesta llei permet que l’alcalde d’un poble o bé el president o secretari d’una associació de municipis contracti serveis per a l’ajuntament o per a aquella associació a l’empresa del seu germà o de la seva esposa (empresa virtual sense més infraestructura que un telèfon i una adreça fiscal) que al seu torn contractarà aquells serveis a una empresa de producció (real !), sobre la facturació de la qual hi carregarà el benefici industrial (legal !) per la seva gestió d’intermediària (una trucada de telèfon), cost total que pagaran els ciutadans súbdits d’aquell ajuntament o d’aquella associació de municipis.

La mateixa llei que permet que el president i els directius d’una entitat bancària comarcal (o nacional) s’estableixin un sou que insulta la intel·ligència dels usuaris o súbdits d’aquelles entitats. I que permet que quan els han de fer fora perquè les han enfonsat, i tots en paguem els costos, s’enduguin indemnitzacions que insultarien, si n’hi haguera, a Déu.

La mateixa llei que permet que un govern determinat indulti a policies condemnats per tortures a ciutadans, doncs súbdits, ja que no tenen garantida la protecció dels seus drets.

La mateixa llei que permet en determinats casos modificar els contractes per situacions objectives no contemplades en el moment de la formalització del contracte però que no aplica el mateix criteri als súbdits que no poden pagar la hipoteca perquè la Vitri ha tancat, perquè hi ha empreses que s’han deslocalitzat, perquè l’entitat bancària els va recomanar hipotecar-se pel doble que els calia, perquè.....  Lleis que s’aproven (o no s’anul·len) en els parlaments corresponents.

La nova religió que ha fet Déus el poder i el diner ha crescut emparada en la renúncia feta per l’esquerra als postulats que la varen fer néixer  a principis del segle dinou: a qüestionar el dret a la propietat, dret tant absolut que és preferent a la vida en molts casos (hipotecats assassinats pel sistema capitalista), a combatre el dret absolut a l’herència (quina religió no diu que tots els homes som iguals ?), a impedir la professionalització del compromís públic (això que ara en diem política) de tal manera que hi ha qui, havent estat sempre només en política, arriba a dirigir un parlament o una conselleria o un país.

Ara m’agradaria parlar de la violència legítima, del jesuïta Mariana, dels ludistes anglesos del segle dinou, de la ira de Déu...  Quina llei m’aplicareu per creure que el progrés sempre és violent ?  Quina actitud em recomana la llei davant dels senyors que legalment s’han enriquit (sense haver produït res) fins a extrems i a unes velocitats de ciència ficció ?  Haig de compartir pacíficament amb ells els espais públics ?

(Publicat a El 9 Nou 08/03/2013)

Amb un bon cop de mà d'en Xevi P. he/m escrit:

“Qui vulgui música que se la pagui”, 

diu un regidor del grup Units per Decidir (AUD) al ple municipal

Al ple del 29 de novembre, a l’Esquirol, els regidors havien de donar suport o no una proposta de l’equip de govern per modificar els pressupostos del 2012. Entre les partides que es proposaven modificar n’hi ha una que té per títol “Activitats escolars i Escola de música”, que té pressupostats 27.000 euros i que es proposava d’augmentar excepcionalment de 7.500 euros. L’escola de música és compartida amb l’Ajuntament de Roda de Ter, que n’és el titular, i fins a aquest octubre passat l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol abonava trimestralment la part de despesa que li corresponia d’acord amb un conveni intermunicipal, que a l’octubre es va revisar perquè el pagament passés a ser mensual per evitar endarreriments. La proposta de modificació de la partida naixia d’aquests endarreriments, i així ho va explicar l’equip de govern, que va assegurar que al pressupost del 2013 la partida es mantindria en 27.000 euros perquè els pagaments estarien actualitzats.

Tot i les explicacions, el regidor d’AUD, Joan Callejón, es va manifestar absolutament contrari no només a la proposta de modificació del pressupost d’aquesta partida, sinó que a més a més va deixar ben clar, puntualitzant que era la seva opinió, que en el moment de crisi que vivim no pensava donar suport a la possibilitat que l’Ajuntament destinés més diners a la música, i que “qui vulgui música que se la pagui”.

Això va obligar el cap de llista d’AUD a fer un esforç intel·lectual considerable per justificar el seu “no” a la proposta de modificació del pressupost d’aquesta partida, argumentant que no podien donar-hi suport sense haver consultat prèviament el detall exacte del nombre d’alumnes de l’escola de música matriculats a l’Esquirol i sense conèixer el contingut del conveni intermunicipal sobre l’escola de música.

Les concepcions i les idees sobre què és o ha de ser una societat oberta, democràtica i social també es fan evidents en els discursos apassionats del debat polític.

El regidor d’AUD no va semblar tenir en compte o donar importància al fet que l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó - l’Esquirol també destina importantíssimes quantitats a l’esport municipal en forma de manteniment dels espais on es realitzen i pagant la llum, la calefacció i l’aigua calenta de les instal·lacions, a més de les corresponents aportacions econòmiques anuals als equips de futbol; que des de fa anys també dóna suport en ajudes econòmiques, en infraestructures i en recursos humans a la pedalada Cabrerès BTT (que només dura un cap de setmana), o que col·labora amb el transport dels alumnes de l’escola per fer un trimestre de natació en horari escolar, i amb l’AMPA per fer l’activitat extraescolar també de natació.

A més a més, convindria no oblidar que l’Ajuntament paga la part del cost de la llar d’infants de l’Esquirol que no queda coberta pels usuaris i per les ajudes de la Generalitat i la Diputació. La llar d’infants municipal forma part del projecte educatiu del municipi, i és membre del Consell Escolar Municipal que la regidoria de Participació de l’equip de govern actual va crear a finals del 2011. L’equip de govern té tota la voluntat de mantenir aquest servei, que considera essencial, tot i no formar part del sistema d’ensenyament obligatori, però el nombre d’usuaris ha disminuït aquests últims anys fins a arribar als 21 infants d’aquest curs, i durant el curs 2011-2012 va representar per al municipi un cost d’uns 35.000 euros.

L’Escola de Música El Faristol també forma part del projecte educatiu del municipi des de la seva creació l’any 2004, i, igual que la llar d’infants, és membre del Consell Escolar Municipal. La seva activitat no es limita a les hores de docència amb els alumnes, sinó que també participa en la vida cultural del municipi amb concerts i xarangues al llarg de l’any, sovint en col·laboració amb altres entitats municipals com la coral Loreley, el CDAC, l’escola de primària, la Veu de Sescorts (amb un concert per la festa major de Sant Martí), etc. L’Escola de Música té un total de 139 alumnes matriculats, dels quals 47 són del municipi de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol.

¿Per on voldrà seguir el senyor regidor quan ens hàgim carregat l’escola de música?

Ahir, al ple ordinari de l'ajuntament, el grup municipal IC-ERC va presentar una proposta d'aprovació d'una moció sobre la independència de Catalunya i per a declarar el municipi territori català lliure. Abans d'entrar en la votació vaig demanar al representant del grup promotor que retirés la proposta de moció, en els següents termes, que constaran en l'acta del ple:

Abans no es posi en consideració del ple proposo al promotor de la moció la següent reflexió:

-         ens proposeu que, en representació dels nostres suposats representats, ens manifestem respecte d’una situació extraordinària, potser fins i tot històrica, quan en menys de quinze dies cada un dels nostres suposats representats podrà expressar la seva voluntat directament.

-         entenc, donada aquesta circumstància, que seria un acte d’arrogància per part nostre atorgar-nos, per a aquest tema concret, la capacitat d’interpretar la voluntat d’aquells.

-         el dia 25 de novembre tots i cada un dels ciutadans de Catalunya, també els del nostre municipi, podrem manifestar-nos directament i individualment, respecte de la independència de Catalunya i dels camins que, en un o altre sentit, hagi de prendre el parlament que surti elegit.

Per tant demano al representant del grup municipal Independents del Collsacabra - ERC que consideri la presentació de la moció i que vulgui retirar-la.

El representant del grup no va considerar, ni discutir, la meva intervenció i no va retirar la proposta. En el moment de la votació, doncs, jo vaig intervenir en els següents temes, com constarà en l'acta:

 

Els regidors aprovem, o no, una moció en la representació que tenim de part dels ciutadans perquè ells, individualment no tenen un mecanisme per a manifestar la seva voluntat al respecte. És el que s’anomena democràcia representativa.

 El cas és que la moció que presenta avui el grup municipal d’independents del Collsacabra proposa una sèrie de resolucions o declaracions sobre les quals, de fet, cada ciutadà de Catalunya pot manifestar-se directament en el termini de quinze dies, en el marc de la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya.

Per això considero que no haig d’atorgar-me, en aquesta qüestió, cap representativitat ja que els ciutadans a qui suposadament represento podran expressar directament la seva voluntat al respecte el proper dia 25, sense cap mena d’intermediació.

Per això no recolzo que l’ajuntament de L’Esquirol es manifesti, sigui en el sentit que sigui, sobre una qüestió tant viva actualment, sobre la qual els ciutadans estan cridats a manifestar-se directament, si volen, el proper dia 25 de novembre.

Apunts per a una història política de Santa Maria de Corcó. (III).

El govern de Cabrerès i Progrés, una anomalia històrica. (*)

Si llegim els resultats electorals municipals de maig de 2011 i coneixem una mica la història política dels darrers anys del municipi, i si hem viscut l’ambient de la administració municipal els darrers set o vuit anys, no podem concloure d’altra manera que acceptant que el govern minoritari de Cabrerès i Progrés és una absoluta anomalia història i política.

Aquesta anomalia és conseqüència per una banda, i sobretot, de les discrepàncies entre els sectors de dretes respecte de les prioritats de govern que els haurien d’unir; i, per una altra banda, de la indefinició de la suposada esquerra, una indefinició i una manca d’identitat que és present a tot Europa des de fa anys. La socialdemocràcia s’ha desdibuixat engolida per l’acceptació d’un capitalisme que l’ha superat i per la incapacitat política dels seus dirigents de superar els nacionalismes dels estats europeus fins a arribar a una veritable i efectiva Europa Unida; i també perquè, a nivell més proper, tots estem atrapats per una hipoteca o una altra i ja no creiem en revolucions o bé ens fan por.

Els vots de Convergència i Unió, els vots de l’Agrupació Units per Decidir i els vots d’Independents Collsacabra – ERC (com abans els dels Independents de Cantonigròs) no presenten cap diferència entre ells respecte del que entenen per  política i respecte del que els ciutadans que els emeten entenen i esperen de la gestió política del municipi.

Han estat confrontacions puntuals —importants per a cada individu o grup afectat, però intranscendents pel que fa a una concepció de la política municipal— les que ens han portat a l’escenari que vivim. Si no hagueren existit diferències puntuals, o no s’hagueren manifestat públicament i orgànicament, el cos social que representa la suma de les tres organitzacions polítiques esmentades hauria superat amb escreix, com ha estat sempre, al que pot representar Cabrerès i Progrés.

Aquesta concepció que els és comuna es defineix per l’acceptació de l‘hegemonia de la tradició (de classe, religiosa i cultural) sobre una possible i moderna organització i ordenació (que comporta com a conseqüència més transparència) de la gestió municipal. Els representants polítics de la majoria han actuat sempre com a representants de diferents interessos concrets, bé directament o bé a través d’alguna instrumentalització dels càrrecs polítics (CiU instaura la dedicació exclusiva de l’alcalde, que esdevé el gestor d’aquells interessos).

De la majoria d’inversions públiques dels darrers anys es pot discutir, almenys, la seva necessitat, la seva urgència i les seves dimensions: una llar d’infants capaç d’atendre el triple dels usuaris que té realment; pavelló d’esports que consumeix uns 600 euros mensuals d’electricitat (amb un cost superior de construcció als tres milions d’euros); instal·lació de plaques solars per escalfar aigua; un accés al poble per Quatre Camins amb un cost (almenys 45 milions de les antigues pessetes per 600 metres d’asfalt) que no es justifica en absolut pel benefici que realment comporta; més de 60.000 euros subvencionats per una administració superior per arranjar el Camí de Sant Jaume; etc. Una altra qüestió és saber a quins sectors dels municipi han aportat beneficis aquestes actuacions, si és el cas. I des d’aquesta mateixa concepció de redistribució dels recursos municipals es pot considerar el criteri (cultiu de clientelisme, al meu entendre) que justificaria la distribució de les mal anomenades subvencions: bonificacions en algunes taxes només sobre un criteri d’edat (als majors de seixanta anys independentment de les seves rendes en la taxa de recollida d’escombraries, però no a les famílies nombroses o als aturats, per exemple); concessions de facto sobre l’ús i la gestió d’espais municipals a entitats municipals sense cap mena de formalització legal ni control posterior; pagament de despeses festives, sopars i àpats commemoratius per agrair unes vegades la col·laboració de ciutadans en activitats públiques i unes altres assumint el cost d’“autohomenatges” de determinats col·lectius; assumpció de l’organització d’esdeveniments que havien estat anys i anys particulars (d’allò que se’n diu la societat civil) i als quals ara l’Ajuntament aporta la part de dèficit; en definitiva, formes que porten a una acceptada confusió entre allò que és públic i allò que no ho és tant.

Una de les divergències de la dreta, notable pels efectes que ha produït en la política municipal d’aquesta legislatura, està en la interpretació d’alguns acords de govern sobre urbanisme. L’opinió d’alguns particulars que haurien impugnat concessions de llicències o decisions urbanístiques sobre la legítima (però no sé si ètica i moral) implicació privada d’un regidor de l’Ajuntament en la urbanització d’una zona de Cantonigròs ha estat l’esperó que ha formalitzat i evidenciat l’enfrontament entre dos sectors diferents de la mateixa dreta municipal. La relació entre un sector de la dreta (el que hauria donat suport a AUD) i uns quants contenciosos de caràcter urbanístic que s’han presentat és un fet inqüestionable. En aquest sentit s’ha d’entendre el sentiment popular que relaciona la creació d’una determinada associació amb el sector dissident de la dreta municipal del govern anterior.

Que al municipi hi ha (fent servir una expressió clàssica) una majoria molt majoritària de ciutadans de dretes és un fet inqüestionable. És per això que crec que el govern actual és una anomalia històrica i política, i és per això que crec que els responsables d’aquesta anomalia s’han de buscar a la dreta. Esperar que sigui Cabrerès i Progrés qui solucioni el divorci de la dreta és pur cinisme o absoluta ignorància.

 

(*) Publicat a El 9 Nou el 2 de novembre de 2012, amb el títol de  El govern de Cabrerès i Progrés, una anomalia històrica.