divendres, 12 de desembre del 2008

Des de la finestra del meu estudi....



Des de la finestra del meu estudi.... aquesta boira que he fotografiat...


Més enllà d'aquesta imatge més o menys malencònica... no tot son flors i violes!


Hi ha una certa remor.. una mena d'amagar-se d'allò que ens va passant, uns silencis vergonyosos, una absoluta incapacitat per donar a cada cosa el seu nom i em ve a la memòria Espriu, si sabíeu com l'alba ens ha trigat, com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra... per retornar-vos el nom de cada cosa...........

dijous, 11 de desembre del 2008

Per Jean-Marc Rouillan


Jean-Marc Rouillan veut tourner la page sans la déchirer

Le mensuel
CQFD met en ligne la pétition initiée par Les mots en marche demandant la libération de Jann-Marc Rouillan, qui fut notre envoyé spécial au pénitencier de janvier 2004 à décembre 2007. Bien que fans inconditionnels de sa prose carcérale, nous le préférons dehors que dedans !
Les mots en marcheJean-Marc Rouillan est à nouveau en prison. Il a rompu le silence pour annoncer qu’il tournait la page de son passé et commenter – brièvement – l’interdiction qui lui est faite de parler d’une stratégie révolutionnaire jugée il y a 22 ans aujourd’hui. L’État a répondu en révoquant sa semi-liberté.
Par cette « Affaire Rouillan », l’État réaffirme aujourd’hui sa volonté de s’attaquer à la liberté de parole. Les interprétations crapuleuses de l’interview accordée à L’Express, attisées par certains médias et soutenues par le tribunal d’application des peines, veulent museler et punir l’expression politique de l’écrivain qu’est Jean-Marc Rouillan. Sa réincarcération « préventive » nous le prouve.Nous considérons que les conditions de la remise en détention de Jean-Marc Rouillan sont une atteinte au droit de libre expression.Nous affirmons que Jean-Marc Rouillan n’a pas dérogé aux contraintes qui régissent le régime de semi-liberté accordé en décembre 2007.Nous affirmons également notre révolte face à cette décision qui relève de l’acharnement et de la volonté de faire taire Jean-Marc Rouillan. Lui aujourd’hui et nous demain.Nous réclamons donc la libération sans condition de Jean-Marc Rouillan.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Educació i famílies

Consells escolars dels centres i Llei d'Educació de Catalunya.
Cartell de convocatòria de la concentració pel proper 30 de novembre davant del Parlament de Catalunya: http://www.fapac.net/files/file/wgarcia/Panflets/CARTELL%2030N.pdf
La FaPaC denuncia l'incompliment dels compromisos respecte als Consells Escolars:

divendres, 21 de novembre del 2008

Reflexió penjada a la web de la FaPaC.


La participació es retroalimenta.....
Si una entitat, els dirigents d'una entitat o associació, han anat construïnt o deixat que es vagi construint una forma de treballar que no convida, ni de bon tros, a la participació no poden esperar, després, que els associats participin. Si el ciutadà o, pel nostre cas, el soci o sòcia de l'AMPA va assumint, per la inèrcia, que les seves opinions, les seves propostes i suggeriments.. no són canalitzades per l'equip directiu, per la Junta en el nostre cas, cada cop més anirà deixant d'acostar-se a l'entitat i cada vegada més renunciarà més facilment al seu dret de participació.
Ahir vaig estar en l'assemblea de l'AMPA de l'Institut dels meus fills. En soc membre des del curs 2007/2008. Deu fer 10 mesos vaig dirigir una carta al president de l'AMPA sol·licitant que la Junta de l'AMPA sotmetés a consideració dels socis una proposta de reflexió respecte de perquè l'AMPA estava federada en una o altra federació d'ampes de Catalunya. En el text exposava les meves raons per a proposar un canvi de sentit, o almenys un reflexió, en la línia de federació de l'ampa, de l'ies on estudien els meus fills. Per què estem en una federació determinada ?
Primera sorpresa: mai m'havién contestat la meva carta. I, tot i així, no apareix en l'ordre del dia la meva proposta per tal que se sotmeti a consideració de tots els socis (els que assisteixin a l'assemblea, és clar, que són pocs, és trist). Penso que, potser, els membres de la Junta que son a la taula treuran el tema en el punt de "precs i preguntes". Doncs, no. No ho entenc, jo crec que és important el tema, si més no pel sol fet de reflexionar respecte de qui som, de què fem i de perquè ho fem i de la rellevància que la resposta a cada una d'aquestes preguntes pot tenir en ser d'una o altra federació.
Segona sorpresa: finalment em decideixo a demanar la paraula. Exposo que havia sol·licitat que es proposés opinar als socis respecte d'una proposta meva. El president s'excusa, m'hauria d'haver avisat que la Junta ja n'havia parlat i havíen resolt que no calia plantejar el tema. Que sempre hem estat federats així, que tant ens fa una federació com l'altre, que pel que hi fem federats tant li fa... una o altra...
Jo exposo que és transcendent la implicació amb la federació (amb la que sigui, en principi) perquè hi ha temes (ara la LEC, fa dies la vaga, el problema de les vacunes, les beques de menjador, la...) que van més enllà de l'estricte àmbit del centre. Resposta de membres de la Junta: només faltaria haver de dedicar més hores.. no creuen que hi hagi ningú disposat a...

Callo, arronso les espatlles i.. un cop més.. no em sento satisfet de totes les companyies que em toquen.. i m'entristeix...

Bé, sorprenentment el president de la Junta s'havia mostrat crític amb la poca participació de les famílies en el procés de renovació de membres de la Junta de l'AMPA. Com pretenem que les famílies participin si no ens han dit res respecte del procés de renovació del Consell escolar ? I la Junta no ha convocat una petita trobada amb les famílies per parlar (o fer una xerrada) sobre la LEC ?... Segueixo ?.....

La limitació de les perspectives d'algunes Juntes només dins els límits del propi centre, condueixn a la creació d'una dependència ( o almenys a una percepció en aquest sentit per part d'algunes famílies) de les direccions dels centres que caldria evitar. Les ampes hauríen de mostrar ben clarament una posició política ben definida que, encara que coincideixi amb la de la majoria de les direccions, aparegui ben clarament identificadora dels interessos de les famílies. ( En l'àmbit nacional, la FaPaC s'haurà d'anar plantejan la mateixa qüestió respecte d'algunes aliances, o de la conformació d'algunes aliances estratègiques: mireu si no el darrer comunicat de la USTEC explicant perquè no convoquen a manifestar-se el dia 30).
Cada cop més els assumptes de l'educació (formació i instrucció) dels nostres fills supera els petits límits del centre o de la localitat. Només unes Juntes d'AMPA militants poden fer canviar la percepció de que l'AMPA és una gestoria especialitzada.
Com que els meus fills, doncs, estudien en un centre l'ampa del qual no està federada amb fapac, el proper mes de març, en l'Asemblea anual, hauré d'abandonar els meus compromisos amb la Junta de Catalunya de FaPaC. Aleshores intentaré fer un darrer article, de comiat, fent un petit exercici per explicar la meva tasca com a membre de la Junta de Catalunya durant aquests tres o quatre adrrers anys.

diumenge, 16 de novembre del 2008

Tot son purins.

Per lligar el raonament de l'article anterior..... llegiu aquest del 3 d'agost de 2007. Tot va de purins........

dilluns, 10 de novembre del 2008

La planta de purins... com a exemple !

Des de fa uns anys tinc una batalla personal contra... (ben mirat potser només contra mi mateix). Bé, de totes maneres us explicaré els meus neguits en un exemple només: la planta de purins de l'Esquirol. Una flagrant vulneració de les normes urbanístiques, els autors de la qual també són els autors de les normes urbanístiques (i aquest, per a mi, és el delicte més gran), va comportar que un jutge dictés una sentència que obliga l'Ajuntament de l'Esquirol a enderrocar la planta de purins. Els arguments posteriors per defensar la gravetat de la situació que es crearia si es complís la sentència, les corredisses a escapolir-se dels excàrrecs responsables de la Generalitat del moment, els exabruptes contra la justícia espanyola (vaig sentir a El 9 TV un drigent de CiU que feia servir allò de "com diuen els castellans: las sentencias se acatan pero no se cumplen). I dit i fet, aquí la sentència no es compleix i que baixi sant Bakunin i ho vegi ! Els homes de dretes, però molt de dretes, la representació més dura de la caverna i de la Catalunya profunda, han aguantat amb mans i mànigues (i amb totes les escletxes legislatives possibles) el tour de force al senyor jutge. (Calladets els socialistes-esquerra republicans d'iniciativa verda han anat fent la... i la ramoneta).
El primer de novembre, els poderosos poders fàctics, emprenyats perquè la merda de porc ja no els rendeix i els governs no els passen la pasta gansa, tanquen les plantes de purins (17 a la ibèrica, 2 a la ciutat dels sants, vull dir a Osona) i... un silenci sepulcral. Allò que el dret, la justícia, l'estat sobirà, la divisió de poders, etc. no han estat capaços de fer complir ho ha pogut el negoci; i ara què en fem de la merda ?
On són els discursos dels alcaldes serrallonguistes (ara que està tant de moda) preocupats pels seus pobres ramaders ? On són els centenars d'alcaldes que es van solidaritzar amb el de l'Esquirol ? Estaria bé que ara fossin tan valents davant del lliure mercat, davant de la lliure decisió empresarial... com van ser-ho davant de la justícia.
Aquesta és la meva batalla contra mi mateix: no aconsegueixo entendre que manin tant més els poders econòmics i els tècnics que no manen els nostres representants polítics. Els alcaldes cada dia més em semblen els titelles dels arquitectes, dels economistes, dels juristes.. que, al cap i a la fi, cobren de qui té calerons, que ni de bon tros són els alcaldes sempre.




L'article, publicat a El 9 Nou, avui 10 de novembre, és l'expressió d'un malestar, el malestar de la democràcia, de fet el malestat de la democràcia. Si no vigilem la llangonissa ens sortirà a preu d'or: el preu que paguem en comprar-la, el cost de les deixalles que llencem amb el cuot i la pell (incomestibles), el cost de l'ajuda, diuen, que exigeixen els empresaris de les plantes de purins per tractar els purins... i, a L'Esquirol, allò que paguem als advocats per a mantenir viu el procés per evitar el tancament judicial (l'empresarial no l'atura ni déu) de la nostra planta de purins.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Ja fa anys vaig escriure......

http://perso.wanadoo.es/e/PCASTELLS/nounou7.pdf

Hi trobareu un article on ja es parlava dels antiincineradors de la Vall del Ges. Era l'any 2001 i encara estem amb aquestes cuites. Només ha canviat una cosa, en Jordi ha adquirit un determinat pedigrí, una reputació, mal els pesi a alguns i, potser, en part gràcies a alguns d'aquests mateixos alguns que els pesa.

Seguidors