Puc assegurar que Cabrerès i Progrés explicarà públicament l’acord amb l’Agrupació Units per Decidir per a la formació d’un govern que garanteixi l’estabilitat municipal els propers quatre anys.
Des del dia 11 de juny en que es va substanciar l’acord fins encara avui, el fòrum dels pobles de la web osona.com ha anat publicant una munió de sol·licituds (i / o exigències) d’explicació del mal anomenat pacte. A mi pacte em sona molt pretensiós, prefereixo parlar d’acord, em sembla més humà i més proper.
El dia 13 de juny la LAURA es refereix al “pacte contranatura” perquè ens comprometria “amb conservadors i amb interessos personals claríssims”. I només s’explicaria perquè Cabrerès i progrés hauria renunciat als “principis d’esquerra”.
En una línia semblant, en PAU reprodueix un text, el mateix dia, de la NÚRIA. I el dia 14 en TONI ens vol fer veure que hauríem pactat amb els representants de “grans propietaris immobiliaris”.
Doncs, ...
La natura, que jo sàpiga, no fa pactes, ni arriba a acords. Segons alguns científics, a la natura regeix la llei del més fort, de la selecció de les espècies. Jo, personalment, prefereixo la crítica de Kropotkin expressada en el seu llibre “L’ajuda mútua” on planteja, com a naturista, la importància de la cooperació com a factor clau en l’evolució, si és el cas, en paral·lel a la competència.
Quan a la qualificació de les persones en categories (conservadors, d’esquerres... ) sóc de la opinió que, d’entrada, per a la gestió municipal, de L’Esquirol, no són prou significatives com per a determinar-ne la capacitat o no, la legitimitat o no (que, en qualsevol cas la dona el sufragi universal). D’altra banda, el discurs ideològic que podríem construir per intentar posar-nos d’acord respecte de qui és o deixa de ser conservador o d’esquerres, supera a bastament l’espai d’aquesta intervenció.
I pel que fa als interessos que cadascú pugui tenir (també en tinc jo d’interessos personals claríssims, i espero que en tinguin la resta de regidors) no hi ha res a dir llevat que, en sí mateixos, siguin contraris o incompatibles amb l’exercici del dret a la representació política que tenen, avui encara, tots els ciutadans de L’Esquirol.
En un extraordinari exemple de democràcia (permeteu-me l’acudit, jo la qualificaria d’orgànica) alguns dels que demanant explicació de l’acord ja han avençat la seva qualificació negativa, obvien sense que els pugin els colors a la cara, els resultats electorals. Sembla ser que no importen tres-cents vots (20%) de tres-cents ciutadans si han servit per elegir a persones determinades... a les que he “qualificat” i “classificat” prèviament.
La nit del 22 de maig jo vaig entendre que, en termes generals, una tercera part dels ciutadans preferia que CiU governés, una tercera part preferia que ho fes CiP i una tercera part preferia que ho fes AUD i una minoria (tant respectable a nivell de cada un dels seus votants com les altres llistes) preferia que ho fes IC-ERC.
Per això CiP va proposar un govern d’unitat. Com que CiU i AUD ens varen mostrar la seva posició contrària a aquesta possibilitat, varem decidir que no deixaríem (en un acte de purisme infantil) que l’ajuntament resultés ingovernable durant els quatre anys. Tothom pot valorar al seu plaer aquesta decisió. I l'explicació de la negativa dels altres grups correspon, només, als altres grups.
Varem parlar, i sobre tot escoltar, primer amb les persones representants dels votants de CiU. Després varem parlar i escoltar a les persones representants d’AUD.
A la taula, doncs, érem persones que intercanviàvem idees i propostes sobre com entenem la gestió municipal. Un criteri fonamental que, jo personalment, vaig suggerir (i van compartir) als meus companys va ser el de no pressuposar res més enllà del què es parlava i de no fer cas, per res, als cants de sirena que poguessin venir i intentar condicionar (sense arguments) aquelles converses.
Dono per fet que, sempre, la resta de persones van estar en aquelles converses amb la mateixa predisposició que jo.
Equivocats o no, l’exposició i la concordança (respecte de la concepció de què ha de ser l’ajuntament, de com ha de funcionar, de com hem d’afrontar els propers quatre anys) de les propostes d’AUD amb les nostres (mireu-vos els programes sobre els que, en principi, han votat els electors), d’una banda i la perspectiva de cohesió i disposició i capacitat davant del treball que ens espera de les persones que formaríem els equips de les regidories, ens varem decidir, finalment, (divendres cap al tard) a formar govern amb les persones representants d’AUD.
Des del dia 11 de juny en que es va substanciar l’acord fins encara avui, el fòrum dels pobles de la web osona.com ha anat publicant una munió de sol·licituds (i / o exigències) d’explicació del mal anomenat pacte. A mi pacte em sona molt pretensiós, prefereixo parlar d’acord, em sembla més humà i més proper.
El dia 13 de juny la LAURA es refereix al “pacte contranatura” perquè ens comprometria “amb conservadors i amb interessos personals claríssims”. I només s’explicaria perquè Cabrerès i progrés hauria renunciat als “principis d’esquerra”.
En una línia semblant, en PAU reprodueix un text, el mateix dia, de la NÚRIA. I el dia 14 en TONI ens vol fer veure que hauríem pactat amb els representants de “grans propietaris immobiliaris”.
Doncs, ...
La natura, que jo sàpiga, no fa pactes, ni arriba a acords. Segons alguns científics, a la natura regeix la llei del més fort, de la selecció de les espècies. Jo, personalment, prefereixo la crítica de Kropotkin expressada en el seu llibre “L’ajuda mútua” on planteja, com a naturista, la importància de la cooperació com a factor clau en l’evolució, si és el cas, en paral·lel a la competència.
Quan a la qualificació de les persones en categories (conservadors, d’esquerres... ) sóc de la opinió que, d’entrada, per a la gestió municipal, de L’Esquirol, no són prou significatives com per a determinar-ne la capacitat o no, la legitimitat o no (que, en qualsevol cas la dona el sufragi universal). D’altra banda, el discurs ideològic que podríem construir per intentar posar-nos d’acord respecte de qui és o deixa de ser conservador o d’esquerres, supera a bastament l’espai d’aquesta intervenció.
I pel que fa als interessos que cadascú pugui tenir (també en tinc jo d’interessos personals claríssims, i espero que en tinguin la resta de regidors) no hi ha res a dir llevat que, en sí mateixos, siguin contraris o incompatibles amb l’exercici del dret a la representació política que tenen, avui encara, tots els ciutadans de L’Esquirol.
En un extraordinari exemple de democràcia (permeteu-me l’acudit, jo la qualificaria d’orgànica) alguns dels que demanant explicació de l’acord ja han avençat la seva qualificació negativa, obvien sense que els pugin els colors a la cara, els resultats electorals. Sembla ser que no importen tres-cents vots (20%) de tres-cents ciutadans si han servit per elegir a persones determinades... a les que he “qualificat” i “classificat” prèviament.
La nit del 22 de maig jo vaig entendre que, en termes generals, una tercera part dels ciutadans preferia que CiU governés, una tercera part preferia que ho fes CiP i una tercera part preferia que ho fes AUD i una minoria (tant respectable a nivell de cada un dels seus votants com les altres llistes) preferia que ho fes IC-ERC.
Per això CiP va proposar un govern d’unitat. Com que CiU i AUD ens varen mostrar la seva posició contrària a aquesta possibilitat, varem decidir que no deixaríem (en un acte de purisme infantil) que l’ajuntament resultés ingovernable durant els quatre anys. Tothom pot valorar al seu plaer aquesta decisió. I l'explicació de la negativa dels altres grups correspon, només, als altres grups.
Varem parlar, i sobre tot escoltar, primer amb les persones representants dels votants de CiU. Després varem parlar i escoltar a les persones representants d’AUD.
A la taula, doncs, érem persones que intercanviàvem idees i propostes sobre com entenem la gestió municipal. Un criteri fonamental que, jo personalment, vaig suggerir (i van compartir) als meus companys va ser el de no pressuposar res més enllà del què es parlava i de no fer cas, per res, als cants de sirena que poguessin venir i intentar condicionar (sense arguments) aquelles converses.
Dono per fet que, sempre, la resta de persones van estar en aquelles converses amb la mateixa predisposició que jo.
Equivocats o no, l’exposició i la concordança (respecte de la concepció de què ha de ser l’ajuntament, de com ha de funcionar, de com hem d’afrontar els propers quatre anys) de les propostes d’AUD amb les nostres (mireu-vos els programes sobre els que, en principi, han votat els electors), d’una banda i la perspectiva de cohesió i disposició i capacitat davant del treball que ens espera de les persones que formaríem els equips de les regidories, ens varem decidir, finalment, (divendres cap al tard) a formar govern amb les persones representants d’AUD.
