Benvolguts reis de l’orient,
Pot ser que us estranyi la meva carta. Més per qui soc, que no pas per la carta mateixa. No he entès mai ben bé quina autoritat i quina legitimitat teniu en poder satisfer o no els desitjos i capricis de nosaltres, els humans... Però, al cap i a la fi, Déu no existeix i hi ha milers d’homes que diuen immolar-se en el seu nom i milers que hi maten. Així que veta-ho aquí jo, ara i avui, em poso a escriure les meves peticions. Ja veureu que no són moltes.. al cap i a la fi els anys ja han anat satisfent les meves aspiracions: gaudeixo d’una família extraordinària, que moltes vegades sembla que no mereixo per la meva deixadesa, pel meu orgull maldestre i la meva vanitat mig amagada. Vivim en un entorn natural incomparable i les nostres necessitats més immediates estan sobradament cobertes.
No sé si està entre les vostres tasques aconseguir unes relacions entre els éssers humans més tranquil·les, més amoroses i menys inclinades a la dominació. Potser us podríeu emportar als vostres magatzems totes les banderes, senyeres, símbols i pàtries, totes les religions i fronteres, tots els guardians i vigilants, tots els mestres i tutors, tots els soldats i els que en volen ser, però de l’altra bàndol....
A mi, m’heu de donar, si en teniu, més tranquil·litat, un posat més de somriure, més plaent a aquells que m’estimen. Ajudeu-me amb els somriures (sembla que a vegades em queden estrets, sense prou curvatura)
Mentrestant us agrairé un llibre per les estones de lleure, un llibre de Saramago, per exemple, que parli de l’evangeli segons Jesucrist.
Així que hi hagi rebaixes busqueu-me unes sabates, una mica calentes, un xic altes, sense arribar a ser això que en diuen botes.
Com que pretenc ser ordenat i meticulós, també m’agradaria una agenda, un lloc per anar apuntant-me (cada dia em costa més recordar-ho tot) els aniversaris, els dies de visita mèdica, alguns àpats amb amics i amigues, les reunions de la Comissió d’Agermanament, allò que vull comentar, encara, als amics per provar de millorar la nostra vida municipal...
Si trobeu un xandall per anar ben guarnit quan el meu fill m’acompanya al tennis, també em farà servei.
No sé si ens veurem a començaments d’any, en qualsevol cas, si sou capaços d’endolcir una mica, uns quants dies, almenys, la vida d’uns quants homenets i homenots... reflexionaré sobre les meves discrepàncies amb la vostra dinastia i, qui sap ?, potser podré ser candidat a patge reial un proper any.
Pot ser que us estranyi la meva carta. Més per qui soc, que no pas per la carta mateixa. No he entès mai ben bé quina autoritat i quina legitimitat teniu en poder satisfer o no els desitjos i capricis de nosaltres, els humans... Però, al cap i a la fi, Déu no existeix i hi ha milers d’homes que diuen immolar-se en el seu nom i milers que hi maten. Així que veta-ho aquí jo, ara i avui, em poso a escriure les meves peticions. Ja veureu que no són moltes.. al cap i a la fi els anys ja han anat satisfent les meves aspiracions: gaudeixo d’una família extraordinària, que moltes vegades sembla que no mereixo per la meva deixadesa, pel meu orgull maldestre i la meva vanitat mig amagada. Vivim en un entorn natural incomparable i les nostres necessitats més immediates estan sobradament cobertes.
No sé si està entre les vostres tasques aconseguir unes relacions entre els éssers humans més tranquil·les, més amoroses i menys inclinades a la dominació. Potser us podríeu emportar als vostres magatzems totes les banderes, senyeres, símbols i pàtries, totes les religions i fronteres, tots els guardians i vigilants, tots els mestres i tutors, tots els soldats i els que en volen ser, però de l’altra bàndol....
A mi, m’heu de donar, si en teniu, més tranquil·litat, un posat més de somriure, més plaent a aquells que m’estimen. Ajudeu-me amb els somriures (sembla que a vegades em queden estrets, sense prou curvatura)
Mentrestant us agrairé un llibre per les estones de lleure, un llibre de Saramago, per exemple, que parli de l’evangeli segons Jesucrist.
Així que hi hagi rebaixes busqueu-me unes sabates, una mica calentes, un xic altes, sense arribar a ser això que en diuen botes.
Com que pretenc ser ordenat i meticulós, també m’agradaria una agenda, un lloc per anar apuntant-me (cada dia em costa més recordar-ho tot) els aniversaris, els dies de visita mèdica, alguns àpats amb amics i amigues, les reunions de la Comissió d’Agermanament, allò que vull comentar, encara, als amics per provar de millorar la nostra vida municipal...
Si trobeu un xandall per anar ben guarnit quan el meu fill m’acompanya al tennis, també em farà servei.
No sé si ens veurem a començaments d’any, en qualsevol cas, si sou capaços d’endolcir una mica, uns quants dies, almenys, la vida d’uns quants homenets i homenots... reflexionaré sobre les meves discrepàncies amb la vostra dinastia i, qui sap ?, potser podré ser candidat a patge reial un proper any.
