dimecres, 27 de maig del 2009

Jo ho tinc subratllat... de Giovanni Sartori

"..perquè, si s'obliga a la gent a participar per força, això és mobilització des de dalt i no participació...Insisteixo: participació és posar-se en marxa per un mateix, no que uns altres et posin en marxa ni que et mobilitzin des de dalt.
..hi ha una igualtat d'oportunitats... en una primera acepció, les oportunitats venen donades per un accés igual. En una segona, venen donades per punts de sortida iguals. En el primer cas es demana el mateix reconeixement per als mateixos mèrits i les mateixes capacitats. Per tant aquesta igualtat promou una meritocràcia: carreres iguals per a capacitats iguals, igualtat d'oportunitats per a arribar a ser desiguals. En el segon cas es demana que s'igualin les condicions de sortida. Així, mentre que la igualtat d'accés eliminia obstacles, la igualtat de punts de sortida exigeix fabricar aquests punts.
.. la meva tesi ha estat que l' "esquerra" és (era o hauria de ser) la política que apel·la a la ètica i que rebutja la injusticia. En les seves intencions de fons i en la seva autenticitat, l'esquerra és altruisme, és fer el bé als altres, mentre que la dreta és egoisme, és atenir-se al bé de cadascú.
(..) Diguem-ho així: si el poder corromp una mica a tothom, a qui més corromp és a l'esquerra quan arriba al poder.
(De "La democracia en 30 lecciones", de Giovanni Sartori;edició a càrrec de Lorenza Foschini. Taurus editorial.)

dimecres, 6 de maig del 2009

Carta oberta al senyor alcalde de L'Esquirol

En la web que a sota us escric hi trobareu els articles de El 9 Nou de Cabrerés i Progrés (20 d'abril) i la resposta de l'alcalde de L'Esquirol (30 d'abril), com també la meva llarga resposta que tot seguit us poso en aquest bloc:
http://web.mac.com/gutigutierrez/Cabreresiprogres/9_Nou.html

Llarga i detallada resposta a la resposta del senyor alcalde (El 9 Nou de 30 d’abril) a l’article del grup de Cabrerès i Progrés d’ El 9 Nou de 20 d’abril.

Senyor alcalde,

Els títols: A una proposta d’obertura (nosaltres dèiem parli’ls en el títol del nostre article) respon amb una afirmació que, subtilment, ens jutge i ens condemna. Es veu, pretén dir el senyor alcalde, que per a nosaltres tot s’hi val.
La sorpresa: diu que ha llegit amb sorpresa.. i sembla ser que es deu a dues qüestions, el to agressiu i les dades que no són sempre certes.
L’agressivitat és una actuació que pretén violentar psíquicament o físicament a un altre. Està lluny de les nostres concepcions esperar res de la violència, sigui física o mental. Qui fa servir paraules agressives (per imputar-nos a nosaltres) és vostè que parla de la destrucció de l’adversari. Per deixar ben clares d’una vegada les coses: sí que crec que vostè no és el millor alcalde possible, sí que crec que en l’assumpció del seu càrrec ha deixat que es confonguin interessos (ben legítims, certament) personals amb l’interès públic. Afirmació que en absolut en qüestiona la legalitat.
Si vostè haguera llegit els butlletins que CiP ha anat editant al llarg d’aquesta legislatura comprovaria el grau de respecte que sempre mantenim cap a les persones i la delicadesa (que no exclou pas ni el rigor ni la contundència) en tractar cada un dels temes. Dic si haguera llegit perquè vostè ens va dir un dia que no llegia mai els butlletins de l’oposició (sembla que donava per suposat que serien ofensius). Hem explicat, des de la nostra perspectiva, evidentment, els fets esdevinguts en les sessions dels plens, entre altres raons perquè no es feia des de l’ajuntament mateix. Sàpiga que algun (només algun, certament) veí, que no ens és afí, ens ha agraït la informació sobre les sessions dels plens que li fem arribar.
Que treballi o no amb entusiasme no aporta res a la qualitat o no de la seva gestió, i queda, en qualsevol cas, en l’àmbit íntim dels seus respectables sentiments. Respecte d’alguns dels membres del seu equip de govern, si existeix aquest entusiasme ho dissimulen molt bé. Estic segur que volen, també, treballar pel progrés del municipi. Una altra qüestió rau en esbrinar si ho aconsegueixen o tot el contrari. Només faltaria !.

El seu equip de govern no “ha mostrat sempre una voluntat de transparència total..”. Fa pocs dies jo mateix he felicitat al senyor alcalde, i/o als regidors i/o tècnics que hagin fet que a la web de l’ajuntament hi apareguin, finalment !, les actes dels plens del 2008. Espero que sigui capaç d’admetre que la nostra queixa respecte a que no hi fossin, alguna cosa haurà fet per tal que ara sí hi siguin. Suposo que admetrà que vostè i el seu equip no varen permetre que es fes una comissió per a redactar un Reglament de participació ciutadana, que varen rebutjar una proposta de CiP per a formar una comissió de regidors per a gestionar la pàgina web de l’ajuntament, suposo que vostè admetrà que el seu equip de govern no ens va dir res als regidors de l’oposició quan es va editar un butlletí municipal per tal que poguéssim participar-hi, suposo que admetrà que només quan ho va demanar CiP en un ple extraordinari es va parlar amb tots els veïns del tema del clavegueram i suposo que és una evidència que no se’ls ha dit res més, suposo que vostè sabrà que quan he demanat una còpia de l’execució dels pressupostos de 2008 he hagut d’esperar més d’un mes.....
Ja em crec que no tenen res a amagar. Però és seva la frase, en un ple en què parlàvem de coloms, de purins..., dient que “si sabíeu..., si sabéssiu.....”. Això vol dir, senyor alcalde, que hi ha coses que no sabem i que no sap la majoria dels ciutadans. És un criteri tant legítim com un altre el nostre de creure que cal dir-ho tot, tot!, als veïns; també allò que vostè diu que podria ser usat en contra dels interessos de l’ajuntament. D’altra manera, amb aquestes raons d’estat (d’ajuntament) l’autoritat, el poder, sempre disposa d’una part de la informació en forma restrictiva. Deixi que siguin tots els veïns qui decideixi sobre la honestedat o no d’aquells que demanden o reclamen a/o contra l’ajuntament.
Això de que ens convida als regidors de CiP a desplaçar-nos fins a les oficines de l’ajuntament no deu ser ironia, espero. Vostè sap que des del primer dia que varem ser elegits hem estat cada dijous de quarts de set fins a les vuit a les oficines de l’ajuntament, (i que per això alguns veïns ens han demanat de portar els seus problemes a un ple) que alguna vegada (el 2007) ens hem reunit amb vostè, que ho hem fet amb els tècnics, i que ho fem més vegades, a petició seva, amb el senyor regidor d’ensenyament.
Els punts concrets: quan detalla tant exactament i perfecta la normativa urbanística respecte de la sol·licitud de llicències municipals per part d’un regidor, acaba donant-nos la raó. Si tot era tant clar i evident, si és irrellevant la persona, etc. per demanar aquestes llicències, per què es demanen com a regidor? Per què no les va demanar el ciutadà interessat o el seu pare o el seu cosí ?
Jo crec que l’argument justificatiu l’ha descobert vostè a posteriori i per tant, la nostra afirmació que vostè atorgava un privilegi a un regidor no canvia substancialment.
Els polítics no tenen més llibertat d’expressió que la resta d’humans, ni tenen una llibertat d’expressió diferenciada, espero. No cal agafar-se a detalls tan fins i així eludir el centre de la qüestió.
Quant a la primera fase del pavelló. Segur que té raó i que ens hem equivocat en la quantitat inicial. Això canvia el fet que hi ha hagut els augments que nosaltres diem i que s’ha pagat una factura que no constava en la licitació?
Mai hem dit que no fora legal i que no ho hagueren justificat els tècnics... però, senyor alcalde, això canvia que els costos de la primera fase, de moment, han anat a buscar les estrelles (per dir-ho poèticament)?. Això fa que no sigui cert que es va aprovar una augment,de la segona fase, del 67 % ?.
La subcontractació: només quan CiP va insistir per segona o tercera vegada l’ajuntament va reclamar a l’empresa concessionària la comunicació sobre la subcontractació. Relacionar-ho amb la data de publicació del nostre article porta a la confusió o, si vol, és fugir d’estudi. Té raó quan a la llei aplicable, també ens ho va explicar a nosaltres el senyor secretari. Però això tampoc canvia el fet que l’ajuntament no tenia, fins el 26 de març de 2009, una comunicació formal de l’existència de la subcontractació, que sí havia d’existir.
La factura d’un estudi de creació d’un mercat gastronòmic: senyor alcalde, ara ja sabem tots de què es tracta. Nosaltres només dèiem que en el ple vostè no recordava o no sabia què era una factura de més de 7.000 euros i que feia menys de tres mesos que n’havia autoritzat el pagament. Potser és ingenuïtat, però ens va sorprendre que no recordés a què es devia una despesa de tal magnitud i concepte que vostè havia autoritzat. El fet que una cosa estigui o no finançada per una altra administració no deixa de referir-se a diners de tots els contribuents. Ens permetrà que opinem també sobre despeses finançades o subvencionades per altres administracions.
Pel que fa a la celebració dels plens a Sant Martí i a Cantonigrós. L’argument legal que fa servir en el seu article, senyor alcalde, el va descobrir, com nosaltres, el dia del ple darrer quan li varem reclamar el compliment d’un acord de ple adoptat per la majoria de l’equip de govern. Simplement no s’han fet mai aquests plens per què vostès no han volgut o, potser, perquè ni tant sols s’havien adonat que havien aprovat aquesta proposta seva. Al cap i a la fi la seva proposta de fer-los només en casos determinats va néixer per anular la de CiP que els proposava rotatius.
Els pressuposts: Admeti que la gran majoria d’ajuntaments tenen ja aprovats els pressupostos de 2009 (molts ajuntaments abans d’acabar l’any 2008). Les seves explicacions només són fugides endavant. Afirmar que a més de la burocràcia que implica el Fons Estatal d’inversió Local ha endarrerit l’aprovació dels pressupostos generals de 2009 resulta provocador. Deixi’m que faci només ironia, també. Aquesta burocràcia, d’existir, va aparèixer a finals de desembre!. Uns pressupostos que, de fet, haurien d’estar llestos per aprovar a finals de desembre, almenys haurien d’estar en esborrany allà pel mes de novembre!
El dia 24 d’octubre de 2008 vam presentar per escrit una sol·licitud d’informació sobre l’execució del pressupost de l’any 2008. A més de mostrar la nostra predisposició a col·laborar amb l’equip de govern per a l’elaboració dels pressupostos de 2009, demanàvem com afectaria la crisis econòmica i financera als pressupostos de 2009, especialment davant de com estava l’execució del pressupost de 2008 a finals de setembre. La resposta no ens va arribar fins el 10 de desembre i ni es considera la nostra oferta de col·laboració. Estem a maig de 2009 i seguim sense haver vist una esborrany o proposta de pressupostos pel 2009, per tal que tinguem prou temps per a estudiar-los i poder presentar la nostra conformitat o les nostres diferències.
Certament les decisions i, sobretot, les prioritats les estableix l’equip de govern. Cap discussió. Però entendrà que nosaltres qüestionem que les prioritats, els darrers anys, pel que fa a inversions, a L’Esquirol s’hagin establert amb criteris socials. I més enllà de la prioritat existeix una decisió de magnituds i compartirà amb nosaltres que la despesa que haurà representat l’obra del pavelló resulta una mica exagerada respecte a la capacitat econòmica del nostre ajuntament. Però, encara més serà difícil de justificar-ne la definició de les seves funcions. Avui sembla clar que hauria estat més prioritari un camp de futbol (amb les seves instal·lacions adients); de fet deu ser l’únic esport (amb l’excursionisme) organitzat a L’Esquirol i el futbol (o l’excursionisme) no es pot fer en l’edifici plurifuncional. Una altra qüestió està en que vostè participi o no en una campanya de presentar-nos com a enemics del poble perquè no compartim la seva emoció per aquesta obra: (Vostè mateix ens ha dit que l’acabament de la zona esportiva va ser la raó o justificació que entrés a l’ajuntament, a petició del seu predecessor). Quan qüestionem decisions de l’alcaldia ni estem contra el poble ni estem contra la persona física, individual, que sustenta el càrrec. Tinc perfectament destriada la personalitat d’un ciutadà amb nom i cognoms de la de l’alcalde president de l’ajuntament de L’Esquirol.
Em permetrà que davant del repartiment de les propostes d’inversió durant l’any 2008 (i que seguirà el 2009) cregui que hi pesa més l’interès polític de mantenir l’equilibri de l’equip de govern que no pas l’estricte interès municipal que, al meu entendre, no ha de respondre sempre a una repartiment matemàtic de les inversions: la part de L’Esquirol, la part de Sant Martí i la part de Cantonigrós. Crec que en el nostre cas aquest repartiment matemàtic, més o menys proporcional, pot portar-nos en algunes ocasions a veritables injustícies.

I per acabar, senyor alcalde, ens hauria d’agrair que algun cop li diem que ens querellarem o que tempta la prevaricació. Això li permet aparèixer com a víctima d’una conspiració d’aquests desagraïts de l’oposició. Això, i en el to del seu article es veu que en va aprenent molt, li permetrà fer carrera política; al cap i a la fi tant en Jordi Pujol com en Carod Rovira han estat models de considerar que les crítiques a les seves actuacions eren crítiques a Catalunya. Vostè va intentant fer-nos aparèixer com a enemics del poble quan només (i en determinades ocasions només: li recordo que hem votat el 99,99 per cent de les propostes de l’equip de govern a favor) exercim, sense medis i sense la seva complicitat, de representants d’una minoria majoritària dels ciutadans de L’Esquirol.
L’ajuntament de L’Esquirol ha convocat per segona vegada el premi de treballs de recerca de batxillerat que es va constituir a proposta nostre, enguany ha subvencionat parcialment el transport escolar dels alumnes d’ensenyaments no obligatoris (varem col·laborar amb el regidor d’ensenyament en la redacció de les bases), varem col·laborar directament en la convocatòria a les entitats per tal que el regidor d’urbanisme els expliqués la situació del projecte de Can Gall....

El felicito per l’article, és una bona mostra de la política (que vostè no vol fer, segons diu, però fa. Al cap i a la fi l’home és per se polític) que avui domina des de l’esquerra fins a la dreta més retrograda: carregar als ciutadans de tecnicismes (això ho han justificat els tècnics, la gran burocràcia, els tècnics ho aconsellen, d’això nosaltres no hi entenem però els tècnics han dit....) i rebatre als dissidents amb tones de suposada informació. Tristament es tracta del triomf de l’economicisme i el tecnicisme contra/sobre la política, que al mateix temps l’aniquila i la desacredita. En això, tampoc, L’Esquirol no és diferent de la majoria dels organismes i institucions “democràtics”. I això, cada dia més, aparta els ciutadans de la gestió dels interessos col·lectius.

Com ha pogut comprovar El 9 Nou tampoc és neutre respecte de la confrontació: el nostre article va sortir publicat un dilluns i la seva resposta un dijous/divendres, davant d’un llarg cap de setmana (la difusió és, almenys, el doble que la de l’edició del dilluns).


Sense cap mena d’acritud,
El sis de maig de dos mil nou.

dilluns, 4 de maig del 2009


El dia 1 de maig ha mort la mare, als 90 anys complerts el darrer agost.

Seguidors