diumenge, 2 de desembre del 2012

Amb un bon cop de mà d'en Xevi P. he/m escrit:



“Qui vulgui música que se la pagui”, 
diu un regidor del grup Units per Decidir (AUD) al ple municipal

Al ple del 29 de novembre, a l’Esquirol, els regidors havien de donar suport o no una proposta de l’equip de govern per modificar els pressupostos del 2012. Entre les partides que es proposaven modificar n’hi ha una que té per títol “Activitats escolars i Escola de música”, que té pressupostats 27.000 euros i que es proposava d’augmentar excepcionalment de 7.500 euros. L’escola de música és compartida amb l’Ajuntament de Roda de Ter, que n’és el titular, i fins a aquest octubre passat l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol abonava trimestralment la part de despesa que li corresponia d’acord amb un conveni intermunicipal, que a l’octubre es va revisar perquè el pagament passés a ser mensual per evitar endarreriments. La proposta de modificació de la partida naixia d’aquests endarreriments, i així ho va explicar l’equip de govern, que va assegurar que al pressupost del 2013 la partida es mantindria en 27.000 euros perquè els pagaments estarien actualitzats.

Tot i les explicacions, el regidor d’AUD, Joan Callejón, es va manifestar absolutament contrari no només a la proposta de modificació del pressupost d’aquesta partida, sinó que a més a més va deixar ben clar, puntualitzant que era la seva opinió, que en el moment de crisi que vivim no pensava donar suport a la possibilitat que l’Ajuntament destinés més diners a la música, i que “qui vulgui música que se la pagui”.

Això va obligar el cap de llista d’AUD a fer un esforç intel·lectual considerable per justificar el seu “no” a la proposta de modificació del pressupost d’aquesta partida, argumentant que no podien donar-hi suport sense haver consultat prèviament el detall exacte del nombre d’alumnes de l’escola de música matriculats a l’Esquirol i sense conèixer el contingut del conveni intermunicipal sobre l’escola de música.

Les concepcions i les idees sobre què és o ha de ser una societat oberta, democràtica i social també es fan evidents en els discursos apassionats del debat polític.

El regidor d’AUD no va semblar tenir en compte o donar importància al fet que l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó - l’Esquirol també destina importantíssimes quantitats a l’esport municipal en forma de manteniment dels espais on es realitzen i pagant la llum, la calefacció i l’aigua calenta de les instal·lacions, a més de les corresponents aportacions econòmiques anuals als equips de futbol; que des de fa anys també dóna suport en ajudes econòmiques, en infraestructures i en recursos humans a la pedalada Cabrerès BTT (que només dura un cap de setmana), o que col·labora amb el transport dels alumnes de l’escola per fer un trimestre de natació en horari escolar, i amb l’AMPA per fer l’activitat extraescolar també de natació.

A més a més, convindria no oblidar que l’Ajuntament paga la part del cost de la llar d’infants de l’Esquirol que no queda coberta pels usuaris i per les ajudes de la Generalitat i la Diputació. La llar d’infants municipal forma part del projecte educatiu del municipi, i és membre del Consell Escolar Municipal que la regidoria de Participació de l’equip de govern actual va crear a finals del 2011. L’equip de govern té tota la voluntat de mantenir aquest servei, que considera essencial, tot i no formar part del sistema d’ensenyament obligatori, però el nombre d’usuaris ha disminuït aquests últims anys fins a arribar als 21 infants d’aquest curs, i durant el curs 2011-2012 va representar per al municipi un cost d’uns 35.000 euros.

L’Escola de Música El Faristol també forma part del projecte educatiu del municipi des de la seva creació l’any 2004, i, igual que la llar d’infants, és membre del Consell Escolar Municipal. La seva activitat no es limita a les hores de docència amb els alumnes, sinó que també participa en la vida cultural del municipi amb concerts i xarangues al llarg de l’any, sovint en col·laboració amb altres entitats municipals com la coral Loreley, el CDAC, l’escola de primària, la Veu de Sescorts (amb un concert per la festa major de Sant Martí), etc. L’Escola de Música té un total de 139 alumnes matriculats, dels quals 47 són del municipi de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol.

¿Per on voldrà seguir el senyor regidor quan ens hàgim carregat l’escola de música?

dimecres, 14 de novembre del 2012

Ahir, al ple ordinari de l'ajuntament, el grup municipal IC-ERC va presentar una proposta d'aprovació d'una moció sobre la independència de Catalunya i per a declarar el municipi territori català lliure. Abans d'entrar en la votació vaig demanar al representant del grup promotor que retirés la proposta de moció, en els següents termes, que constaran en l'acta del ple:



Abans no es posi en consideració del ple proposo al promotor de la moció la següent reflexió:
-         ens proposeu que, en representació dels nostres suposats representats, ens manifestem respecte d’una situació extraordinària, potser fins i tot històrica, quan en menys de quinze dies cada un dels nostres suposats representats podrà expressar la seva voluntat directament.
-         entenc, donada aquesta circumstància, que seria un acte d’arrogància per part nostre atorgar-nos, per a aquest tema concret, la capacitat d’interpretar la voluntat d’aquells.
-         el dia 25 de novembre tots i cada un dels ciutadans de Catalunya, també els del nostre municipi, podrem manifestar-nos directament i individualment, respecte de la independència de Catalunya i dels camins que, en un o altre sentit, hagi de prendre el parlament que surti elegit.

Per tant demano al representant del grup municipal Independents del Collsacabra - ERC que consideri la presentació de la moció i que vulgui retirar-la.

El representant del grup no va considerar, ni discutir, la meva intervenció i no va retirar la proposta. En el moment de la votació, doncs, jo vaig intervenir en els següents temes, com constarà en l'acta:
 

Els regidors aprovem, o no, una moció en la representació que tenim de part dels ciutadans perquè ells, individualment no tenen un mecanisme per a manifestar la seva voluntat al respecte. És el que s’anomena democràcia representativa.

 El cas és que la moció que presenta avui el grup municipal d’independents del Collsacabra proposa una sèrie de resolucions o declaracions sobre les quals, de fet, cada ciutadà de Catalunya pot manifestar-se directament en el termini de quinze dies, en el marc de la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya.

Per això considero que no haig d’atorgar-me, en aquesta qüestió, cap representativitat ja que els ciutadans a qui suposadament represento podran expressar directament la seva voluntat al respecte el proper dia 25, sense cap mena d’intermediació.

Per això no recolzo que l’ajuntament de L’Esquirol es manifesti, sigui en el sentit que sigui, sobre una qüestió tant viva actualment, sobre la qual els ciutadans estan cridats a manifestar-se directament, si volen, el proper dia 25 de novembre.

diumenge, 4 de novembre del 2012



Apunts per a una història política de Santa Maria de Corcó. (III).
El govern de Cabrerès i Progrés, una anomalia històrica. (*)


Si llegim els resultats electorals municipals de maig de 2011 i coneixem una mica la història política dels darrers anys del municipi, i si hem viscut l’ambient de la administració municipal els darrers set o vuit anys, no podem concloure d’altra manera que acceptant que el govern minoritari de Cabrerès i Progrés és una absoluta anomalia història i política.

Aquesta anomalia és conseqüència per una banda, i sobretot, de les discrepàncies entre els sectors de dretes respecte de les prioritats de govern que els haurien d’unir; i, per una altra banda, de la indefinició de la suposada esquerra, una indefinició i una manca d’identitat que és present a tot Europa des de fa anys. La socialdemocràcia s’ha desdibuixat engolida per l’acceptació d’un capitalisme que l’ha superat i per la incapacitat política dels seus dirigents de superar els nacionalismes dels estats europeus fins a arribar a una veritable i efectiva Europa Unida; i també perquè, a nivell més proper, tots estem atrapats per una hipoteca o una altra i ja no creiem en revolucions o bé ens fan por.

Els vots de Convergència i Unió, els vots de l’Agrupació Units per Decidir i els vots d’Independents Collsacabra – ERC (com abans els dels Independents de Cantonigròs) no presenten cap diferència entre ells respecte del que entenen per  política i respecte del que els ciutadans que els emeten entenen i esperen de la gestió política del municipi.

Han estat confrontacions puntuals —importants per a cada individu o grup afectat, però intranscendents pel que fa a una concepció de la política municipal— les que ens han portat a l’escenari que vivim. Si no hagueren existit diferències puntuals, o no s’hagueren manifestat públicament i orgànicament, el cos social que representa la suma de les tres organitzacions polítiques esmentades hauria superat amb escreix, com ha estat sempre, al que pot representar Cabrerès i Progrés.

Aquesta concepció que els és comuna es defineix per l’acceptació de l‘hegemonia de la tradició (de classe, religiosa i cultural) sobre una possible i moderna organització i ordenació (que comporta com a conseqüència més transparència) de la gestió municipal. Els representants polítics de la majoria han actuat sempre com a representants de diferents interessos concrets, bé directament o bé a través d’alguna instrumentalització dels càrrecs polítics (CiU instaura la dedicació exclusiva de l’alcalde, que esdevé el gestor d’aquells interessos).

De la majoria d’inversions públiques dels darrers anys es pot discutir, almenys, la seva necessitat, la seva urgència i les seves dimensions: una llar d’infants capaç d’atendre el triple dels usuaris que té realment; pavelló d’esports que consumeix uns 600 euros mensuals d’electricitat (amb un cost superior de construcció als tres milions d’euros); instal·lació de plaques solars per escalfar aigua; un accés al poble per Quatre Camins amb un cost (almenys 45 milions de les antigues pessetes per 600 metres d’asfalt) que no es justifica en absolut pel benefici que realment comporta; més de 60.000 euros subvencionats per una administració superior per arranjar el Camí de Sant Jaume; etc. Una altra qüestió és saber a quins sectors dels municipi han aportat beneficis aquestes actuacions, si és el cas. I des d’aquesta mateixa concepció de redistribució dels recursos municipals es pot considerar el criteri (cultiu de clientelisme, al meu entendre) que justificaria la distribució de les mal anomenades subvencions: bonificacions en algunes taxes només sobre un criteri d’edat (als majors de seixanta anys independentment de les seves rendes en la taxa de recollida d’escombraries, però no a les famílies nombroses o als aturats, per exemple); concessions de facto sobre l’ús i la gestió d’espais municipals a entitats municipals sense cap mena de formalització legal ni control posterior; pagament de despeses festives, sopars i àpats commemoratius per agrair unes vegades la col·laboració de ciutadans en activitats públiques i unes altres assumint el cost d’“autohomenatges” de determinats col·lectius; assumpció de l’organització d’esdeveniments que havien estat anys i anys particulars (d’allò que se’n diu la societat civil) i als quals ara l’Ajuntament aporta la part de dèficit; en definitiva, formes que porten a una acceptada confusió entre allò que és públic i allò que no ho és tant.

Una de les divergències de la dreta, notable pels efectes que ha produït en la política municipal d’aquesta legislatura, està en la interpretació d’alguns acords de govern sobre urbanisme. L’opinió d’alguns particulars que haurien impugnat concessions de llicències o decisions urbanístiques sobre la legítima (però no sé si ètica i moral) implicació privada d’un regidor de l’Ajuntament en la urbanització d’una zona de Cantonigròs ha estat l’esperó que ha formalitzat i evidenciat l’enfrontament entre dos sectors diferents de la mateixa dreta municipal. La relació entre un sector de la dreta (el que hauria donat suport a AUD) i uns quants contenciosos de caràcter urbanístic que s’han presentat és un fet inqüestionable. En aquest sentit s’ha d’entendre el sentiment popular que relaciona la creació d’una determinada associació amb el sector dissident de la dreta municipal del govern anterior.

Que al municipi hi ha (fent servir una expressió clàssica) una majoria molt majoritària de ciutadans de dretes és un fet inqüestionable. És per això que crec que el govern actual és una anomalia històrica i política, i és per això que crec que els responsables d’aquesta anomalia s’han de buscar a la dreta. Esperar que sigui Cabrerès i Progrés qui solucioni el divorci de la dreta és pur cinisme o absoluta ignorància.
 
(*) Publicat a El 9 Nou el 2 de novembre de 2012, amb el títol de  El govern de Cabrerès i Progrés, una anomalia històrica.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Govern minoritari o govern utilitari ?

Discutir sobre el fet que per a l'ús d'instal·lacions o espais municipals s'hagi d'establir una taxa, un criteri; i que quant i com es cobra o no, no pot dependre de la bona voluntat i apreciació comercial d'un o uns ciutadans, sinó que ho ha d'establir, decidir i fixar el ple de l'ajuntament, em sembla, com vaig intentar explicar en l'article anterior (sembla que sense gaire éxit) un debat superat ja fa més d'un segle. Evidentment, respecto profundament a CiU i a qui comparteixi el seu criteri, quan manifesta una opinió contrària. Cap problema.
Governar només tres regidors, en sí mateix, sense més consideracions, no és diferent de governanr amb 10 o amb 11. 
La lògica democràtica (ben poc assenyada avui en dia, per cert !) diu que hauria de governar la llista més votada, llevat que les altres aconsegueixin una majoria suficient.
He mantingut que no em sentia legitimat governant només amb tres regidors. Després de les converses, diferents dies després del juliol, amb els regidors de Convergència i Unió, avui em considero tant legitimat, almenys, com ho poden estar els regidors de Convergència i Unió quan governin.
La responsabilitat que pugui tenir Cabrerès i Progrés en l'existència d'un govern minoritari és, com a mínim, la mateixa que té Convergència i Unió ( i si voleu la mateixa que té AUD). I correspon a Convergència i Unió explicar perquè no conforma una majoria necessària: negociant més flexiblement la proposta de Cabrerès i Progrés o menjant-se les diferències personals amb AUD i formalitzant una moció de censura al govern minoritari actual.

divendres, 19 d’octubre del 2012



Un ple extraordinari, extraordinari !!!!

Dijous, 18 d’octubre, ple extraordinari a l’ajuntament de L’Esquirol. Extraordinari, per què? Legalment per què és un ple convocat fora dels dies establerts formalment per a la celebració dels plens ordinaris (un cada dos mesos, la primera quinzena del mes). Però el segon extraordinari, amb admiracions, correspon als estímuls emotius i intel·lectuals que vaig experimentar en el debat que s’hi va produir.
Convergència i Unió i ERC varen votar en contra de la proposta d’aprovació inicial de modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2013. Per tant, la proposta del govern va resultar rebutjada.
La discussió principal va tenir per objecte la proposta que feia el govern de creació d’una taxa per a l’ús dels espais esportius municipals. Des de l’oposició es va centrar el debat en el camp de futbol municipal de Cantonigrós i la Unió Esportiva de Cantonigrós.
Argument de l’equip de govern: si el camp de futbol es cedeix, a canvi d’un preu (com hem descobert casualment), a grups i persones alienes a qualsevol entitat del municipi, és exigible que el ple n’aprovi una taxa. Aquest acte administratiu cobreix jurídicament i justifica aquell cobrament i constata la titularitat de l’espai i instal·lacions municipals davant de tercers interessats.
Convergència i Unió diu no entendre perquè s’ha de posar una taxa. Els membres de la Unió Esportiva de Cantonigrós han de poder cobrar un “lloguer” ja que hi han,  i hi esmercen moltes hores per al manteniment, pinten les ratlles del camp quan hi ha partit, tenen cura de la gespa... etc. etc.
Des del govern es diu un i altre cop que la creació de la taxa no implica, per si mateix, cap modificació respecte de les aportacions que l’ajuntament faci a l’entitat esportiva de Cantonigrós. I es recorda que l’ajuntament també participa en el manteniment i funcionament d’aquestes instal·lacions.
En aquest debat s’hi amaga, doncs, una altra qüestió. L’ajuntament hauria comunicat a la U E Cantonigrós, quan varem assabentar-nos que cobraven, pel seu compte, per la cessió del camp, que la meitat d’aquest import es descomptaria, per a l’exercici de 2012, de l’aportació de l’ajuntament a l’entitat. La lectura del regidor d’AUD, ex regidor d’esports, és que l’ajuntament els ha tret aquest import del que estableix el pressupost. La lectura del regidor de participació és que, donat que en l’elaboració dels pressupostos de 2012, l’ajuntament no comptava amb la informació que la UE Cantonigrós (per tant l’ajuntament) tenia uns ingressos per a cessió de les instal·lacions, la realitat és al revés. L’ajuntament ha de comptar com ingressos l’import total que s’hagi cobrat per cedir les instal·lacions esportives municipals. I la UE Cantonigrós ha rebut, de fet, exactament l’import que s’havia pressupostat. És més que probable, com diu l’ex-regidor d’esports, que segurament la UE Cantonigrós havia previst (pel seu compte) uns ingressos que no constaven en els pressupostos municipals.
Què em fa considerar tant extraordinari aquest ple ?
1)     El posicionament de l’exregidor d’esports (que és de Cantonigrós) que resultà ahir en el ple absolutament contrari, respecte de com s’haurien de tractar temes com el que és objecte d’aquest debat, al que , al meu entendre, havia mantingut el temps que va formar part de l’equip de govern. Alguns detalls del funcionament i activitats del que té a veure amb l’ús de les instal·lacions del camp de futbol de Cantonigrós les conec per explicacions seves en reunions de la Junta de Govern. Aleshores la seva exigència de control al respecte era considerablement rigorosa, i compartida per mi. En el ple de dijous, legítimament, es va convertir en un defensor extraordinari dels interessos de la U. E. de Cantonigrós.
2)     Convergència i Unió utilitzà arguments tant populars (per a mi, populistes) que em vaig sentir com en una mena de màquina del temps. Es tractava, gairebé fa riure!, de defensar  la funció de legalitzar, registrar, ordenar i redistribuir els recursos de l’ajuntament (dels veïns del municipi) d’una forma moderna, d’acord amb un estat de dret, social i democràtic. Pel cas, crear una institució tant simple com una taxa. com proposava el govern municipal. Davant d’això, en una posició que sembla anterior a la època de constitució dels estats moderns, Convergència i Unió defensà aferrissadament l’estatus quo vigent. Donat que hi ha uns ciutadans que dediquen voluntàriament un esforç.. etc. etc., no creem més traves administratives.. que cobrin per la cessió dels espais municipals, que al cap i a la fi... si els controleu tant vindran a donar-vos la clau i aleshores serà l’ajuntament qui se n’haurà de fer càrrec.... etc. etc. És la defensa dels regnes de taifa. Regnes de taifa, en plural, perquè n’hi altres més que el que és objecte d’aquest debat. És l’esforç per mantenir espais de poder aïllats del control democràtic del ple de l’ajuntament, el representant legal de la voluntat dels veïns.
El ple d’ahir em va semblar extraordinari per això, perquè crec que em vaig trobar en un debat que es va produir ja fa més d’un segle.

dijous, 11 d’octubre del 2012



Apunts per a una història política del municipi de Santa Maria de Corcó: Identitats. (II).

Deia (11-05) que “vivim encara amb les petjades lentes de la història de cada municipi, de fa anys i anys, marcades en el llom del nostre comportament”. Hi ha institucions que, des de les seves visions cosmogòniques que, contra la raó, pretenen eludir les angoixes vitals, creen identitats molt fortes, més enllà dels rituals tribals que les sustentin. Mireu si no com una monja, amb hàbits inclosos, pot enllumenar les esquerres catalanes.
En el mar de crítiques que AUD (“...per aportar una visió innovadora i moderna (!) de la gestió municipal”, com diu Àlex Montanyà el 20-07) dirigeix a l’alcalde, n’hi ha una especialment extraordinària, des del meu punt de vista. Per qui la redacta, pel temps en que es redacta, en un temps de reivindicació d’identitats, i perquè mostra una determinada concepció de la política, que jo no comparteixo. L’autor del butlletí d’AUD es vanta que “finalment es va poder rectificar a temps i es va convidar el mossèn, que va acompanyar la comitiva i va beneir les instal·lacions, i alhora es va poder acomplir el desig dels veïns”. L’alcalde, molt més tolerant que jo, va cedir a la pressió i estalviar un espectacle als convidats. Jo, més arrauxat, haguera anat per l’altra vorera.
Més enllà de la veracitat en la concreció i detall dels fets previs, que em resulta indiferent, em sembla digne de reflexió el següent:
Es dona per evident que beneir (en ple segle XXI !) des d’una determinada concepció religiosa l’edifici del pavelló acompleix el desig dels veïns. Cap necessitat d’explicar quins veïns, quants veïns, perquè un rictus i no un altre...
La reivindicació a favor de la intervenció, en un acte social de la “institució eclesiàstica del poble” ens mostra com algunes identitats representen més una identificació (en negatiu, respecte dels ‘altres’) que no pas una identificació positiva d’afirmació. No s’omplen  pas més, precisament, els actes d’aquesta institució eclesiàstica del poble que els esdeveniments esportius de l’AE Corcó, per exemple.
Es mostra ( “acomplir el desig dels veïns”), d’una banda, un capacitat de conèixer el desig dels veïns extraordinària, que comparteix amb els populismes la idea que els escollits (encara que sigui a les urnes) saben quins són els desitjos del poble. Els polítics, si són honrats i honestos, no estan al servei del poble, de qualsevol poble. Hom té una concepció de la organització social i política. Si troba qui la comparteix i la sotmet a consideració dels ciutadans, i la hi aproven, pot gestionar. Al contrari, adaptar el meu programa electoral (la meva concepció de la política) a allò que vol el poble és el que fan els partits polítics, tots engrescats en trobar l’eix central, on satisfacin més número de votants, malgrat això representi renunciar a la república (els comunistes els anys 70, l’esquerra de Catalunya quan perdia la r), al socialisme o marxisme (els socialistes de Felipe González), a la nacionalització de la banca, a l’abolició de la propietat privada....
En aquests moments d’identitats, només serem homes lliures, que no territoris lliures, Jordi!, quan no hi hagi identitats subliminals que es pretenen consubstancials al poble català, al desig dels veïns.

Publicat a El 9 Nou, 11 d'octubre de 2012 sota el títol de Santa Maria de Corcó i les identitats

dilluns, 4 de juny del 2012

Som molt bona gent...


Puntualitzacions de Cabrerès i Progrés
Després de mesos de retrets des de diferents costats i per diferents motius, els regidors de Cabrerès i Progrés que formem part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó - l’Esquirol hem decidit finalment emetre un comunicat de premsa tot i continuar pensant que es governa des de l’Ajuntament i no des de la premsa comarcal.
Encara que al nostre últim butlletí de grup, publicat a finals d’abril, ja intentàvem explicar la nostra acció de govern i la situació al municipi, considerem necessari aclarir uns quants punts.
En primer lloc, volem manifestar que la nostra voluntat des del primer dia ha sigut la de ser transparents. No tenim més interès per ser al govern municipal que el de complir la nostra obligació democràtica després d’unes eleccions. El govern d’unitat no va ser possible, el grup més votat no es va avenir a un possible pacte i es va arribar un acord de govern amb el tercer grup majoritari.
Aquesta transparència s’ha manifestat en la publicació trimestral del butlletí municipal i en l’actualització més freqüent de la informació a la pàgina web de l’Ajuntament. En aquests moments, per exemple, ja hi ha penjades les actes dels plens fins a l’abril d’aquest 2012.
A més a més d’aquesta forma de comunicació, hem volgut tenir-ne una altra també de més freqüent que la que hi havia fins ara, que és la de respondre amb la màxima promptitud possible a les instàncies, les sol·licituds i els requeriments que els ciutadans presenten a les dependències municipals de paraula, per correu electrònic o a través del registre. Sens dubte que hi ha coses a millorar, i respostes que triguen a arribar a causa de les imperfeccions d’un engranatge administratiu preexistent, però la voluntat és en tot moment de respondre com més aviat millor, i positivament sempre que és possible.
Una altra prioritat de Cabrerès i Progrés és la participació ciutadana, que ja s’ha estructurat en forma d’un reglament que fins ara no existia, com no existien reglaments ni ordenances per a la llar d’infants, la tinença d’animals de companyia i un llarg etcètera que estem començant a incorporar a la legislació municipal. Aquesta prioritat s’ha traduït en sessions informatives sobre participació ciutadana als tres nuclis principals del municipi, en audiències públiques prèvies als plens, en reunions amb educadores i usuaris de la llar d’infants, etcètera. Algú pot estar descontent per algun error que s’hagi pogut cometre, però aquesta participació no existia fins ara i no existiria sense l’impuls de Cabrerès i Progrés.
Una altra puntualització que volem fer és sobre el pretès enfrontament que, segons alguns articles de premsa, hi ha entre els dos grups que formem l’equip de govern. Els dos textos de disconformitat que el cap de llista del grup amb qui governem ha llegit en veu alta en dos plens diferents no són res més que això: una mostra de la seva disconformitat amb la manera de fer de Cabrerès i Progrés. També Cabrerès i Progrés podem sentir-nos disconformes amb certes maneres de fer del cap de llista del grup amb qui governem, però no ho fem públic pel bé de la governabilitat del municipi. Que quedi clar a tothom, doncs, que no hi ha enfrontament, perquè per a això n’hi ha d’haver dos que es barallin.
Finalment, per diferents bandes se’ns ha acusat d’inacció o de lentitud. Nosaltres creiem que voler fer certes coses de pressa, sobretot quan el més petit error administratiu pot conduir a una demanda judicial que s’acaba pagant amb els diners dels contribuents, és una imprudència, i no volem pecar d’imprudents. Tant la pluja de sentències recents contràries a l’Ajuntament de legislatures anteriors, com els legítims requeriments que ens arriben exigint la responsabilitat dels anteriors governants per aquestes i altres causes, ens referma en aquesta voluntat de prudència.
Desitjaríem de tot cor que a partir d’ara la participació ciutadana es fonamentés en unes formes de relació més constructives entre els ciutadans del municipi i el consistori, i també entre els representants dels diferents grups que formem part del ple de l’Ajuntament. Les maneres són importants; ningú hauria d’arribar a l’insult, i encara menys gratuïtament. Algú que dóna una resposta equivocada per error i admet l’error no és un mentider; només és algú que s’ha equivocat, com s’equivoca tothom. Algú que triga a donar una resposta no és un gandul; és algú que abans de respondre vol aplegar tota la informació necessària per no equivocar-se en la seva resposta. I aquesta és la nostra resposta després de setmanes de silenci i reflexió.
Aquest text, ponderat pels tres regidors que el firmem, vol ser també una demostració de la nostra cohesió i la nostra voluntat ferma de continuar treballant pel municipi i per tota la seva gent, per coherència i responsabilitat democràtica, amb el suport inestimable de la resta del nostre grup.

Josep Castells, Xavier Pàmies i Sebastià Riera, regidors del grup municipal Cabrerès i Progrés a l’Ajuntament de l’Esquirol
(Publicat a El 9 Nou el dilluns 4 de juny de 2012)

diumenge, 20 de maig del 2012

Aclariments a Àlex Montanyà, regidor. Referits al text (1) que va llegir públicament en el ple municipal del dia 15 de maig, amb el que criticava el meu article de El 9 Nou de l’11 de maig.


 
 
La història pot ser allò que passa. La Història seria la narració d’allò que passa. La història, doncs, és única però la Història és tant diversa com diversos són els ulls que miren aquella història. Jo no pretenc confondre els veïns, és més, pretenc ben poc quan escric: faig un exercici de reflexió i, vanitós que soc, intento compartir-lo amb qui vulgui. Moltes vegades aprenc de les crítiques i respostes. També de les teves.
1)     Potser escric molt malament; del meu text jo no en sé deduir que afirmi, com dius, que ‘el partit es va trencar per conflictes urbanístics’. Jo dic que els conflictes urbanístics alimenten la confrontació, especialment a Cantonigrós, entre els que jo entenc, en abstracte, votants o propers a l’espectre polític de Convergència i Unió. No amago el nom de cap regidor perquè no em refereixo a cap regidor.
2)     Quan t’al·ludeixo com a membre del govern de Convergència i Unió que vota diferent o en contra de propostes del govern no faig cap judici de valor del teu vot, que, a més, i com ja he expressat en algun altre escrit, respecto i comparteixo. Però qualsevol que s’entretingui una mica en aquest joc de la política estarà d’acord amb mi que, en una situació normal, que un membre d’un grup polític (almenys en l’àmbit municipal) voti diferent o en contra és una clara mostra de confrontació. I altra vegada jo no hi faig cap valoració, només constato, com jo ho he viscut, uns fets. Evidentment qualsevol en pot fer una altra interpretació, tan legítima com la meva, però tampoc aquella serà ni veritat ni mentida. La veritat i la mentida es poden predicar dels fets però no de les opinions.
3)     Dius que menteixo quan ‘afirmes que entre el sr. Mas i jo hi ha desavinences personals’. I curiosament segueixes l’escrit dient que ell et nega l’hola i l’adéu. De les converses mantingudes tant amb AUD com amb CiU ( a l’hora d’intentar formar govern) et puc assegurar que se’n dedueix, per a mi, una evidència: la impossibilitat de compartir una taula de negociacions amb el senyor Mas i amb tu. Comprendràs que per decència no entri en els detalls que en aquelles converses em varen portar a la meva conclusió. També és cert que es mostrà molt més reticent a aquella possibilitat el senyor Mas que no pas tu.
4)     Podríem discutir la interpretació que cadascú doni a la paraula militant. Enlloc dic que tu siguis o deixis de ser militant de CiU. Ara bé, que tu has estat quatre anys en un govern de Convergència i Unió, per la seva llista i no pas com a independent, suposo que m’autoritza a considerar-te políticament proper (militant o afí o company...) a CiU. Jo no he escrit que deixies el grup. Però tu saps en quines circumstàncies em (ens vas, a tot el grup de Cabrerès i Progrés, abans de les eleccions) vas comunicar que pretenies encapçalar la llista de Convergència i Unió a les eleccions de 2011. No veig cap mentida en dir que, per tal d’acomplir aquell propòsit busquessis l’empara del partit polític al que volies representar. Tu mateix dius que, ‘a títol personal’ et vas dirigir als governants de CiU.
5)     Quan parlo de purificació, tens raó: d’una manera potser excessivament literària pel cas, em permeto la llicència d’aprofitar un text de l’associació a que em refereixo per, donat que entenc que hi ha considerables coincidències, legítimes, de perspectiva amb l’acció de govern del vostre grup, posar-ho tot en un mateix sac. Penso, i una altra interpretació és ben legítima, que el resultat final és el mateix. Ara afegeixo el tema de ser ben educats: jo en el meu text mai he fet servir una paraula de menysteniment o poca consideració respecte de ningú. Tu, en el teu, que vares llegir en un ple, em dius mentider o que menteixo manta vegades.
6)     En el meu article enlloc diu que CiP se sent impotent per governar. Ho he rellegit i vaig escriure que ‘Cabrerès i Progrés, doncs, impotent per forçar un govern d’unitat..’. CiP va resultar impotent per forçar un govern d’unitat, és cert.
7)     Com que ja t’he dit, i queda expressament manifestat en el títol, només faig uns apunts per a una Història política (ni certa ni falsa, discutible sempre) acabo amb una reflexió respecte del paper que li tocarà en aquesta història (que no sé com explicarà la Història) a Cabrerès i Progrés. De moment els fets sembla que porten a la següent possibilitat: des d’un sector de l’electorat, Cabrerès i Progrés s’ha venut a..(posi els adjectius que vulguis, jo soc respectuós i no vull reproduir els que he sentit) i des d’un altre sector, més proper als teus plantejaments immediats, som porucs, covards, poc atrevits, sense lideratge... Arguments que es repeteixen en el teu text de l’any passat, en el ple que va acomiadar l’anterior secretari, en el text que ara comento i en textos més o menys públics de diverses persones que es defineixen properes al grup municipal que encapçales.
8)     En les referències als plebeus, la propietat, etc. no hi vegis més del que hi ha. Em sembla absolutament legítim que tothom, propietaris i aristòcrates, plebeus i masovers, defensin com millor considerin oportú els seus drets. Això, però, no ha d’impedir que jo proposi unes altres determinades formes de defensar-los que no tenen res a veure amb les que ha consagrat la democràcia burgesa que vivim. Res més.
9)     No em sulfuro perquè els veïns (només alguns, Àlex, ben pocs) hagin votat la llista de la que formo part. (Àlex no ets gaire honest quan em fas dir que els considero uns irresponsables. Això jo no ho he escrit, que tu ho posis a la meva boca pot portar a que algú que no ha llegit el meu article doni per fet que ho he escrit. Lleig, això és lleig). Certament, i no me n’amago, no tinc cap bona consideració del sufragi universal. No he votat mai en cap elecció, només en les dues darreres municipals perquè m’he pogut votar a mi mateix. Jo crec que el vot és una renúncia a la pròpia capacitat de decidir i jo no estic disposat a renunciar-hi, i menys a cedir aquesta responsabilitat a qualsevol. Per tant, en allò que pugui lluitaré per tal que cada vegada aquesta delegació del poder, aquesta renuncia quadriennal, sigui menys important.

Ah!, a mi, de veritat, m’agrada el debat ideològic i la confrontació pacífica d’idees. Ojalà fórem capaços de mantenir-ne més i amb més participants i, encara millor, públicament.

L’Esquirol, 19 de maig de 2012.
Pep Castells Casellas



(1) Volia esperar a l’any de govern per fer un escrit que reflectís el que ha viscut la nostra agrupació electoral AUD, en un govern de coalició amb Cabreres i Progrés. Però els ultims aconteixaments em porten a manifestar-me avui mateix. Ja vaig donar el meu parer de la situaciò politica del govern al mes de desembre passat i em cal tornar a emfatizar la preocupació de AUD envers la coalició amb CIP.
                        Primer, vull donar resposta a l’escrit publicat al 9nou per el sr.Josep Castells (regidor de CIP). Si, Pep, finalment has aconseguit que fem públics alguns detalls de la nostra agosarada posada en escena.
                        Pep, no menteixis ni confonguis mes als veins dels municipi amb la teva retorica moltes vegades il.lustradora però d’altres vegades buida de contingut. Sento de veritat molt d’apreci per tu, perque ens has demostrat molta tenacitat en la tasca compartida de govern, però no et reconec en les afirmacions del teu escrit sobre la historia politica recent del municipi. Si-us-plau, no expliquis la història de  ningú ni de res, ni de AUD sense abans preguntar i documentar-te.
                        Confons als veins quan afirmes, amagant el nom del regidor, que el partit de CIU es va trencar durant la legislatura anterior per conflictes urbanístics i perque un regidor ho va demostrar públicamente als plens, un servidor, que no va votar com la majoria de CIU i fins i tot va votar en contra de CIU. Pep, la responsabilitat de la gestio pública i no la del partit o els interesos urbanistics es el que vaig defensar en aquelles dues meves votacions als plens corresponents, en tots els altres punts durant 4 anys vaig votar en el mateix sentit que els companys de CIU. Torne-m’hi, faig memòria. Com a regidor d’hisenda i malgrat proposar l’aprovacio de les ordenances fiscals de l’any en curs, em vaig haver d’abstenir per a la seva aprovaciò ja que no vaig rebre despres de 6 mesos d’haver-los demanat uns informes de costos, relatius al servei de recollida de deixalles municipals, res a veure amb problemes interns de partit. I, no vaig votar a favor com tot CIU, sino en contra de la constitució de la EMD (Entitat Municipial Descentralitzada) de Cantonigròs pels motius ja exposats al Ple i a la premsa en el seu moment (dualitat d’administracions, despeses economiques innecessaries, difusio de responsabilitats,…), arguments sembla ser que, ara mateix, mes vius, contrastats i subratllats que mai. Res a veure doncs amb problemes interns de partit, inventats per tu.
                        Menteixes, Castells, quan afirmes que entre el sr.Mas i jo hi ha desavinences personals. En absolut. Tot i que ara em negui “l’hola i l‘adeu”, l’entenc, però continuo creient que es una bellísima persona. Les nostres desavinences son politiques i així li ho vaig manifestar a ell i al grup de CIU semanes abans de les eleccions del 2011. Simplement, el considero un mal polític  per a la gestió dels afers públics del municipi.
                        Tornes a mentir i a confondre als veins quan afirmes que com a militants de CIU que som, deixo el grup i ens presentem a les eleccions com a AUD ( Agrupacio d’electors Units per Decidir). Jo no soc militant de CIU i cap dels integrants de la llista llavors constituida, tampoc!
                        Insisteixes a confondre als veins quan subratlles que buscavem l’empara dels que manen CIU a Osona per a les eleccions del 2011. Donada la mala administració política de CIU al municipi, jo a títol personal vaig anar a buscar respostes als governants de CIU durant la legislatura. Només vaig rebre “copets” a l’espatlla i oferiments de feina. Aquests que em rebien, per pressumptes irregularitats ara son fora de l’escena política. AUD va neixer amb gent de totes les afinitats politiques i apolitiques perque no tenia respostes al mal govern municipal de CIU.
                        Reflexiona, Pep. Consideres que AUD està “purificant” la CIU actual? perque? Que potser ara que esteu al govern veieu que el què hi ha sota cada paper de l’ajuntament es tot allò que denunciaveu vosaltres mentres ereu a l’oposiciò…i ara, no feu res per corregir-ho, i deixeu que AUD, programa electoral en mà, s’en ocupi?
                        Reflexiona mes encara. Et preguntes i et sulfures del perque els veins t’han escollit democraticament a tu, valga’m Déu! per governar, dius que son uns irresponsables, i que son els veins que haurien de governar tots junts?
                        Sorprenent, ara, segons tu, CIP se sent impotent per governar? Per culpa de qui dius? Ara dieu que es per el fangeig entre AUD i CIU que no podeu caminar? Us sentiu impotents per governar per culpa de les administracions superiors que recolzen els ajuntaments convergents, segons vosaltres? i tampoc podeu governar per la manca de secretari a l’inici de la legislatura? per la pressió d’entitats, associacions o veins? Pep, feu-vos un favor, mireu-vos el melic.
                        Primer, deia el sr. Alcalde que per a qualsevol confrontació per temes trascendents municipals amb AUD, possiblement es trencaria la coalició. Despres, també deia a la premsa, que per a qualsevol petit detall es podia desfer la coalició. Aleshores, Pep. Esteu dient al municipi que només es pot governar de la manera que vosaltres voleu?
                        CIP, reflexioneu doncs , i potser veureu que no podeu governar. I rectifica Pep, despres o abans, si ho creus oportu a les afirmacions falses que tan amablement ens regales a tots els veins en el teu escrit públic i gratuït.
                        I per ultim Pep, perque dius que et consideres tan plebeu i perdedor? per no portar cap “Can” davant del teu cognom? o per no haver tingut històriques propietats o industria al municipi?… que potser no ets propietari de casa teva, del teu vehicle, o del teu lloc de treball? renega doncs, primer de les teves propietats i llavors dona veu i exemple. Jo t’apreciare mes encara. 
(Extracte del text en que es refereix al meu article).

divendres, 11 de maig del 2012

Apunts per a una història política del municipi de Santa Maria de Corcó (I).




La vida de cadascú és lenta, però al seu costat la vida dels pobles encara ho és molt més. Per això tinc la sensació que avui vivim encara amb les petjades lentes de la història de cada municipi, de fa anys i anys, marcades en el llom del nostre comportament col·lectiu.
Sempre he cregut que sempre mana la dreta, i quan he tingut alguna proximitat a això que se’n diu manar, sempre he intentat que aquest poder es difuminés entre tots i cada un dels seus titulars reals. Avui, per exemple, esforçant-me en intentar que al meu poble hi hagi un consell ciutadà, la representació dels diferents col·lectius que conformen això que, no sé perquè, se n’ha dit la societat civil (ni que n’hi haguera una de militar !). Segurament algú sabrà llegir que el que pretenc és tornar el poder a les mans dels que mai l’haurien d’haver cedit, ni a mi !. I en conseqüència, sostreure’l de les institucions democràtiques actuals.
Al meu poble, mort el dictador, un intent de ‘modernització’ dels que menys s’havien compromès amb el règim anterior fou aplacat sense contemplacions. M’expliquen que gairebé s’arribà a les mans. Diuen que si per noms i normes. Ve d’aquells dies la mort civil i política d’alguns i la reconstrucció orgànica dels altres. Mai més els passaria a les elits del municipi (els propietaris històrics i els que n’han esdevingut i els petits industrials, una mena d’aristocràcia en retrocés)  una badada com aquella. Anys més tard, quan una agrupació mal anomenada IPMO haguera pogut governar (per la majoria de vots obtinguts) les elits varen enterrar la seva destral de guerra interna i sempre més, amb diferents equilibris, serien a la casa de la vila, i encara hi són.
 Però això només duraria fins a les darreries de la legislatura 2007-2011. La confrontació de les elits (sempre sota Convergència i Unió, encara que es diguessin Independents per Cantoni o similars) torna a escena. Una part, especialment a Cantonigrós, es veu crescuda per una allau de ciutadans afectats i perjudicats pels conflictes urbanístics d’aquell nucli. Semblaria que, a més, enfrontats amb uns altres que, diuen, se n’haurien beneficiat. L’equilibri dins el partit es trenca, doncs, i apareix la dissidència, fins i tot públicament (plens en que un regidor de CiU no vota amb la majoria o, fins i tot en contra). La confrontació política, malauradament, s’alimenta també de desavinences personals i per a les eleccions de 2011 els caps visibles (senyors Mas i Montanyà) dels dos corrents van a demanar l’empara dels que manen a Convergència i Unió.
Així les coses, com que la direcció de CiU no atén els raonaments dels seus militants dissidents, aquests decideixen presentar-se a les eleccions amb una agrupació electoral de nova creació. Encetada la legislatura, una associació d’amics del Collsacabra declara la guerra (justa i en nom i benefici del poble, és clar!) als seus enemics,  del propi partit que els ha repudiat i aprofita que la gorga no passa per Campdevànol per pressionar tant com es pugui a qualsevol altre grup que s’acosti a l’alcaldia.
Cabrerès i Progrés, doncs, impotent per forçar un govern d’unitat, està submergit, intentant no ofegar-s’hi, en una pantà format pel fang d’una CiU a l’oposició i l’aigua ‘purificadora’ de la CiU que governa, que s’ha compromès a purificar la democràcia a L’Esquirol i a Osona, almenys !, i a defensar ‘el patrimoni i l’honestedat en la gestió pública’. (Evidentment això no els obliga pas a ser ben educats en les seves manifestacions públiques).
Potser els de Cabrerès i Progrés hem de recordar que quan les dinasties es barallen (com en la guerra de successió de 1701-1714) els plebeus, els que no som propietaris, els que no tenim un ‘can’ davant del nostre cognom, tenim les de perdre. I actuar en conseqüència. Jo, si demà hi ha més ciutadans que neguin la delegació del seu poder als polítics i, des de les seves associacions i organitzacions municipals intervenen en la distribució dels recursos i de les càrregues socials, somriuré sorneguerament
 (Publicat a El 9 Nou, l’11 de maig de 2012.)

diumenge, 25 de març del 2012

Encara, i recordant.., sobre el 29 - M



Cap a l'any 1980 vaig escriure l'article que va publicar El Mundo Diario, de Barcelona, i que adjunto...

dimarts, 20 de març del 2012

La vaga del 29 de març

Que miserables alguns polítics professionals (Mas, Guindos...) i el president de la patronal espanyola, originari de Torelló ell, quan titllen, per a denigrar-ne la seva convocatòria, la vaga del dia 29 de ‘política’. Que el concepte, en boca de polítics professionals, serveixi per a denigrar resultaria còmic si no fos que esdevé un símptoma de la misèria ideològica que ens té amarats.
La vaga, una vaga, és evidentment política, com comprar o no una marca determinada de cotxe, com triar un o altre centre educatiu pel teu fill, com intentar defraudar a hisenda i com casar-se o no només pel civil...
Ara bé, què és això d’una vaga general en el segle XXI ? La vaga dels treballadors d’una empresa (diguem La Canadiense) era la substanciació de l’enfrontament, pel salari o per les condicions de treball, entre els treballadors i els amos, els propietaris, els que obtenien la plusvàlua, vaja. Amos i propietaris amb noms i cognoms, amb família, identificables individualment. La confrontació s’acabava amb la victòria d’uns o dels altres, i sant tornem-hi.
La vaga general, tots els sectors i totes les empreses, necessàriament deu seu una confrontació amb tot el sistema, no només contra una determinada propietat industrial, ni tampoc només contra una determinada legislació específica, potser, dic jo, em sembla....
Em preocupa, de fa uns anys, que estiguem vivint sota la forma de sindicat únic, altra vegada. Sempre veig junts, amb els corresponents logotips fent-los de fons, el caps dels dos sindicats majoritaris. Haurà aconseguit CCOO allò de la unificació sindical que no va aconseguir els anys 70 ?
El to de mestratge, de dirigents entesos, tant diferent d’aquell que feien servir els ‘camacho’ i ‘redondo’ que responia a allò que havien proposat i decidit prèviament els treballadors en allò que se’n deien assemblees de zona... i els tants anys fent-ho...
M’agradava, fa anys, qüestionar el sindicalisme de CCOO i de UGT perquè estaven negociant convenis col·lectius en les grans empreses i jo defensava que la figura mediatitzava la capacitat autoorganitzativa dels treballadors. Mai vaig entendre que la seva majoria de vots en eleccions sindicals els atorgués llocs en els consells d’administració de determinades entitats financeres. Entenia, encara que no compartia, que des de CCOO es defensés un tipus de societat que s’allunyava considerablement del que dibuixava el sindicat socialista, més moderat i molt més possibilista, d’una socialdemocràcia que potser ja anunciava la seva actual desfeta.
Parlant de l’escola, algú feia servir el següent exemple per explicar com ha quedat enrere en el temps. Un metge del segle XIX es perdria en una quiròfan o en un hospital d’avui. Un mestre del segle XIX no trobaria diferències substancials entre les seves aules i les actuals. Doncs bé, jo em temo que els sindicats estan com el mestre. Els instruments, els mètodes només han canviat quan ha estat per a emmotllar-se al sistema.
Segueixen al voltant del repartiment del treball, de les hores de treball en comptes de començar a plantejar, d’entrada, la distribució de la riquesa. Els sindicats han abandonat la capacitat moral, que tingueren, de ser principalment referents d’una possible i diferent forma de vida, amb preeminència de l’individu i de la política sobre les entitats i el mercat, el diner, l’economia.
Benvinguda sigui, doncs, la vaga... però i l’endemà ?

divendres, 27 de gener del 2012

Seguidors