Contra les eleccions

CURIOSITATS DE LA CAMPANYA ELECTORAL A L'ESQUIROL.
La nova llista, una agrupació d'electors, Units per decidir, està encapçalada pel que actualment és el regidor d' Economia i Hisenda de l'ajuntament.
La curiositat, que li demanaré que m'expliqui així que el vegi, està en que en el seu programa electoral apareix com a primera proposta en Economia i Hisenda la realització d'una auditoria interna del consitori. (!!!)


                                  xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx


Cabrerès i Progrés i les eleccions a L'Esquirol. La dreta i l'esquerra.


En el fòrum de pobles d’osona.com algú que s’ha anomenat Cabrerenc encabritat em proposa un parell de qüestions, per reflexionar-hi, i que jo, ben a gust li contesto. Diu el Cabrerenc encabritat que “… si aneu escoltant pel poble, gairebé tothom està d'acord amb algunes de les coses que dieu, que sí el pavelló és una exageració que gravarà les finances municipals durant una pila d'anys, que si la pujada dels impostos per uns serveis de m..., que si el sou de l'alcalde. Sí. Però tornarà a guanyar CiU, i si no tenen majoria absoluta ja trobaran qui els recolzi (perquè tots els altres grups excepte CiP estan disposats a col•laborar-hi). I pregunto: com és que després de tants anys els electors no han donat una oportunitat a Cabrerès i Progrés ? (o a les candidatures equivalents d'altres ocasions). És una pregunta que penso que el Pep Castells (com a cap pensant actual del grup) s'hauria de formular molt seriosament. Hi ha d'haver alguna cosa que ho expliqui. Per si pot servir per començar a parlar-ne, penso que un error greu i repetit vàries vegades ha consistit en ficar gent a la candidatura que tothom sap que per la seva trajectòria vital no donaran el callo a l'ajuntament. Que no mereixen confiança, vaja. Mireu sino, d'entre els regidors de CiP, qui ha pencat durant aquesta legislatura, i què han fet els altres. Sí, ja sé que em direu que hi ha problemes a trobar gent disposada a presentar-se, però el resultat és el mateix: molta gent pensa que CiP ha sigut sempre una candidatura estranya, amb gent vàlida i amb gent que no mereix confiança. I el resultat és que sempre manen els mateixos.”


RESPOSTA MEVA:
Bona pregunta, per a tesi doctoral gairebé. Per què una determinada opció política…?

Algunes persones tenim un determinat gust per a xerrar, per a escriure... i a vegades ens fem ressò de les idees dels altres i només expressem la síntesi del debat amb altres. Aquest és el cas d’aquest ‘cap pensant actual’ de CiP. El meu horari professional, una certa experiència i alguns anys d’estudi i, sobretot, una afició extraordinària pel tema, han fet que aparegui (si és veritat) públicament més que els altres regidors de CiP en aquesta legislatura. Potser sí.

Durant la legislatura que s’esgota els tres regidors de CiP ens hem reunit cada dijous a l’ajuntament i hi hem estat unes dues hores; oberts a qui tingués interès en explicar-nos el què fora. Hem assistit a tots els plens, tots tres regidors, amb les excepcions (poquíssimes) només de malalties o compromisos inexcusables familiars. A cada ple, més bé o més malament, hem donat la nostra opinió, hem preguntat sobre allò que no enteníem i ens hem queixat d’allò que ens semblava absolutament erroni, gràcies a que abans, tots tres, n’hem estat parlant i discutint. La cap del grup, a més, ha assistit a totes les reunions de la comissió econòmica del municipi quan ha estat convocada i amb la seva informació hem anat formant-nos una idea de com havíem de plantejar les nostres intervencions en els futurs plens.

Hem llegit, tots tres, tots els documents registrats, siguin les sortides que emet l’ajuntament o siguin les entrades que rep. Això ens ajuda a conèixer una part (la més formal) de les relacions de l’equip de govern amb els ciutadans.

Amb la informació que amb tot això hem anat acumulant, hem elaborat 11 butlletins que hem fet públics (l’ajuntament n’ha editat un i encara no ha penjat a la web les actes de 2009, 2010 i 2011) i que intenten acostar la nostra tasca, però també la gestió general del municipi, a tots els ciutadans. Aquests, lliurament, en faran la valoració que creguin més convenient i en trauran, si volen, les conseqüències més adients.

Respecte de com i quant treballen els altres, tothom, tots, ens en fem una idea que acostuma a estar emmetzinada pels prejudicis. ( Un exemple: les lleis que es fan en un país i que tenen certa transcendència acaben essent conegudes pel nom del ministre de torn, com si fos qui les ha redactat, esmenat, estudiat.. Per això és parla de la llei Sinde, i no de la llei que han fet tres cents diputats i molts funcionaris que treballen darrera seu).

Per seguir-te en l’anàlisi de les possibles explicacions del sentit del vot (en les eleccions municipals) dels ciutadans que hi tenen dret, del nostre poble:

La primera legislatura en democràcia, 1979, seguint l’empenta ilusionada de canvi de la resta del país, a L’Esquirol es va constituir un ajuntament democràtic, obert i que podríem definir d’esquerres. Una esquerra molt moderada, que si entrem a nivell personal es forma d’individus que no tenen una visió massa diferent del municipi, de la que puguin tenir els de dretes civilitzats. La història d’aquesta legislatura és prou coneguda i el resultat sobre determinades opinions i actituds ha fet que desapareguin (malauradament) de l’escena pública uns quants individus que s’hi haurien compromès. Deixem-ho, de moment, als historiadors.

En una posterior legislatura, crec que sota les sigles d’IPMO, els orígens de Cabrerès i Progrés varen obtenir una majoria relativa. Majoria que va resultar banal davant del pacte de la resta de candidatures. Pacte que perdura, de fet, fins avui en dia. La meva lectura, ben personal, és que la dreta, en el sentit més ortodoxa del terme, sota diferents noms (Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Independents de Cantoni, etc.), és més nombrosa que allò que podríem dir-ne esquerra. Això és així aquí i a la resta de municipis de Catalunya, amb alguna excepció, potser, als cinturons industrials d’algunes ciutats. Aquesta dreta, a nivell municipal, ve definida per dues idees fonamentals:

- no canviar res en les estructures socials i polítiques, que comporten el control dels recursos públics i de la informació institucional, i

- la satisfacció dels industrials (en qualsevol de les seves branques) i propietaris rurals i els comerciants (en general) en destinar la gestió pública prioritàriament als seus interessos legítims. Tota la resta, segons ells, no és funció del consistori (mira, si et vaga, la distribució dels pressupostos municipals de les darreres legislatures).


Aquella esquerra, en canvi, és absolutament menys cohesionada que la dreta. Està formada per una amalgama d’interessos molt difícil d’agregar en un programa electoral o en una proposta de gestió. Hi ha molta més gent no originària del poble. Hi ha molta més gent no lligada a la propietat de la terra, a la indústria o al comerç.. i per tant amb menys interessos materials concrets que tinguin a veure o depenguin de la gestió pública (més enllà, evidentment, dels requeriments essencials dels serveis sanitaris, educatius ...). Hi predominen professionals lliberals, funcionaris, autònoms més o menys regulars, etc. Tot això fa que prioritzin determinades polítiques (medi ambient, sostenibilitat, l’àmbit cultural o de formació i lleure...) davant de les materialment crematístiques destinades a la conservació d’allò existent i a la rendibilitat econòmica (legítima) dels gestors dels negocis del municipi. Hi ha empreses que, sobretot en moments de crisi, esperen obtenir concessions de l’administració pública, pel cas, local, per a compensar els efectes d’aquella. En conseqüència prefereixen uns candidats a uns altres, no ens enganyem !.

D’altra banda, a l’hora d’anar a votar, també hi compta allò que els especialistes en diuen adscripció a valors (religiosos, morals, etc.). I això té a veure, en termes generals, amb les concepcions de cada generació dels ciutadans. I a L’Esquirol la piràmide d’edat ens dibuixa un poble bastant vell, em sembla. L’argument d’imputar a CiP conductes irreverents, immorals, hyippioses, radicals.. etc., com saps, ha estat un recurs de campanya permanent.

Això també té efectes en els resultats electorals.

Crec que l’expectativa , en funció segons tu de la trajectòria vital dels candidats de CiP, de si donen o no el callo, no diu res sobre l’opció electoral dels ciutadans. I pel que fa a la confiança, suposo que això no ens diferencia pas de la que puguin generar alguns candidats a regidors en les altres llistes. Tanmateix la confiança es crea més per relacions personals que no pas polítiques.

Espero que hagi satisfet una mica la teva proposta. Són opinions personals, encara cap d’elles prou contrastada perquè no accepti una altra interpretació. En qualsevol cas, com a tema d’estudi, està sobre la meva taula des de fa uns quants anys. Accepto suggeriments i propostes de rectificació. I, així que em vagui, intentaré afegir-hi alguna altra hipòtesi.

Jo també crec que sempre manen els mateixos i molt em temo que, com estan les coses, sempre que es mana, manen els mateixos.

L'Esquirol, abril de 2011.

____________________________________________________________________________________





A l’any 2003, El 9 Nou del 19 de maig va publicar un article meu en el que deia: “He après i descobert que el cap de la llista A, fins fa poc era membre de la llista B; que alguns dels aspirants a formar part de la llista alternativa C, en no veure recompensada la seva dedicació a la causa (la seva ?) amb els primers llocs, constituïen la llista D, i que uns altres, desencisats pel funcionament, no d’acord amb les seves aspiracions administratives, de la justícia, constituïen la llista E.

Així, doncs, descobria que el PSC no demana credencials ideològiques (...) a aquells que es presenten candidats a l’alcaldia. Que ERC no té cap problema a cedir el seu eslògan i la seva cara a qualsevol aspirant, vingui de on vingui... Que Iniciativa (la verda) ofereix paraigua electoral als desemparats sense partit...Que el PP, més espiritual, pot constituir candidatures fonamentades més en ànimes que en persones físiques”.
I, ara, 2011 escolto en una taula de l’ajuntament a aquells que prometen regeneració política que hem de negociar com computaran els vots que obtinguem, si fem coalició, de cara als Consells Comarcals i a les Diputacions. Jo, a pagès, em sentiria, si no fos tan gran, una mena d’analfabet polític. Venen de la ciutat a sembrar regeneració política però un dels temes en qüestió és el repartiment del nombre de vots que obtinguin o obtinguem per a col•locar a nivells superiors uns o altres càrrecs a les diverses institucions la configuració de les quals depengui dels resultats de les eleccions municipals.
A quatre arreplegats, més il•lusionats que no pas intel•ligents, ens han vingut a veure ja totes les forces polítiques. Tots s’ofereixen a prestar-nos el seu paraigües electoral, la marca blanca, amb una falta de pudor que fa fredor.
ERC a Barcelona posarà en Laporta en el segon lloc de la llista. Així, inconscientment potser, ERC avala la creació de grupets mediàtics que, en un revolada sense transcendència, obtenen representació i, amb aquesta autoritat passatgera, aconsegueixen el número dos en la llista que era l’objectiu de les seves crítiques. Què hi ha de dir els militants d’ERC que porten anys i panys dediquen els seus recursos i el seu temps a una dignificació del seu partit ? Com acceptar que sigui el seu número dos el mateix que els va titllar de traïdors a la independència, de venuts a....
Com és que a cada cantonada les relacions entre els que es diuen independentistes variaran en funció de les persones i les expectatives electorals municipals ?.
Com és que després de mantenir discursos absolutament ideologitzats a nivell nacional, tots els partits polítics, grups organitzats i coalicions de tota mena venen al nostre poble i ens venen que allò que compta no és la ideologia sinó les persones ? Si és així, perquè no es presenten tots sota les sigles dels que sempre (la dreta) han governat els nostres pobles ? I ens deixen en pau als quatre arreplegats que encara creiem que els àngels no tenen sexe.
15 de març de 2011


Segur que no aconseguiré convencer els meus (no és una afirmació de propietat !)... Però a mi m'agradaria que Cabrerès i Progrés convoqués un casting (un procés de selecció) per a designar candidat a l'alcaldia de L'Esquirol.
Per si és el cas, proposo alguns dels requisits, i el sistema de prioritats, que caldria per definir el perfil del candidat (no pas el millor, com els d'ESADE que ha llogat l'Artur Mas) a qui més podria beneficiar, d'obtenir-se, la victòria electoral. Això, és clar, en el ben entès respecte a una definició d'esquerra (que se suposa) a la candidatura de Cabrerès i Progrés.
Primer, el candidat accepatarà les instruccions formals polítiques necessàries per a conduir la campanya electoral i, en cas d'obtenir la regidoria (i si és el cas l'alcaldia), per a du a terme la i les polítiques que, gairebé de manera espontània, han anat definint-ne una que s'dentifica amb Cabrerès i Progrés.
Segon, per escollir el candidat:
- preferiblement fill de i resident a L'Esquirol, Sant Marti Sescorts o Cantonigrós.
- entre aquests, preferible el que estigui a l'atur, i entre aquests el que faci més temps que hi està
- per desempatar-los, si fos el cas, prioritat a aquell que tingui més família a càrrec
- no comptaran ni títols acadèmics, ni experiència, ni afiliació política
Amb això, Cabrerès i Progrés només hauria de voler facilitar una ocupació, temporal, de quatre anys, a una persona que ho necessiti. La responsabilitat jurídica per les decisions polítiques que prendria, si fos el cas, el grup municipal li correspondria a ell, com a única exigència.. que, vist el panorama de la representació política atual no és, en absolut, gens carregosa.
Febrer de 2011

Seguidors