divendres, 26 de setembre de 2008

L'etern retorn

Quan era molt jovenet sentia a dir que una de les coses més dolentes dels comunistes (que eren com el diable !), especialment a la Unió soviètica consistia en la destrucció de la família. Allà els nens no pertanyien a un pare i una mare... eren de l'Estat.... Quan ja vaig ser més gran, i treballant a una gran empresa de Barcelona, vaig descobrir que hi havia molts treballadors que no veien (si no era quan ja dormien, al llit) els seus fills en tota la setmana. Entre les hores de feina i les hores d'arribar a la feina i de tornar a casa... els nens ja eren a dormir. Però, aixó sí, el capitalisme no els prenia els fills als seus treballadors.
Els neoliberals, els liberals, sempre han estat defensant que l'Estat no ha d'immiscuir-se en els afers econòmics de les empreses, del món mercantil, del món dels negocis... que a veure si acabarem essent tots comunistes. Però, renoi... ara hi ha una crisi (la seva crisi, malgrat ens la facin pagar a tots) i tothom espera que el senyor Estat... Quan la crisi afecta els bancs i les grans asseguradores parlem de una crisi que afecta... i quan la crisi la sofreixen milers i milers de éssers humans que no saben ni què menjar... com n'hem de dir ?, quin estat invertirà els milions que ara tants governs i bancs centrals....
Maleïst siguin !
Em sembla que va ser Octavio Paz que va dir: S'ha acabat el comunisme, el marxisme.... però les preguntes a les que pretenia donar resposta.. encara estant per respondre.

Seguidors