Des de fa uns anys tinc una batalla personal contra... (ben mirat potser només contra mi mateix). Bé, de totes maneres us explicaré els meus neguits en un exemple només: la planta de purins de l'Esquirol. Una flagrant vulneració de les normes urbanístiques, els autors de la qual també són els autors de les normes urbanístiques (i aquest, per a mi, és el delicte més gran), va comportar que un jutge dictés una sentència que obliga l'Ajuntament de l'Esquirol a enderrocar la planta de purins. Els arguments posteriors per defensar la gravetat de la situació que es crearia si es complís la sentència, les corredisses a escapolir-se dels excàrrecs responsables de la Generalitat del moment, els exabruptes contra la justícia espanyola (vaig sentir a El 9 TV un drigent de CiU que feia servir allò de "com diuen els castellans: las sentencias se acatan pero no se cumplen). I dit i fet, aquí la sentència no es compleix i que baixi sant Bakunin i ho vegi ! Els homes de dretes, però molt de dretes, la representació més dura de la caverna i de la Catalunya profunda, han aguantat amb mans i mànigues (i amb totes les escletxes legislatives possibles) el tour de force al senyor jutge. (Calladets els socialistes-esquerra republicans d'iniciativa verda han anat fent la... i la ramoneta).El primer de novembre, els poderosos poders fàctics, emprenyats perquè la merda de porc ja no els rendeix i els governs no els passen la pasta gansa, tanquen les plantes de purins (17 a la ibèrica, 2 a la ciutat dels sants, vull dir a Osona) i... un silenci sepulcral. Allò que el dret, la justícia, l'estat sobirà, la divisió de poders, etc. no han estat capaços de fer complir ho ha pogut el negoci; i ara què en fem de la merda ?
On són els discursos dels alcaldes serrallonguistes (ara que està tant de moda) preocupats pels seus pobres ramaders ? On són els centenars d'alcaldes que es van solidaritzar amb el de l'Esquirol ? Estaria bé que ara fossin tan valents davant del lliure mercat, davant de la lliure decisió empresarial... com van ser-ho davant de la justícia.
Aquesta és la meva batalla contra mi mateix: no aconsegueixo entendre que manin tant més els poders econòmics i els tècnics que no manen els nostres representants polítics. Els alcaldes cada dia més em semblen els titelles dels arquitectes, dels economistes, dels juristes.. que, al cap i a la fi, cobren de qui té calerons, que ni de bon tros són els alcaldes sempre.
L'article, publicat a El 9 Nou, avui 10 de novembre, és l'expressió d'un malestar, el malestar de la democràcia, de fet el malestat de la democràcia. Si no vigilem la llangonissa ens sortirà a preu d'or: el preu que paguem en comprar-la, el cost de les deixalles que llencem amb el cuot i la pell (incomestibles), el cost de l'ajuda, diuen, que exigeixen els empresaris de les plantes de purins per tractar els purins... i, a L'Esquirol, allò que paguem als advocats per a mantenir viu el procés per evitar el tancament judicial (l'empresarial no l'atura ni déu) de la nostra planta de purins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada