divendres, 26 de juny de 2009

Escrit d'en Jotes, un bon amic de FaPaC

divendres, 12 / juny / 2009

Catalunya és una gran escola de gent adormida...
En un país normal amb un espai cívic evolucionat i amb expectatives de futur, la notícia hauria estat un escàndol majúscul i fins i tot hauria estat suficient com per a fer trontollar i fins i tot causar la dimissió dels responsables de la seva administració educativa.Però, és clar, estem parlant de Catalunya i aquest, com molts s'entesten a aconseguir, començant pels qui conformen el seu govern, mai no serà un país normal.Després de la brillant proposta d'establir un nou indicador per a descobrir el grau de coneixements adquirits en materia de llengua (castellana i catalana) i de matemàtiques, d'acord amb el que en principi s'havia convingut com a competències bàsiques o mínim comú exigible; ara hem sabut que el resultat d'aquestes proves ens proporciona la notícia de què un 25 % del nostre alumnat, en acabar la primària, no assoleix aquestes bàsiques competències.Això, per mi no és cap novetat, era fàcilment intuïble i ja ho podiem saber a partir dels resultats de les proves de competències que majoritàriament aquests mateixos infants varen passar fa un parell d'anys quan acabaven el cicle mitjà de primària.Tanmateix, i al mateix moment que el Sr. Ernest Maragall, ens presentava aquests resultats l'home ho ha deixat anar sense cap mena d'esverament i per contra no s'ha sentit cap escarafall ni cap sorollada a la nostra societat. Continuem adormits, sabem que un de cada quatre nens passarà a l'Educació Secundària Obligatòria sense cap garantia d'èxit i tanmateix el deixarem seguir, els mantindrem en la inòpia, sense que ara com ara hàgim vist cap programa o cap mesura destinada a preparar el nostres instituts per parar el cop amb eines i actituds adequades. Tenim un sistema educatiu que, com més va, més fa aigües i en comptes de remoure cel, terra i pressupostos per a començar a arranjar aquesta realitat, continuem abstrets en el cofoïsme i en la propaganda barroera i denigrant, amb notícies sobre les grandeses del consens partidista, -que no social-, a l'entorn de la Llei d'Educació de Catalunya i sobre l'extensió, selectiva i nombrosament ridícula, de la implantació de les TIC i d'un parc d'ordinadors portàtils que seran costejats bàsicament per les famílies.Per no parlar del Batxillerat: que si es pot passar d'un curs a l'altre amb quatre assignatures suspeses, que sí, que es pot cursar en tres anys, i... tot d'un plegat; que no, que no, que ara els jutges diuen que no perquè uns capellans dedicats a l'empresa educativa ho han impugnat, però tornem-hi: que sí, que sí, que ara la Junta Estatal de directors ha dit que sí, i, entre tant sí o no, aquí hem perdut l'oremus gracies als capellans i els jutges, i ara resulta que ja som a juny i que ja ve l'estiu i unes bones vacances, i que la realitat ens explica que ni tan sols els instituts saben que han de fer amb l'alumnat de batxillerat de cara al curs vinent. Un batxillerat diurn, ben diurn sobretot, ignorant qualsevol excusa que justifiqui el manteniment de l'opció de tarda més enllà d'un institut per comarca, -un a Martorell per tot el Baix Llobregat- per als nois i noies que no tenen més remei que mantenir-se treballant per ajudar a tirar endavant la família ara que són més les mares i els pares que es troben ocupats cercant feina...Però res, aquí no passa res i ni tan sols la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, qui se suposa defensa una escola i un sistema públic d'educació sense exclosions per a ningú, ha gosat de fer i de llançar als mitjans cap crit d'atenció.Qui dia passa any empeny i a força de generacions d'estudiants perdudes el país se'n ressenteix. La consciència crítica és cada cop més minoritària a mesura que s'estén la ignorància i, en un tres i no res, no patiu, el problema haurà desaparegut: no hi haura prou persones capaces per a reconeixer aquesta situació com un problema, no el sabran interpretar, no l'entendran...Endavant i seguim dormint, disculpeu aquells a qui hagi despertat, no passa res, sempre ens podem girar cap a l'altra banda i seguir dormint.

Seguidors