diumenge, 13 de juny de 2010

Publicat a El 9 Nou l'11 de juny

El mocador de la princesa.

Un regidor de Vic va encetar la turmenta. Aviat s’hi han afegit alguns que temen perdre vots davant de la Plataforma per Catalunya. I així els socialistes i convergents a Lleida ja han alçat l’estendard. Una socialista de Tarragona diu que demanarà al senat que prohibeixi, per llei, determinats elements de vestimenta que porten, sembla, algunes dones, musulmanes sobretot i algunes monges catòliques. Fins fa quatre dies també les nostres iaies. I, per si no compleix, ja ha sortit la senyora Camacho que mantindrà la flama encesa.

Raons que al·leguen:la protecció de la dignitat de la dona. Si és així se suposa que queden excloses les iaies i les monges: ningú les obligaria a portar el zefiro, el vel o el mocador. Queden, doncs, només les dones musulmanes com a objectiu d’aquesta pretesa legislació.
En les declaracions i manifestos dels promotors es proposa que la prohibició sigui per a llocs públics (un camp de futbol, com el del Barça, és un lloc públic a aquests efectes? I el pati d’una escola concertada ? ). Si aquest és el criteri, com lliga això amb la protecció de la dignitat de la dona ?. Només es protegeix en els espais públics? Si la raó és la dignitat de la dona, s’hauria de prohibir arreu. L’estat i cada un de nosaltres hem de garantir la dignitat de qualsevol dona, fins i tot en el seu llit.

Quanta misèria senyores i senyors ! i, sobretot, quina por !. Fan por aquests senyors polítics que van opinant públicament amb la mateixa frescor que opinen els tertulians i els desvagats en les altres tertúlies de bar o de cantonada.

Por que no té res a veure amb mocadors o zèfirs o sotanes. Em fa por aquesta tranquil·litat amb que, com en el cas de la llei de partits polítics, es fan lleis específiques per a casos concrets, contra les més elementals normes de teoria jurídica. Amb aquella llei es va penalitzar a una formació política determinada, a l’esquerra abertzale. Amb la pretensió actual, no sé exactament per quina raó, sinó és la pura estratègia electoral per a disputar un grapat de vots a partits adversaris, es proposa fer una llei per a un grup concret i determinat de ciutadanes: les dones musulmanes.

Tinc por perquè hem tornat tan enrere respecte dels drets individuals i col·lectius que encara no hem arribat al concepte de ciutadania de la revolució francesa. I perquè la majoria som incapaços davant del desastre. Perquè la massa, la multitud, diguin el que diguin els que s’omplen la boca amb “la societat civil”, no s’hi rebel·la, quan no ho aplaudeix. I m’entristeix que hi consentin per igual gairebé tots els partits de l’arc parlamentari català !.

Pot entendre’s exigible el compliment d’una llei que estableixi uns mínims de identificació de les persones per a garantir la seguretat pública. Però per això no cal legislar sobre un mocador o uns mitjons o uns calçotets concrets. Evitar la identificació pot ser punible, es faci amb una mitja al cap o amb una burka o amb un passamuntanyes. Socialment ningú qüestiona que per parlar i entendre’ns exigim que l’interlocutor s’identifiqui. Hi ha normes, i si no que es facin, que estableixen la necessitat d’identificació en les relacions públiques. Una legislació específica per a una indumentària específica, per sí mateixa, es contradiu amb els més elementals principis dels drets individuals.

Seguidors