dimarts, 23 de novembre de 2010

Estimat Jordi, alcalde


Al meu amic alcalde de Sant Pere de Torelló
Fa uns anys, bastants, un caporal de la guàrdia civil de Torelló va venir a casa (sota el campanar, a cal carter) i em va preguntar on era en una hora determinada del diumenge. Jo havia estat tot el dia a casa. Els meus pares n’eren testimonis. El dilluns vares venir, gairebé a l’hora de plegar, ja, a l’Institut. Els guàrdies civils t’haurien recollit a Sant Pere i a Torelló t’haurien preguntat per la mateixa hora, on eres o què feies. En aquella hora determinada sembla que s’hauria esmicolat la porta de vidre de la caserna de la guàrdia civil de Torelló (segurament quan passava un cotxe massa esverat !).


Ara no fa gaire, a osona.com, t’he vist en una fotografia, assegut al Palau de la música, aplaudint (un xic forçat, crec jo) a l’orador d’esquerra (t’has fixa’t que ja no es diuen republicans?) i he passat llista mentalment a les innombrables fotografies que hem anat teixint al llarg de la nostra vida paral·lela, tu de protagonista i jo d’observador corcó (ara hi visc a L’Esquirol).He recordat els teus anys a l’Institut (jo encara hi pasturo), trenant el teu discurs anticomunista (qui havia de dir que els hereus del PSUC et posarien cotxe oficial ?) que aleshores dirigies contra el que, amb el temps, compartiria reunions de delegats territorials (ell per agricultura) a la Catalunya Central, ara socialista.
Quan l’escalfor per moure’s tant en defensa de la terra (m d t) anava minvant i l’edat et començà a demanar estabilitat, vares compartir espais i enyorances amb els joves d’esquerra (aleshores encara republicana). Vas coincidir amb l’orador que ara aplaudeixes al palau ?. Després dels alts i baixos (el pi, el colom, la vedette de les tertúlies...) d’aquella esquerra et feren témer que no consolidaries mai un espai per implementar els teus... ideals (o celtes o ducados...).
Des d’una saludable proposta independent, municipal, amb en Saura vares aconseguir canviar els cromos d’un notable nombre de vots de l’entesa pel progrés municipal per guanyar-te una cadira a la iniciativa verda.
Fa un parell d’anys, gairebé investit número dos a les llistes dels ecologistes per a les eleccions que ara patim, (a Pasqüetes a La Vola) em vares dir (ja et temies el temporal ?) que si no sortia ningú... potser et caldria tornar-te a presentar per alcalde. Però en Saura s’ha fet policia i gran i a tu la senyera (no li donis voltes, és un drap, una tela, en fan moltes a Xina...), quan ha fet tan vent, t’ha tapat els ulls i t’has allunya’t dels que et volien de segon.
No entenc què t’ha passat ! Tinc la sensació que aquesta munió de partits independentistes que estan en campanya electoral t’han deixa’t en calçotets. Tu, i algun altre, els vas estovar el matalàs, els has planxat els llençols i ara han canviat de mainadera.
Quan te’n has adonat i t’has acostat a fer els goigs de la mare de deu d'esquerra (pal de paller de la independència, em diuen que has dit) ja havien tancat les llistes. I per acabar-ho d’adobar no és gaire probable que et puguin posar gasolina al cotxe oficial passat el 28 de novembre.
Així, doncs, Jordi... em sap greu que els escolans que tu vares guarnir hagin esdevingut cardenals i t’hagin excomunicat. Però, d’altra banda, encara espero que al cap i a la fi resulti bo, uns anys més, per als ciutadans de Sant Pere.

Seguidors