Replica al secretari comarcal de CCOO d’Osona.

(Una Creu de Sant Jordi merescuda, respon al meu article Quina creu, la Creu de Sant Jordi! : 2 de maig i 28 d’abril, respectivament a El 9 Nou)

No trobo en el meu text cap referència a la convivència (ni a la connivència) entre el govern de CiU i els sindicats. Per tant, per tal de justificar l’afirmació de que tinc ‘falta d’informació considerable’, se m’atribueix una asseveració que jo no he fet en l’article que es pretén rebatre. Tampoc sé trobar en el meu article on es pugui llegir que els sindicats hagin traït les classes treballadores. Una altra qüestió és que el secretari de CCOO ho dedueixi, i serà sota la seva responsabilitat, del conjunt del meu text.

Em sorprèn la utilització de l’expressió “classes treballadores”, en plural. Si hi ha classes treballadores, què les diferencia unes de les altres i què les diferencia de la classe no treballadora, la propietària dels mitjans de producció ?. Tanmateix avui potser hauríem de dir, la classe gestora del sistema de mercat o financer. Hi ha una classe treballadora activa i una classe treballadora a l’atur ?. Hi ha una classe treballadora oficial (funcionaris i empreses públiques) i una classe treballadora fabril, industrial i de serveis no públics ?

No es pot culpar el sindicat de no defensar l’abolició del treball, diu el secretari de CCOO. I afirma que “sempre hem defensat una societat on el treball digne, segur i ben remunerat sigui la pedra angular...”. El treball en tan que venda de la força de la mà d’obra, que produeix una plusvàlua, etc.  etc. , com es fa digne (si no participo en la seva concepció, en la seva distribució ni organització) ? Ja no estem, almenys, per l’autogestió ? Un treball segur ?. Per què voldria un treball segur si l’he definit (em pensava) com a alienant ? I ben remunerat: si no és una cooperativa, o autogestionat, qui decideix, de fet, la qualitat de la remuneració ?. El govern de torn, la patronal o la troika europea ?

Està per l’abolició de la propietat privada ?

No crec que del meu text es pugi deduir que CCOO sigui indiferent... ni que sigui còmplice necessari... Sí que he dit ( o volia dir) perquè ho crec, que els sindicats ( i les organitzacions polítiques) actuen molt sovint com a tubs d’escapament d’una ira que d’altra manera hauria de resultar violència. Violència contra aquella que provoca, i  organitza, la pobresa, la misèria, els desnonaments, l’atur estructural (l’exèrcit de reserva)... Violència que , sí,  crec que hi ha legitimitat per a contestar violentament. I sí, no entenc que no hagi augmentat considerablement els darrers anys.

No entenc el “cinquè lloc” que em contesta, sobre la llengua. No trobo en el meu article res que pugui portar a pensar que jo hagi qüestionat en absolut , ni he posat en dubte, la tasca de normalització lingüística que hagi fet CCOO.

Les referències històriques que em retreu pretenien mirar una Catalunya, a partir de fets i personatges o moviments,que no mereixerien, segur, cap creu de sant jordi, i reivindicar-les davant de la meva por a que, tal com anem, no acabin desapareixen del mapa per deixar espai, només !, a aquells que hagin estat mereixedors del reconeixement dels governs de torn.

M’agrada el debat i la confrontació ideològica i per això, sense cap altra intenció, contesto el seu escrit.  Utilitzo algunes eines de la teoria política que dono per suposada en el sindicat de CCOO, per mostrar, al meu parer (sempre, evidentment rebatible), el que crec que són desviaments del que jo entenia que eren els sindicats de classe. En cap moment, quedi ben clar, hi ha cap referència a persones determinades, a treballadors o a funcionaris sindicals... la meva anàlisi es refereix a institucions, al seu funcionament i als resultats que, potser a vegades independentment dels seus gestors, no són els que aquelles persones, treballadors o funcionaris sindicals pretenien. Això no es contradiu amb la meva convicció que els sindicats, tots !, són més gestories sindicals que no pas espais destinats a canviar (revoltar, revolucionar, capgirar) el món. No sé entendre que  durant anys i anys hi hagi dirigents sindicals ocupant càrrecs en les estructures de les seves organitzacions, no sé comprendre com es pot estar contra el sistema quan el sistema em dota de grans quantitats de recursos econòmics... Em costa entendre, finalment i repeteixo, que qui  els hauria de témer (el govern de CiU – ERC) els premiï.