dijous, 16 d’octubre de 2008

Tu quoque filli mii ? ( o com es digui) Carta al meu amic Jordi Fabrega


Cada dia que passa veig més clar fins a quin punt em vaig equivocar.
Jordi, jo soc incapaç d'assumir la capacitat de "representació" i espectacle que us cal en la vostra professió. Ara recordo com, quan erem, sobre tot jo, molt més joves parlavem de la grandesa i capacitat de seducció de l'espectacle religiós... i ara... mira a quantes mises et toca anar... Els del teu costat ... , què vols que et digui... em dol per tu....
Aquesta festa que heu fet avui uns quants amics, els que participeu d'aquesta elit que té tanta capacitat de camuflatge, a què venia ? L'alcalde de Roda hauria de negociar, segurament, alguna subvenció amb el conseller, els senyors que venien del Consell comarcal..., no crec que fos només la gana per fer un tastet a peu dret... Una dotzena d'alts càrrecs (el cost social, posat en euros per les hores que hi heu dedicat) s'han de reunir al mig d'una carretera, a prop de la planta de purins, a prop de can Patel que sembla cap Canyaveral... ? No tenieu un lloc millor ?, que no fora tant ofensiu pel personal ... us calia la presencia dels subdits o només la de la premsa ?
Qui n'ha estat l'amfitrió, qui ho pagarà tot això ?






1 comentari:

Geganters i Grallers SPT ha dit...

De fet jo també penso bastant igual... Què carai fas Sr.Jordi al costat de l'Arissa, en Llach...
I, cal anar fent el titella d'aquesta manera? No estem parlant de CRISI, de reducció de despeses... doncs enlloc de perdre temps, diners i hores d'aquesta manera potser podríem ser coherents i treballar per a millorar realment allò que és necessari...
No ho sé jo crec que això és un element més que devalua la política i les persones que s'hi dediquen. Com volem d'aquesta manera que els ciutadans de peu creguin en els polítics i en la feina que fan o haurien de fer?
En aquest pais com en molts d'altres cal un replantejament seriós...

Seguidors