dijous, 16 d’abril de 2009

Ha mort l'Abel Paz


Vaig conèixer l'Abel Paz ja fa molts anys, quan sopàvem junts als bars del carrer Hospital. Ell em va ensenyar com abans de la CNT hi va haver una regional de la internacional dels treballadors a Catalunya, d'ell vaig sentir a parlar per primer cop d'alguns personatges de 1936 de la comarca d'Osona, a casa seva vaig fullejar (més que llegir) innombrables llibres sobre el moviment obrer i sobre la primera internacional.
Vaig compartir taula moltes vegades amb ell als Tastavins, a Gràcia... Em treia de pollaguera el seu tarannà.... Els darrers anys vaig deixar de veure'l, quan ja vaig deixar de viure a Barcelona. Durant un parell d'anys, encara, em va deixar una habitació al seu pis, al carrer Verdi, on anava un o dos cops per setmana. Recordaré sempre les llargues hores de xerrameca amb ell, al costat d'un got de vi negre, de qualitat sense estridències, per no dir-ni dolent... Tossut, marrà com ningú, mai va afluixar respecte de la seva crítica constant al món que ens tocava de viure. Ell ens recriminava als més joves la nostra integració, la nostra acceptació del sistema...

Un altre referent en el món llibertari que se'n va..... Rellegiré en memòria seva els seu escrits mai publicats que em va donar....

Seguidors