!00 anys ... de Ferrer Guàrdia i l'Escola Moderna

Publicat a “La Marxa de Catalunya” el 20 d'octubre de 1989.

En l’aniversari de Ferrer i Guàrdia.
El monument, o una còpia, que existeix a Brussel·les en memòria de Ferrer i Guàrdia no sabem on ubicar-lo a Barcelona. No hi ha un lloc on... En els caps dels Caps (abans “forces vives”) de la vida política d’aquest país no hi ha espai per “recordar”...
Quan fa uns anys (dos, tres ?...) els nostres historiadors intel·lectuals varen “escriure” la història de Catalunya (si Orwell sabés que havia estat profeta!) de principis de segle, aquella que parla d’una guerra civil, perquè parlar d’una revolució no es porta ara, els bàndols venien dibuixats per l’adscripció a una o altra senyera o bandera. Per això en aquesta història no hi ha protagonistes si no són els que defensaven una o altra bandera.
Som una gent religiosa, encara que algunes vegades sigui a contracor, i incapaços de construir sense símbols, màrtirs i sants.
Ferrer i Guàrdia que no “era catalanista” (Convergència dixit, és a dir, que no adorava senyeres, mites, dogmes.. per molt laics, que no lights, que foren), no té lloc en la història (almenys en la Història) de Catalunya. Tot i que jo algun dia vaig voler creure que érem catalans tots els que vivim i treballem a...
A Osona podríem posar una placa (un altre cop un símbol, a mi també em vareu educar vosaltres !) en commemoració de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia en una paret de l’Escola Universitària (allí hi fan yuppies catalanistes?) o bé en un dels patis del palau episcopal (allí ho beneeixen, Mil·lenari Cristià de Catalunya com a Estat. El català ja el parlaven els ibers de Savassona ?).
“Els governs han tingut cura, sempre, de dirigir l’educació del poble, i saben millor que ningú que el seu poder està gairebé totalment fonamentat en l’escola, i per això la monopolitzen cada vegada més...” (L’Escola Moderna) Avui també, encara que en les escoles públiques (i de les altres què n’hem de dir?) el domini (educar és domesticar) consisteix en una mena de fe d’esquerres nacionalista (la senyera) que ha vingut a substituir, sense gaire sort, tot val a dir-ho, la fe religiosa dels 1.000 anys cristians de Catalunya.
Hauria de parlar de Ferrer i Guàrdia..., però tampoc voldria ajudar ningú a dibuixar un altre sant o màrtir. El varen afusellar els de sempre, perquè són sempre els mateixos que maten, maten només aquells que temen als homes lliures, i maten en nom de pàtries, dogmes, revolucions totalitàries, maten només aquells que tenen por del dubte científic.
“Si culpa hi ha per l’afusellament de Ferrer, culpa és de tot el cos social, principalment de Barcelona..” (que va dir, massa tard, Cambó. Citat per J. Benet a Maragall y la Semana Trágica).
Que no argumentin la no catalanitat de Ferrer per negar-hi una escultura. Sigueu, almenys, cultes i no demaneu a qui dieu anarquista que hagi donat mostres de patriotisme. Un anarquista, si n’hi ha, és apàtrida; i no perdeu temps esperant que certifiqui que és “cristià vell”!.
I no temeu, els benpensants, que a les escoles d’avui, les escoles modernes, ningú parla del fundador de l’Escola Moderna. A l’escola moderna de Ferrer no s’hi ensenyava religió, no hi havia “notes”, fou de les primeres en la coeducació.. i no la mantenia l’Església ni tampoc l’Estat, pares dels funcionaris.. i la varen afusellar.