Un ple extraordinari, extraordinari !!!!

Dijous, 18 d’octubre, ple extraordinari a l’ajuntament de L’Esquirol. Extraordinari, per què? Legalment per què és un ple convocat fora dels dies establerts formalment per a la celebració dels plens ordinaris (un cada dos mesos, la primera quinzena del mes). Però el segon extraordinari, amb admiracions, correspon als estímuls emotius i intel·lectuals que vaig experimentar en el debat que s’hi va produir.

Convergència i Unió i ERC varen votar en contra de la proposta d’aprovació inicial de modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2013. Per tant, la proposta del govern va resultar rebutjada.

La discussió principal va tenir per objecte la proposta que feia el govern de creació d’una taxa per a l’ús dels espais esportius municipals. Des de l’oposició es va centrar el debat en el camp de futbol municipal de Cantonigrós i la Unió Esportiva de Cantonigrós.

Argument de l’equip de govern: si el camp de futbol es cedeix, a canvi d’un preu (com hem descobert casualment), a grups i persones alienes a qualsevol entitat del municipi, és exigible que el ple n’aprovi una taxa. Aquest acte administratiu cobreix jurídicament i justifica aquell cobrament i constata la titularitat de l’espai i instal·lacions municipals davant de tercers interessats.

Convergència i Unió diu no entendre perquè s’ha de posar una taxa. Els membres de la Unió Esportiva de Cantonigrós han de poder cobrar un “lloguer” ja que hi han,  i hi esmercen moltes hores per al manteniment, pinten les ratlles del camp quan hi ha partit, tenen cura de la gespa... etc. etc.

Des del govern es diu un i altre cop que la creació de la taxa no implica, per si mateix, cap modificació respecte de les aportacions que l’ajuntament faci a l’entitat esportiva de Cantonigrós. I es recorda que l’ajuntament també participa en el manteniment i funcionament d’aquestes instal·lacions.

En aquest debat s’hi amaga, doncs, una altra qüestió. L’ajuntament hauria comunicat a la U E Cantonigrós, quan varem assabentar-nos que cobraven, pel seu compte, per la cessió del camp, que la meitat d’aquest import es descomptaria, per a l’exercici de 2012, de l’aportació de l’ajuntament a l’entitat. La lectura del regidor d’AUD, ex regidor d’esports, és que l’ajuntament els ha tret aquest import del que estableix el pressupost. La lectura del regidor de participació és que, donat que en l’elaboració dels pressupostos de 2012, l’ajuntament no comptava amb la informació que la UE Cantonigrós (per tant l’ajuntament) tenia uns ingressos per a cessió de les instal·lacions, la realitat és al revés. L’ajuntament ha de comptar com ingressos l’import total que s’hagi cobrat per cedir les instal·lacions esportives municipals. I la UE Cantonigrós ha rebut, de fet, exactament l’import que s’havia pressupostat. És més que probable, com diu l’ex-regidor d’esports, que segurament la UE Cantonigrós havia previst (pel seu compte) uns ingressos que no constaven en els pressupostos municipals.

Què em fa considerar tant extraordinari aquest ple ?

1)     El posicionament de l’exregidor d’esports (que és de Cantonigrós) que resultà ahir en el ple absolutament contrari, respecte de com s’haurien de tractar temes com el que és objecte d’aquest debat, al que , al meu entendre, havia mantingut el temps que va formar part de l’equip de govern. Alguns detalls del funcionament i activitats del que té a veure amb l’ús de les instal·lacions del camp de futbol de Cantonigrós les conec per explicacions seves en reunions de la Junta de Govern. Aleshores la seva exigència de control al respecte era considerablement rigorosa, i compartida per mi. En el ple de dijous, legítimament, es va convertir en un defensor extraordinari dels interessos de la U. E. de Cantonigrós.

2)     Convergència i Unió utilitzà arguments tant populars (per a mi, populistes) que em vaig sentir com en una mena de màquina del temps. Es tractava, gairebé fa riure!, de defensar  la funció de legalitzar, registrar, ordenar i redistribuir els recursos de l’ajuntament (dels veïns del municipi) d’una forma moderna, d’acord amb un estat de dret, social i democràtic. Pel cas, crear una institució tant simple com una taxa. com proposava el govern municipal. Davant d’això, en una posició que sembla anterior a la època de constitució dels estats moderns, Convergència i Unió defensà aferrissadament l’estatus quo vigent. Donat que hi ha uns ciutadans que dediquen voluntàriament un esforç.. etc. etc., no creem més traves administratives.. que cobrin per la cessió dels espais municipals, que al cap i a la fi... si els controleu tant vindran a donar-vos la clau i aleshores serà l’ajuntament qui se n’haurà de fer càrrec.... etc. etc. És la defensa dels regnes de taifa. Regnes de taifa, en plural, perquè n’hi altres més que el que és objecte d’aquest debat. És l’esforç per mantenir espais de poder aïllats del control democràtic del ple de l’ajuntament, el representant legal de la voluntat dels veïns.

El ple d’ahir em va semblar extraordinari per això, perquè crec que em vaig trobar en un debat que es va produir ja fa més d’un segle.